La gran ciutat d'Almaty ha estat un dels epicentres de les confrontacions
La gran ciutat d'Almaty ha estat un dels epicentres de les confrontacions (Europa Press/Vasily Krestyaninov)

Putin tanca files amb el Kazakhstan i avisa que no tolerarà "revolucions de colors"

El president del país afirma que la situació està controlada i atribueix la revolta a un "cop d'estat" amb intervenció estrangera

RedaccióActualitzat

El Kazakhstan torna a la normalitat, almenys de manera aparent, després de les protestes per l'elevat preu del gas liquat que han derivat en una revolta contra el poder absolut que governa el país. El president del país, Kassym-Jomart Tokayev, ha dit en una videoconferència amb els seus aliats que la situació està controlada.

Tokayev també ha afirmat que acabarà detenint tots els implicats, mentre el govern ha elevat la xifra als 8.000 detinguts. El president considera que es tracta d'un "intent de cop d'estat" atiat per una mà estrangera:

"El motiu principal era obvi: afeblir l'ordre constitucional, destruir les institucions del govern, fer-se amb el poder. Un intent de cop d'estat."

En mateixa reunió, el president de Rússia, Vladímir Putin, ha avisat que impedirà ingerències estrangeres als països de la seva influència. "No permetrem agitar la situació a casa nostra i tampoc que es produeixi l'escenari de les anomenades revolucions de color", ha dit, referint-se a les mobilitzacions contra líders polítics autoritaris a les antigues repúbliques soviètiques i especialment a Maidan, la revolta de fa vuit anys a Ucraïna.

Els líders de l'Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva, una aliança politicomilitar formada també per Armènia, Bielorússia, el Kirguizistan i el Tadjikistan, han tancat files amb el Kazakhstan. Les 3.000 tropes que els aliats van enviar al país hi seran fins que el president del país ho vulgui, ha dit Putin.


Contra la corrupció

De fet, el que va passar al Kazakhstan tindria un origen diferent al d'altres revoltes. No es tractaria tant d'un moviment prodemocràtic per trencar els lligams amb Rússia com d'una protesta davant les desigualtats d'un liberalisme econòmic corrupte.

Aquest malestar fa que alguns arribin a enyorar l'antic sistema socialista, sota el qual se sentien menys explotats pel benefici personal d'altres. Entenent per aquests "altres" l'expresident Nursultan Nazarbayev, que va dominar el país i el seu entorn durant 30 anys.

Després d'extravagàncies com crear una nova capital batejada amb el seu nom, Nur-Sultan, l'home fort del país va designar l'actual president com a successor, l'any 2019. El mandatari, Tokayev, va anunciar que Nazarbayev renunciava a l'últim càrrec que tenia, la presidència de la comissió de seguretat, per intentar apaivagar els manifestants.

De moment, almenys 164 persones han mort, 16 de les quals són funcionaris de l'estat, després que el president ordenés "disparar a matar". Tokayev també va declarar l'estat d'emergència, que estarà en vigor fins al 19 de gener, i el toc de queda entre les 11 de la nit i les 7 del matí.

La crisi també està tenint conseqüències econòmiques a escala global. La producció global de criptomonedes, en què el Kazakhstan és la segona potència mundial, s'ha vist afectada pels talls d'electricitat i d'internet a tot el país, amb l'objectiu d'impedir que els manifestants s'organitzin.

El control de la xarxa i la censura no són nous en un país que ocupa el lloc 155 de 180 països al rànquing mundial de llibertat de premsa de Reporters Sense Fronteres.

ARXIVAT A:
RússiaKazakhstan
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut