Quan el negoci topa amb la família

Set de cada deu empreses familiars no sobreviuen a la segona generació. De la segona a la tercera, la meitat es queden en el camí. Tot i així, a Catalunya hi ha botigues familiars que han aconseguit perdurar en el temps, com Unión Suiza, una de les joieries més antigues d'Europa. Lluís Vendrell n'és el president.

"El gran error és no donar espai a les noves generacions. I això a Catalunya ho fem malament".

L'òptica Cottet és un altre cas de supervivència. El besavi va venir a Barcelona per vendre ulleres a l'Exposició Universal del 1888. Avui la família té prop de cinquanta botigues. Els germans que la gestionen diuen que el secret és fer que els parents que només són accionistes estiguin al cas de tot i s'ho facin seu. Javier Cottet, director General de Cottet, creu que s'ha de mantenir un "lligam emocional", sobretot per a quan arribi el moment de demanar els accionistes que s'impliquin a l'empresa i hi inverteixin diners.

Per evitar els desacords familiars, els experts recomanen que es posin per escrit les normes que han de regir la relació entre la família i l'empresa; és dir, que se signi un protocol.

Jorge Torres, president de Santiveri, hi està totalment d'acord.

"Si les relacions són bones n'hem de parlar i posar-ho per escrit. El protocol és una intenció, això sí, perquè si no l'eleves a estatut, no val".

La continuïtat de les firmes familiars és més fàcil quan les decisions empresarials es prenen per garantir la bona marxa de la companyia i no tant per prioritzar l'harmonia familiar.