Quatre projectes de línies MAT volen portar energia renovable d'Aragó a Catalunya

En el debat sobre la implantació de les renovables s'hi ha afegit el de les línies de molt alta tensió, les MAT. Han de servir per fer arribar l'electricitat des dels parcs eòlics o solars fins on hi ha un gran consum, normalment ciutats i polígons industrials.

Ara mateix, a Catalunya n'hi ha projectades quatre, tres de les quals de l'empresa aragonesa Forestalia i una de la valenciana Green Capital. De moment, no estan aprovades. Se n'ha fet la informació pública i hi ha hagut una allau d'al·legacions per part de propietaris i ajuntaments, que veuen amb recel el pas de les MAT pel territori.

La línia de MAT més llarga portaria electricitat des de Terol fins al Baix Llobregat, a Begues. Serien 280 km, dels quals les altres dues de Forestalia anirien de Maials a Rubí --150 km-- i d'Osca a Isona --152 km--. I hi ha una quarta MAT projectada, d'Aragó a Ascó --amb 45 km--, de Green Capital.

Rebuig al territori

Les comarques menys poblades solen ser les més afectades pels parcs de generació d'energies renovables, eòlics i fotovoltaics. Ara, davant d'aquests projectes, alcaldes de les comarques afectades han fet front comú per evitar el pas de les línies, com diu Carlos Brull, alcalde de Falset, al Priorat:

"No estem dient que no a la transició energètica, ni neguem l'emergència climàtica, però que ens trinxin el territori no ho volem de cap manera. No només ho diem a nivell polític sinó que ho fonamentem a nivell jurídic."

Grups ciutadans i ecologistes han generat també oposició popular a aquests projectes. Grups com el GEPEC, del que és president Xavi Giménez, insisteixen que l'energia s'ha de generar a prop d'on es consumeix, i sense malmetre terrenys d'alt valor natural i agrícola.

"Les eòliques i les fotovoltaiques són dolentes, no, al contrari. Són fonts d'energies renovables que hem de potenciar, però ho hem de fer en llocs on els impactes sigui mínims, en llocs degradats, que hem degradat, i que puguin tenir una altra funció. Que no tinguin interès ambiental, ni agrari, ni social."

Forestalia, impulsora de tres d'aquestes línies, busca consensos i ja s'ha entrevistat amb alcaldes i ciutadans per revertir la percepció dels projectes al territori.  

Els ecologistes critiquen les "portes giratòries" pel fet que un exconseller com Felip Puig, que és un d'aquests interlocutors, defensi els interessos d'una empresa privada com a assessor.

Puig, va ser conseller de Medi Ambient, primer, i després de Política Territorial amb els governs de Jordi Pujol, i d'Empresa i Ocupació amb el president Artur Mas, a més d'Interior. L'empresa promotora també ha fitxat l'exconseller d'Agricultura, Josep Grau, i l'exdirector general d'Energia, Pere Palacín.

Impacte ambiental i autoconsum

Entrevistat a "Els matins" de TV3, Puig ha defensat que la xarxa de transport d'energia de les MAT és "una solució necessària" perquè els centres de gran consum, com les grans ciutats i zones industrials --com Barcelona, Tarragona, el Baix Llobregat o el Vallès--, tinguin energia suficient. "El país no té prou territori ni recursos" per posar plantes generadores prop d'aquests nuclis de població i industrials, i "el transport serà una necessitat", ha dit.

Ha afegit també, que segons els plans previstos per la UE, el 2021, "Catalunya hauria de generar el 20% de l'energia de fonts renovables i només arriba al 8%".

Puig defensa que l'impacte ambiental d'una MAT --una autopista elèctrica de 60 metres d'amplada--, és 10 vegades menor que la instal·lació d'un parc eòlic o fotovoltaic que ocupa unes 10.000 hectàrees de terreny. "Si es fessin grans parcs a Catalunya també s'haurien de fer almenys 50 línies de mitjana tensió per enviar a les subestacions", i ha afegit que "alguns trams es podrien soterrar".

A l'Aragó, l'empresa té terrenys i parcs de generació d'energia verda que vol fer arribar no només a Catalunya sinó al País Basc o al País Valencià, on hi ha un alt consum.

Compensacions al ciutadà

Segons Puig es tracta de projectes privats que tard o d'hora faria l'empresa estatal Red Eléctrica sense més compensacions que l'expropiació del terreny: "Els operadors públics expropien la torra i paguen una vegada i prou", ha dit.

A diferència del cànon que rebien els ajuntaments per les nuclears, Puig ha dit que estan proposant que "aquest retorn passi pels ajuntaments o passi per aportar energia directament als ciutadans".

"Hem de generar un retorn al territori afectats, millorar les condicions de vida dels ciutadans que fan una aportació solidària al país."

Unes compensacions que a més "Forestalia ofereix durant els 40 anys d'explotació de la línia i els parcs".

Consens amb el govern

Els promotors també busquen la col·laboració de les administracions. De fet l'última paraula perquè tirin endavant els projectes la té el Ministeri de Transició Ecològica, i la ministra Teresa Ribera fa uns dies no s'hi mostrava gaire a favor:

"Aquests projectes inicien la seva tramitació, però això no significa que acabin culminant en el sentit que al promotor li agradaria."

El govern català també s'oposa a aquests projectes, que amb la nova llei d'energies renovables aposta per la generació de l'energia pròxima al lloc de consum, però també parla de consens i compensacions al territori. Segons Puig, un acord publicoprivat donaria a la Generalitat veu en la gestió d'unes línies que no serien de la xarxa pública estatal.