Què busca Putin a Ucraïna?
Hi ha agents de Moscou darrere de les ocupacions d'edificis oficials i dels incidents? Sí. I amb ells, voluntaris i veterans russos de la guerra de l'Afganistan i de Txetxènia vinguts de tota l'antiga URSS.
Busca Vladímir Putin l'annexió de l'est i del sud d'Ucraïna, com va fer amb Crimea? No, almenys no de moment.
El president Vladímir Putin busca, principalment, debilitar i desballestar el règim sorgit de la revolució de l'Euromaidan de Kíev. I el seu objectiu més immediat és fer impossible les eleccions presidencials ucraïneses del 25 de maig. Així evitaria la legitimació democràtica de les noves autoritats que, per Moscou, són il·legals. El dissabte 3 de maig, després de la tràgica mort de 40 persones a Odessa, el portaveu del Kremlin ha tornat a insistir que, en aquestes condicions, les eleccions són impossibles i absurdes. Putin vol mantenir un govern ucraïnès sense legitimitat de les urnes per aprofitar la seva feblesa i imposar-ne les seves condicions: la federalització del país, donant una autonomia a les regions amb població russòfona que les deslligaria del govern central i les deixaria en una situació més pròxima al govern de Moscou que al de Kíev. L'objectiu de Putin és una Ucraïna debilitada, amb regions que es puguin teledirigir des de Moscou, que no entri mai a l'OTAN i que en comptes de decantar-se cap a una aproximació econòmica cap a la Unió Europea, es vegi obligada a incorporar-se a la Comunitat Econòmica Euroasiàtica que propugna Rússia.
Putin encara té un altre motiu per no intervenir militarment a les regions a l'est d'Ucraïna. No intervindrà si no creu que té el suport de la majoria de la població de les zones amb població russòfones, cosa que, de moment, no té. Aquest suport el va obtenir, i molt ràpidament, a Crimea, on el 60 per cent de la població era russa. Però no està passant a la Ucraïna de l'est --i menys encara a la del sud--, on la població russa és molt minoritària i on els ucraïnesos russòfons, tot i que atemorits i oposats al canvi de govern a Kíev, encara no han fet el pas sentimental de sentir-se deslligats del seu país per optar per Rússia. L'últim que Putin voldria és enviar els seus soldats a la Ucraïna oriental i trobar-se amb resistència armada de part de la població. Aquest dies hem vist l'ocupació per milicians prorussos de molts edificis oficials i la instal·lació de controls de carreteres. Però aquests milicians són una minoria. Al darrere, movent els fils, hi ha alts càrrecs de l'antic govern del president derrocatík Ianukóvitx, agents de Moscou, i voluntaris vinguts de la resta de l'antiga URSS. Sí que s'ha vist civils fent d'escut humà en alguns controls de carretera: la majoria pensionistes, segurament nostàlgics de les pensions millors de l'antiga Unió Soviètica. Però la majoria de la població opta, de moment, per quedar-se a casa i no participar activament en la sublevació. No estem davant d'una revolta popular. I dependrà de l'actuació de les forces de seguretat ucraïneses que no ho arribi a ser. En altres paraules: dependrà que la contraofensiva de les forces governamentals no causi morts entre la població civil.
Si els plans de Putin per mantenir un poder dèbil a Kíev fracassen, si malgrat tot el govern de Kíev s'inclina cap a la Unió Europea i --el que és molt pitjor per a Moscou-- cap a l'OTAN, o si la situació interna esdevé de real guerra civil, llavors a Putin sí que podria intervenir militarment en defensa dels prorussos. No li quedaria altre remei. Primer, perquè Rússia no pot permetre's una Ucraïna integrada a l'OTAN, amb els soldats i els vaixells de l'Aliança Atlàntica rodejant-la pel flanc sud, i encerclant Crimea i la base naval de Sevastopol, la seu de la flota russa del Mediterrani. I segon, perquè Putin ha fet massa promeses públiques que ajudaria els russos en perill fossin on fossin, com per ara fer marxa enrere. Perdria tota credibilitat davant la seva pròpia opinió pública.
