Quant cobra un metge? "Per tenir un sou digne sempre has de fer una jornada addicional"

L'augment en les retribucions és una de les reivindicacions de la convocatòria de vaga que ha fet Metges de Catalunya

Actualitzat

Un dels motius per convocar la vaga de metges és el sou que cobren per la feina que fan. És difícil posar una xifra justa i clara del que els paguen i amb quines condicions laborals, perquè depèn molt del centre on treballen. Hi ha diversos convenis. N'hi ha per als centres concertats, un altre per als de l'Institut Català de la Salut i, fins i tot, alguns tenen el seu propi conveni.

Si agafem de referència el que va calcular el sindicat majoritari Metges de Catalunya, de mitjana serien uns 53.000 euros anuals bruts. Però si agafem els imports més favorables, els que el Departament de Salut ha acordat fa poc en el nou conveni dels centres concertats, i que el propòsit és que els de l'Institut Català de la Salut (ICS) s'hi vagin acostant, quedaria així:

Un metge especialista d'un hospital per un contracte de 40 hores setmanals, a partir del primer any de contracte de mitjana cobrarà, comptant tots els complements, 65.533 euros bruts.

A l'atenció primària, també passat el primer any, cobraran entre 63.300 i 68.900, depenent de la destinació.

Això vindria a traduir-se, aproximadament, en 3.300 euros nets al mes, si comptéssim 14 pagues. Però aquestes són les mitjanes del que han de cobrar. Ara per ara, la realitat és que hi ha nòmines que queden lluny d'això, o que calen moltes hores de guàrdies o extres per arribar-hi.

 

Aquesta nòmina és d'un reconegut i prestigiós especialista d'un dels millors hospitals de Catalunya. Té una feina d'alta responsabilitat i anys d'experiència que l'avalen. El que cobra net al mes del sistema sanitari públic de salut amb prou feines supera els 2.000 euros. El sou base és de poc més de 1.200 euros bruts i la resta, complements.

Aquesta altra, la d'un metge especialista que s'acaba d'incorporar al sistema: és mileurista.

 

David Arribas, vicesecretari general de Metges de Catalunya:

"Són sous fora de mercat. El metge no té un sou en relació amb la dedicació i la formació i amb el compromís amb la feina que està realitzant."

Elvira Bisbe, vicepresidenta del Col·legi de Metges de Barcelona:

"Actualment per tenir un salari digne sempre has de fer una jornada addicional."

Per entrar a una facultat de Medicina calen les millors notes de batxillerat i selectivitat. Després, més de deu anys d'estudis entre la carrera i la formació com a especialista, i hauran de continuar estudiant i actualitzant-se durant tota la vida.

David Arribas considera: "Som dels millors professionals mèdics que hi ha al món i això té un valor, i aquest valor s'ha de compensar". És cert que, al final, molts metges acaben tenint nòmines molt per sobre dels 2.000 euros, però és a base de fer més hores de les 40 setmanals.  

Elvira Bisbe afegeix que s'acaba cobrant el que seria raonable, "però a base de moltíssimes hores".

 

El més comú és fer guàrdies. Acostumen a ser de 24 hores seguides. Amb molta pressió i prenent decisions vitals. Per a la majoria d'especialitats són obligatòries i, almenys una al mes, ha de ser en un festiu. És el que els complementa més el sou i el que permet trobar nòmines de 4.000 euros. Quantes més se'n fan, més ingressos a final de mes, però també és el més difícil de conciliar familiarment i el més dur físicament i mentalment.

David Arribas, vicesecretari general de Metges de Catalunya:

"Doncs has de fer tantes hores com creguis que vols treballar, o que pots treballar, o que el cos t'aguanta per poder arribar a la retribució que tu creus adequada."

Elvira Bisbe, vicepresidenta del Col·legi de Metges de Barcelona:

"Abans fèiem guàrdies, que n'hi havia de dures, però estaves per les emergències. Ara, pràcticament no es dorm mai. La major part dels dies estàs o operant tota la nit seguida, o veient malalts tot el dia dempeus, i l'endemà no serveixes per a res."

Bisbe afegeix que l'increment d'urgències és extraordinari, "no només aquí, a tot el món".

Però si no es fan, no es cobren. Hi ha professionals que per risc per a la seva salut no en poden fer i, a partir de 50 anys es pot demanar no fer-ne més. Aleshores el sou se'n ressent, però igualment molts trien deixar de fer-ne i buscar altres complements salarials.

Elvira Bisbe, vicepresidenta Col·legi de Metges de Barcelona:

"La gent no continua, no pot més. Prefereix buscar-se una activitat extraordinària, que n'hi ha. Potser és una tarda de quiròfan, però almenys vas a dormir a casa."

Els metges que treballen a l'atenció primària no estan obligats a fer guàrdies, tot i que molts en fan. Cobren un complement per treballar a l'atenció primària. Guanyen poc més de 2.000 euros quan fa poc que s'han incorporat i amb els anys d'experiència, cap als 3.000.

Per tot plegat, les condicions laborals i econòmiques d'altres països o comunitats autònomes poden ser temptadores. I això preocupa, perquè davant la falta de metges, si no es retenen els que es formen aquí, la situació es pot agreujar encara més.  

Per Bisbe, si es milloren les condicions, els salaris i les condicions de feina, "es voldran quedar; i si es queden, ja no tindrem tanta necessitat".

Per David Arribas, hem de ser "competitius retributivament perquè no vulguin marxar fora".

Elvira Bisbe aposta per asseure's i repensar el sistema "urgentment".

"Trobar la manera, no només de fer sostenible el sistema, sinó que el sistema doni l'atenció que en aquests moments es requereix."

 

 

ARXIVAT A:
SalutDrets laborals
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut