Qatar, en el punt de mira: les crítiques aigualeixen l'organització del Mundial
El país vol situar-se en el tauler de joc internacional, però els morts en la construcció dels estadis i les vulneracions de drets humans ho enfosqueixen
El primer que crida l'atenció de Qatar és la gran quantitat d'homes que hi ha: tres de cada quatre habitants són del gènere masculí.
Això s'explica per l'enorme afluència de treballadors estrangers de baixa qualificació que hi han anat arribant des de fa dècades i als quals no es permet el reagrupament familiar.
Des de l'any 2010, quan se li va atorgar l'organització del Mundial de futbol, Qatar ha viscut una fal·lera constructiva que ha canviat la fesomia del país, i molt especialment la de la capital, Doha, on viu el 80% de la població: s'ha ampliat l'aeroport, s'ha construït una nova ciutat, s'han fet autopistes, ponts, una moderníssima xarxa de metro, hotels, edificis que desafien la verticalitat i els 8 estadis de futbol.
L'any 2017, el llavors ministre de Finances, Ali Shaaref al-Emadi, detingut l'any passat per malversació, calculava que el país es gastaria l'astronòmica xifra de 200.000 milions de dòlars en la preparació del Mundial i en construir totes aquestes infraestructures.
No se sap quina ha estat la xifra final, però els diners no són un problema per a Qatar.
Ser minoria al teu propi país
Dels 2,7 milions d'habitants de l'emirat, el 87,5% són estrangers, mentre els qatarians només són 330.000, un 12,5%. Descendents de les tribus de l'interior d'Aràbia, els seus avantpassats es dedicaven a la cria de camells, a la pesca i, sobretot, a l'extracció de perles de les aigües cristal·lines del golf Pèrsic.
Però el negoci se'n va anar en orris cap als anys 30, quan l'invent japonès de la perla cultivada els va fer la competència. La salvació arribaria una dècada més tard, amb el descobriment d'importants bosses d'hidrocarburs. Això ho canviaria tot.
A més de petroli, Qatar té la tercera reserva mundial de gas i és el primer productor de gas liquat de tot el planeta. El gas, un bé tan desitjat, i més ara que s'acosta el fred d'un hivern marcat per les conseqüències energètiques de la guerra d'Ucraïna.
Podeu veure l'evolució històrica del país en aquest reportatge:
Actualment Qatar té una de les rendes per càpita més altes del món, 61.000 dòlars, el doble que Espanya, i un dels fons sobirans més ben assortits, 460.000 milions de dòlars, que s'han utilitzat per anar de compres arreu del planeta: bancs, empreses, clubs de futbol, mitjans de comunicació i, fins i tot, voluntats.
Uns diners que també han servit a la monarquia absoluta dels Al-Thany per guanyar-se els seus súbdits. Els emirs han estat prou astuts per repartir part dels beneficis dels hidrocarburs entre els qatarians i assegurar-se, així, la pau social. Ho explica el jubilat Ali al-Obeidan:
"No paguem l'electricitat ni l'aigua, no paguem l'educació, no paguem la casa, no paguem la sanitat, què més vols?"
"Estem molt ben pagats. Soc jubilat i cobro una pensió de més de 70.000 reals mentre estic assegut a casa. Això són 22.000 dòlars al mes. Vosaltres cobreu això quan us jubileu?"
Els treballadors migrants
Venen majoritàriament de països del sud d'Àsia com l'Índia, el Nepal, Bangladesh, Sri Lanka o el Pakistan. Sense ells, Qatar no hauria pogut aixecar estadis, hotels i tot tipus d'infraestructures a un ritme frenètic per arribar a temps al Mundial.
Han treballat jornades interminables sota temperatures infernals. A l'estiu, a més de 50 graus. Han patit abusos i accidents mortals. Ningú sap ben bé quants.
El diari The Guardian va publicar la xifra de 6.500 treballadors morts en els últims deu anys, però s'ha posat en dubte perquè engloba totes les morts de ciutadans d'aquests països sense distingir-ne la causa.
L'Organització Internacional del Treball, l'agència de l'ONU que es dedica als temes laborals, diu que durant l'any 2020 van poder constatar la mort de 50 treballadors de la construcció. Sigui quina sigui, la xifra és massa alta.
Davant les crítiques sobre les condicions de treball d'aquests obrers, les autoritats de l'emirat han introduït diversos canvis en les normatives laborals.
Van derogar una forma de semiesclavitud fa 2 anys
El més important és la reforma de la kafala, un sistema de patrocini dels treballadors estrangers vigent als països del Golf, així com al Líban i a Jordània.
La kafala permet, entre altres coses, que l'empresari retingui el passaport del treballador de manera que aquest no pot canviar de feina ni sortir del país sense el consentiment del seu patró, un sistema de semiesclavitud que l'emir finalment va derogar fa dos anys.
També s'ha establert per primera vegada un salari mínim equivalent a uns 300 euros mensuals més complements. Una misèria si ho comparem amb els altíssims sous, a partir de 6.000 euros cap amunt, que cobren les persones amb ciutadania qatariana.
Però, malgrat tot, per aquests treballadors estrangers suposa poder enviar diners als seus països, com explica Shkeel Hussain, paleta provinent del Nepal:
"Estic content. Si un home treballa aquí, deu persones mengen allà."
Ara, la llei limita la jornada laboral a 10 hores i s'ha prohibit treballar en els horaris de màxima insolació. Els treballadors diuen que els canvis s'han notat. Ho explica Saleem, treballador de la construcció de l'Índia:
"La situació ha canviat un 80% en comparació a fa 10 o 15 anys. Abans l'allotjament no era bo, els lavabos tampoc. Fa 15 anys ningú es preocupava de la seguretat dels treballadors, que era molt dolenta. Però això s'ha acabat. Ara està molt bé."
Human Rights Watch reconeix les millores, però diuen que són insuficients i que han arribat massa tard. Podeu veure en quines condicions treballen en aquest reportatge:
Les minyones filipines, les grans oblidades
Però si hi ha un col·lectiu de treballadors del qual ningú parla és el del servei domèstic: es calcula que a Qatar hi ha unes 200.000 persones que s'hi dediquen, la majoria dones filipines.
La Fe és filipina. Ens la trobem davant de l'única església catòlica de Doha. Fa gairebé dos anys que treballa per a una família qatariana i fins avui no havia tingut cap dia lliure.
Excepcionalment, la mestressa li ha donat festa perquè la seva filla ha vingut des de les Filipines per visitar-la. Explica que no té horari, ha d'estar sempre disponible i cobra 400 dòlars al mes. "No tinc alternativa", ens diu.
Les treballadores domèstiques són la baula més vulnerable de la cadena perquè és impossible controlar què passa a dins de cada casa.
El govern qatarià va aprovar fa 5 anys una llei que diu que no poden treballar més de 10 hores al dia i que han de lliurar una jornada per setmana, però en la majoria dels casos ni una cosa ni l'altra es compleix.
Drets de les dones
A Qatar regeix el wahhabisme, la versió més rigorosa de l'Islam, tot i que s'aplica de manera menys estricta que no pas a l'Aràbia Saudita. Entre la llei islàmica i les tradicions tribals, els drets de les dones queden força encotillats.
Les menors de 25 anys estan sota tutela masculina. Això significa que han de demanar permís a un tutor masculí per casar-se, estudiar, treballar o viatjar a l'estranger. Aquesta tutela s'aplica en major o menor grau depenent de la família, tal com explica la Manal:
"Nosaltres respectem molt els homes. Si volem fer alguna cosa hem de tenir el permís del pare, del marit o del germà, però també anem a l'estranger a estudiar, ens graduem i viatgem pel nostre compte. Però mantenim les nostres tradicions."
Legalment, les dones no tenen les mateixes possibilitats de demanar el divorci ni d'obtenir la tutela dels fills en cas de separació.
Les mares qatarianes no poden transmetre la nacionalitat als seus fills si el marit és estranger, tot i que al revés, sí. I, si es tracta de l'herència, la que rep la dona és la meitat que la de l'home. Si declara com a testimoni, el seu val la meitat que el d'un home.
