Quatre pèrites xifren en almenys 917.000 euros els diners públics destinats a l'1-O

Una interventora de l'Estat diu que la despesa es considera feta "independentment que se n'hagi fet el pagament"
Quatre pèrites xifren en almenys 917.000 euros els diners públics destinats a l'1-O
Madrid

Quatre pèrites xifren en almenys 917.000 euros els diners públics destinats a l'1-O

Una interventora de l'Estat diu que la despesa es considera feta "independentment que se n'hagi fet el pagament"
Irene Vaqué Actualitzat
TEMA:
Judici procés
La interventora Mercedes Vega intervé al judici davant la mirada de les altres pèrites

La interventora Mercedes Vega intervé al judici davant la mirada de les altres pèrites

La malversació de fons públics és una de les acusacions que pesen sobre els acusats del judici del procés. I aquest dimecres, amb la primera prova pericial, quatre expertes d'Hisenda han xifrat en almenys 917.648 euros, impostos a banda, la despesa pública en el referèndum de l'1-O. És una xifra inferior als més de dos milions que havien esmentat la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat. 

La dada concreta l'ha donat Mercedes Vega, coordinadora de la intervenció general de l'Administració de l'Estat, en la primera sessió del judici després de la pausa per les festes de Sant Isidre i la constitució de les Corts.

Vega, a més, ha remarcat que la despesa es considera feta "independentment que se n'hagi fet el pagament"

"Un cop realitzada la despesa, es produeix una disminució del patrimoni net i, per tant, el perjudici s'entén ja realitzat. Si amb posterioritat hi ha un expedient que anul·la el procediment administratiu, això no suposa la nul·litat com a tal de l'obligació." 

 


L'advocat de l'exconseller de Justícia Carles Mundó, Josep Riba, s'ha centrat en aquesta qüestió perquè li precisessin si, en cas que no es prestés cap servei, es podria concloure que no hi va haver cap despesa.

La interventora s'ha mantingut en l'opinió. "La qüestió no és si s'emet la factura que rectifica, sinó quin supòsit porta a l'emissió de la primera factura i a la rectificativa", ha al·legat. Davant la insistència del lletrat, una de les funcionàries, Sara Izquierdo, ha acabat donant la raó a Riba: 

"Si la factura rectificativa respon al fet que la factura inicial es va emetre sense que hagués exisitit una prestació de servei, llavors podríem dir que és que mai va haver-hi la despesa." 

 

Les despeses computades

Entre les despeses que s'han comptabilitzat, 176.000 euros per la "missió d'observadors internacionals" del Diplocat, coordinada per Helena Catt i formada per una dotzena de persones.

Segons les pèrites, se'ls van pagar "honoraris i dietes" als respectius comptes corrents. La base per vincular aquestes feines al referèndum és el document de conclusions titulat "Anàlisi del context polític de Catalunya davant del referèndum de l'1 d'octubre per a la independència de Catalunya".
 


En aquest punt, l'advocada Judit Gené, de l'equip que defensa Joaquim Forn i Meritxell Borràs, ha intentat que la funcionària Teresa Hernández expliqués si l'informe "validava el referèndum, perquè vostè diu que era una missió d'observació internacional". La pèrita ha recordat que l'informe descrivia la jornada de l'1-O, però no ha pogut manifestar que en tragués una conclusió. 

Les defenses també han fet notar que una part de les despeses dels experts internacionals es van pagar el gener del 2018, ja amb el 155 en vigor. 

Altres despeses que han mencionat són 10.700 euros durant 10 mesos per al web Catalonia Votes o 91.000 euros per anuncis a la premsa d'una conferència al Parlament Europeu que van fer Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva.
 

"Irrellevant" qui havia de pagar l'anunci de les vies 

Sobre l'anunci de les vies del tren que va emetre la CCMA i pel qual es van emetre dues factures de més de 112.000 i 220.000 euros, les pèrites han justificar que ho van tenir en compte perquè "van partir del valor que li va donar la mateixa CCMA a l'emetre la factura". Més enllà d'això, han afegit, la discussió sobre "si l'ha de pagar Presidència o l'ha d'assumir la Corporació de Mitjans dins la seva activitat general no és rellevant" per determinar si s'han malversat fons.

L'advocat i exconseller Francesc Homs ha preguntat a les pèrites si estaven al cas de l'emissió d'espots de forma gratuïta en el context del conveni marc amb la Generalitat , sense reflex a la comptabilitat. Una de les funcionàries ha dit que no en tenia constància i que la interventora general no els va remetre aquest conveni perquè l'analitzessin.

ARXIVAT A:
Judici procés

VÍDEOS RELACIONATS