Qatargate: la sospitosa adjudicació del Mundial esquitxa el cor de l'estat francès
Investiguen si l'adjudicació del Mundial es va fer a canvi de contractes multimilionaris per a empreses franceses, del finançament de la campanya de Sarkozy, la compra d'avions de combat o la salvació del PSG
Dins la causa que instrueix la Justícia francesa hi ha sospites de suborn, de tràfic d'influències, però sobretot indicis que el llavors cap de l'estat francès --Nicolas Sarkozy-- va fer d'intermediari més que interessat en l'adjudicació de la Copa del Món del 2022 a Qatar. Aquesta possible implicació del president de la República francesa el 2010 és el que diferencia aquesta causa de les que s'instrueixen en paral·lel als Estats Units i a Suïssa.
És el Qatargate, o el conjunt de maniobres més o menys fosques per fer que el país candidat pitjor avaluat s'acabés adjudicant el Mundial del 2022. Destapades per mitjans francesos com France Football, France Télévisions o Le Monde.
El que interessa els magistrats instructors és sobretot a canvi de què Qatar s'emportava el Mundial. "Els interessa saber quin rol juga Nicolas Sarkozy, per afavorir sobretot --per accelerar finalment-- la venda del París Saint-Germain a Qatar", explica Rémy Dupré, periodista d'investigació a Le Monde. Ell reconstrueix el cas a partir dels documents judicials.
El dinar de l'Elisi
La jornada clau: el 13 de novembre del 2010. Al palau presidencial de l'Elisi, el president francès organitza un dinar. Convidat d'honor, Tamim al-Thani, llavors hereu del Qatar, avui el sobirà. I algú que no sap amb qui va a dinar: Michel Platini, glòria del futbol francès reconvertit en influent president de la UEFA. Falten pocs dies perquè el comitè executiu del futbol mundial decideix el país organitzador de la Copa del Món.
"Sabem que inicialment, Platini era favorable a la candidatura dels Estats Units i que canvia d'opinió", explica Dupré. "Quan? Ell mateix no ho sap dir".
A banda dels jutges francesos, els suïssos també li han fet la mateixa pregunta. Sobretot per saber perquè Platini va rebre dos milions d'euros del llavors president de la FIFA, Joseph Blatter. El que no s'ha pogut provar encara és que es tractés d'una comissió indirecta de Qatar per fer canviar de parer el comitè executiu del futbol mundial sobre qui havia d'acollir l'esdeveniment més important del futbol mundial. A la Justícia francesa també li interessen els lligams empresarials posteriors del fill de Platini amb el fons Qatar Sports Investments.
La "peça" Sarkozy
Però sobretot aprofundeix en tot allò que gira al voltant d'un nom: el dels llavors president francès Nicolas Sarkozy.
L'actual instructor del cas és el jutge que ja va investigar des del 2014 una de les causes per les quals l'expresident ha estat condemnat per la justícia francesa, el cas Bigmalion; el dels foscos mecanismes de finançament de la campanya presidencial del 2012. Ara, la sospita és que el Qatar en va pagar una part, com a part del pacte que s'hauria tancat en el dinar de l'Elisi. Una contrapartida per aconseguir un canvi de parer en la UEFA i en la FIFA. Una d'elles, perquè n'hi hauria d'altres.
La cadena hotelera francesa Accor, presidida per un home proper a Sarkozy, obtindria contractes milionaris lligats al desenvolupament de la copa del món al Qatar. Estaven en joc els drets d'imatge dels partits de futbol francès que acabarà gestionant en part des del 2012 al 2016 BeinSports, cadena televisiva de propietat qatariana.
Però també hi havia tota una carpeta que anava directa al cor de l'estat francès. "Les notes prèvies del gabinet presidencial", explica Dupré, "mostren que hi havia un interès comercial directe de l'estat francès, que insistia a treure a la reunió la qüestió de la compra d'avions de combats Rafale, de fabricació francesa".
El 2012, en un viatge a Qatar, François Hollande, successor de Sarkozy, firmarà la compravenda dels Rafale. Dupré sentencia: "No hi havia dubte que Qatar s'emportaria el Mundial. Havia activat totes les palanques possibles: l'econòmica, la comercial, la diplomàtica, la militar. Més enllà de les sospites de corrupció."
El PSG: la cirereta del pastís
La joia del pacte, el París Saint-Germain: club de futbol de la capital francesa sense un palmarès que fes vibrar l'afició i amb un enorme forat econòmic. Però l'equip favorit del president francès.
Si Qatar no volia fer-se'n càrrec, a través del seu fons d'inversió esportiu, difícilment hi hauria mundial. Dupré té els detalls. "Els qatarians estaven disposats a gastar entre 25 i 30 milions d'euros. Però al final s'arriba als 64 i als 70 milions d'euros. Queda clar que hi ha hagut una empenta al tema vinculada probablement al suport francès a l'atribució del Mundial al Qatar". Tothom present a l'esmorzar n'hauria sortit guanyant.
Després de dotze anys del Qatargate, i de sis d'instrucció judicial, no hi ha cap imputat a França. Només tres testimonis assistits per un advocat. Tampoc s'espera que el sumari es tanqui en els pròxims mesos.
Però a les portes del Mundial, recordar el cas judicial incomoda el cor de l'estat francès. Incomoda l'actual president de la República, Emmanuel Macron. Com l'incomoda que se li pregunti per què Qatar organitza el Mundial sent un dels països que més contamina al món i que menys respecta els drets humans. La seva resposta és que "totes aquestes qüestions calia abordar-les quan es va atribuir l'esdeveniment i no ara". I acaba dient que ara és el temps de l'esport. No el de la política o la justícia.
