Quatre de cada cinc presos no reincideixen: així funcionen els programes de tractament

Tres tigres a mig fer el repten, però és qüestió d'hores que els acabi domant. Són 1.500 peces de puzle que, a l'home, el mantenen entretingut durant mig matí. Es reclou a la biblioteca. No li agrada llegir, però és un espai per concentrar-se en solitari. No té visites des de fa anys, no té sortides a l'exterior i compleix una condemna de 16 anys per assassinat i 11 mesos per insultar la dona davant del jutge; segons explica.

No especifica si la cronologia delictiva és a la inversa i si la víctima d'un delicte i de l'altre és la mateixa. Està enfadat i vol projectar preocupació alhora. Diu que té problemes coronaris: "Per problemes del cor, senyoreta, m'estic morint."

I és que vol sortir del centre penitenciari de Quatre Camins, tenir la llibertat al·legant problemes de salut. No és el cas. Els altres elements que té en compte la Junta de Tractament per atorgar sortides són quin percentatge de la condemna ja s'ha complert i si l'intern ha participat dels programes de tractament penitenciari.

En el seu cas, el programa de delictes violents que encara no ha fet. A l'aula del costat, s'hi imparteixen els programes grupals de delictes violents, que són voluntaris. L'objectiu és donar-los pautes per evitar que un cop en llibertat repeteixin la conducta delictiva.

Reincidència a la baixa des de fa anys

Un 21% dels interns tornen a delinquir en els cinc anys posteriors a acabar la condemna. Esta xifra és la més baixa dels últims 33 anys i, de fet, des del 2008 --que estava en un 40%-- que va a la baixa.

Els que menys delinqueixen són els agressors sexuals, reincideix un 5,3% dels interns i solen reincidir amb el mateix tipus de delicte.

L'estudi sobre reincidència, que l'ha fet el Centre d'Estudis Jurídics del Departament de Justícia, constata que en el cas dels delictes de violència de gènere, la reincidència és del 17,7%.

Manel Capdevila, coordinador de l'estudi, explica que el que han detectat és que són agressors que en cas de reincidir ho fan a partir del tercer any que ja estan en llibertat i gairebé la meitat reincideix en el mateix delicte.

Les taxes més altes de reincidència són de les persones condemnades per delictes contra la propietat, tant els que fan servir la violència com els que no.

L'estudi els dona pautes de política penitenciària: els interns que han tingut permisos durant el compliment de la condemna i han pogut disposar d'un tercer grau penitenciari, que els permet una vida en llibertat, reincideixen menys que els que acaben la condemna en primer grau, sense haver fet estos passos graduals.

Per poder accedir a un tercer grau, els interns han d'haver fet abans els programes de tractament.

Què es fa en un programa de tractament?

En els programes grupals per a delictes violents expressen les emocions i la motivació que els va portar a cometre el delicte. Expressar-ho al grup, davant dels altres companys, no els és fàcil.

Després de verbalitzar-ho, els posen en evidència les excuses que fan servir o com minimitzen els fets.

Un dels últims exercicis del programa és escriure una carta per a la víctima o per als familiars, en cas que a la víctima l'haguessin matada.

Un intern explica que l'agressió que va fer va ser perquè va sentir ràbia davant la víctima perquè tenia la sensació que li estava vacil·lant al seu territori, al seu barri.

La psicòloga del programa, Samantha, explica que el que més els costa és l'empatia, però també han detectat que tenen una distorsió, que creuen que violència només és la física, com un cop de puny o una ganivetada i "la violència té molts vessants i les conseqüències que no són físiques, els costa de veure-les".

Estos programes es complementen amb sessions individuals. Un dels interns explica que és en estes classes on es burxa més amb especificar el moment del delicte i treballar-lo.

La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, és partidària de limitar l'estada a la presó dels interns: "No només es tracta de millorar les coses dins la presó. Menys presó és menys delictes."

L'estudi també els guia per canviar la manera com treballar amb els interns per focalitzar més amb els factors de risc individuals, que no pas amb el tipus de delicte pel qual han entrat al centre penitenciari.

La reincidència depèn de l'intern, però l'estigma, el cartellet que la societat a vegades penja d'"expresos" o no donar-los les mateixes oportunitats no els ajuda.

Mentrestant, treballen el seu comportament mentre compleixen condemna i, a les hores d'esbarjo estan al gimnàs, al pati o a la biblioteca. I els passadissos es van omplint de trencaclosques, de paisatges o animals: són els puzles que permeten a l'intern mantenir la ment focalitzada.