Quatre cilindres d'argila trobats a Síria poden canviar la història dels primers alfabets
Els cilindres mostren símbols que podrien constituir un llenguatge escrit primitiu (Glenn Schwartz/Universitat Johns Hopkins)

Quatre cilindres d'argila trobats a Síria poden canviar la història dels primers alfabets

Es tracta d'unes peces d'argila trobades a Síria que situarien uns 500 anys abans del que es creia l'aparició de l'escriptura

Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Arqueologia

Quatre peces d'argila trobades a Síria i de 4.300 anys d'antiguitat podrien ser la mostra més antiga de llenguatge escrit. Això modificaria la idea que el primer alfabet seria el basat en jeroglífics per escriure l'antic egipci, de fa uns 3.700 anys.

Així ho proposa Glenn Schwartz, de la Universitat Johns Hopkins de Baltimore, que juntament amb Hans Curvers, de la Universitat d'Amsterdam, va dirigir, entre el 1994 i el 2010, les excavacions a Umm el-Marra, al nord-oest de Síria, entre Alep i la vall de l'Eufrates.

Les quatre peces van ser trobades el 2004, i el 2010 Schwartz ja suggeria que podrien ser una mostra del primer alfabet conegut. Ara, en un article publicat a la revista Pasiphae, aprofundeix en aquesta idea amb més arguments.

Els cilindres es van trobar en una tomba que, per la seva arquitectura i els objectes personals que contenia, d'or, plata i lapislàtzuli, devia correspondre a persones d'elevat rang social, potser de les famílies que governaven la regió.

Estan fets d'argila lleugerament fornejada i tenen la mida i la forma d'un dit humà.

Alguns símbols es repeteixen en més d'un dels cilindres (Glenn Schwartz/Universitat Johns Hopkins)


Una necessitat en una societat complexa

Com assenyala Schwartz, es pot considerar l'escriptura com un sistema gràfic que té una relació convinguda amb el llenguatge. No es tractaria només, doncs, de símbols que representen idees concretes però que no permeten construir frases.

Una característica que indicaria que ens trobem davant d'un sistema de llenguatge és que les peces contenen símbols iguals que apareixen en seqüències diverses. És a dir, hi hauria paraules repetides en frases diferents.

El que resulta difícil, segons Schwartz, per les poques peces i signes que s'hi poden veure, és discernir si es tracta d'un sistema logogràfic, sil·làbic, alfabètic o una combinació de tots.

Un altre element destacat és que no es tracta d'un sistema d'escriptura cuneïforme, l'únic conegut fins ara que es feia servir a l'actual Síria en el tercer mil·lenni abans de la nostra era.

També crida l'atenció de l'investigador que, si efectivament es tracta d'un sistema d'escriptura tan antic, hi hagi tanta distància temporal amb els altres posteriors coneguts. Una possible explicació és que sorgissin sistemes d'escriptura que només s'utilitzessin durant cert temps en determinades regions.

Per l'investigador, té tot el sentit que sorgís en aquella època a Síria un sistema més complex que el de simples símbols. Les institucions de govern i les elits econòmiques devien necessitar mètodes més complexos que els existents per registrar i difondre informació. Les peces d'argila d'Umm el-Marra podrien ser una mena d'etiquetes per aportar alguna informació important des del punt de vista administratiu.

La imatge de l'esquerra en aquest cilindre podria ser un braç (Glenn Schwartz/Universitat Johns Hopkins)


Reescriure la història dels primers alfabets

Schwartz creu que, si es confirmen les seves hipòtesis, la troballa tindrà un llarg abast en el camp científic. Però també reconeix que la seva i altres hipòtesis "han de ser avaluades acuradament abans d'atribuir els vertaders significat i interpretació als objectes".

Les propostes de Schwartz han trobat el suport de Christopher Rollston, de la Universitat George Washington, que en el seu blog Rollston Epigraphy comentava, a mitjans d'abril, que la conclusió més raonable és que els signes d'aquests cilindres siguin unes lletres primitives i que servissin per transcriure informació en una llengua semítica.

Desxifrar el seu significat seria, però, molt difícil, per la brevetat dels textos de què es disposa. En tot cas, per Schwartz i Rollston, aquestes peces indicarien que els primers alfabets havien sorgit uns quants segles abans del que es pensava fins ara. És a dir, poden portar a reescriure la història dels primers alfabets.

 

ARXIVAT A:
Arqueologia Recerca científica
Anar al contingut