Podeu sentir alguns qatarians explicant els avantatges i els inconvenients de ser ciutadans d'aquest país en aquest reportatge:
Drets de la comunitat LGTBI
Qatar també ha rebut força crítiques dels defensors dels drets humans pel tractament cap a la comunitat LGTBI. L'homosexualitat està castigada amb fins a tres anys de presó.
La societat de l'emirat és profundament conservadora i aquesta és una realitat del tot amagada. Entre els autòctons a qui preguntem, hi ha unanimitat. Això és el que pensa en Talal, un universitari qatarià:
"Estic d'acord que les persones LGBTI puguin ser enviades a la presó perquè a la ciència no hi ha res que es digui LGBTI. Ets un home o una dona. Així que almenys respecteu aquest país perquè aquest país no accepta aquest tipus de persones."
Un recent informe de Human Rights Watch denuncia detencions arbitràries i maltractaments a membres de la comunitat LGTBI, tot i que cap dels entrevistats va acabar processat. L'organització demana al govern qatarià que s'aturin les teràpies de conversió que pretenen canviar l'orientació sexual.
Segons Danyel Reiche, especialista en estudis regionals i professor associat de la Universitat Georgetown de Qatar, la il·legalització de l'homosexualitat no és un problema només de l'emirat:
"L'homosexualitat és il·legal a Qatar com ho és a uns 70 països del món. No hi ha ni un sol país asiàtic on es permeti el matrimoni entre el mateix sexe. Crec que és important donar una mica més de context, per tant, no és un tema de Qatar, és un tema asiàtic."
Les autoritats qatarianes han recomanat als aficionats del Mundial, tant homosexuals com heterosexuals, que no facin mostres d'afecte en públic.
Aposta per l'educació
Ens trobem la xeica Hind bint Hamad al-Thani, germana de l'emir, a la cafeteria de la Ciutat de l'Educació, un complex als afores de Doha que acull diferents institucions educatives, entre les quals 8 universitats internacionals.
Està prenent un te amb una col·laboradora. Quan ens hi acostem i li demanem poder-la entrevistar no sap ben bé com reaccionar. Està sorpresa per la nostra gosadia.
Forma part de la família reial i és la directora general de Qatar Foundation, una entitat que promou la nova política del país encarada a fer el trànsit d'una economia dels hidrocarburs cap a una economia del coneixement. Finalment accedeix.
Qatar ha fet una aposta per l'educació. Hi han invertit molts diners i es nota. El campus té 12 quilòmetres quadrats, uns edificis arquitectònicament espectaculars i acull alguns centres d'universitats nord-americanes de prestigi com per exemple la Georgetown University.
La xeica diu que gràcies a aquesta aposta, l'emirat és el país amb més dones educades per càpita del món i que ara cal aconseguir que els nois qatarians també s'interessin per la universitat:
"Les dones aquí estan més educades. Estadísticament, tenim moltes més dones que fan estudis superiors. I ara com a fundació, estem mirant com podem atraure més homes perquè volem un equilibri per a la nostra societat."
Qatar es vol projectar com a país líder a escala educativa de tota la regió i atraure tant estudiants del món àrab com de la resta del planeta. Al campus hi ha uns 3.500 alumnes provinents de diferents països.
Entre els estudiants qatarians hi ha el triple de noies que de nois, tot i que són poques les que, finalment, acaben accedint a llocs de responsabilitat. Estudiants com Afnan Tag reclamen que des d'Occident se les deixi de mirar amb prejudicis.
"Estem tan empoderades com qualsevol altra dona del món occidental. I fem la nostra vida de la mateixa manera, no hi ha res de diferent."
Hind bint Hamad al-Thani ens demana un favor abans d'acabar l'entrevista. Vol gravar un missatge en castellà de suport a la selecció espanyola. Ens explica que de jove va fer un curs de castellà a Burgos i en té un molt bon record:
"Deseo mucha suerte para España en este Mundial."
I la xeica se'n va. Podeu veure l'aposta educativa de Qatar en aquest reportatge:
