Façana de la seu del Tribunal Penal Internacional, a la Haia (Europa Press)

Putin és el tercer dirigent en exercici reclamat pel TPI, després de Gaddafi i Al-Bashir

El Tribunal Penal Internacional va començar a funcionar fa 20 anys i només ha emès 7 condemnes, totes a dirigents africans

Josep Maria Camps ColletActualitzat

El president de Rússia, Vladímir Putin, s'ha convertit en el tercer líder mundial que és objecte d'una ordre de detenció del Tribunal Penal Internacional, el TPI, mentre està en l'exercici del poder.

El primer va ser Omar al-Bashir, president del Sudan, el 2009, i el segon el president de Líbia, Muammar al-Gaddafi, el 2011 pocs mesos abans que el matessin en una revolta.

L'ordre de detenció és per portar Putin a la Haia, als Països Baixos, a la seu del TPI, per jutjar-lo acusat de crims de guerra per la deportació de nens ucraïnesos a Rússia.

Ara en teoria els 123 països que s'han afegit a la jurisdicció d'aquest tribunal tenen l'encàrrec de detenir-lo i portar-lo a la Haia si en tenen l'oportunitat.


El balanç magre de 20 anys del TPI

Aquest tribunal va néixer el 1998 amb l'Estatut de Roma, després de 80 anys de diversos intents de crear-lo, i va començar a funcionar el març del 2003, ara fa exactament 20 anys.

En aquest temps ha iniciat una vintena de casos, la majoria contra dirigents africans, com són els casos del Sudan i de Líbia, però també d'Uganda, de Kènia, de Costa d'Ivori o de Mali.

El TPI va emetre la primera condemna el 2012, contra Thomas Lubanga, de la República Democràtica del Congo, a 14 anys de presó per crims de guerra, que ara ja està en llibertat.

Des de llavors hi ha hagut 6 condemnes més, totes a dirigents africans, d'Uganda, de la República Democràtica del Congo, de la República Centreafricana i de Mali.

Per aquesta raó s'ha criticat el TPI d'estar actuant només contra dirigents de països del tercer món, i alguns països africans que s'hi havia afegit van acabar marxant-ne.

L'edifici del Tribunal Penal Internacional
Façana de l'edifici del Tribunal Penal Internacional, a la Haia, als Països Baixos

Els Estats Units, el principal opositor al TPI

Però qui més bel·ligerant s'ha mostrat contra el TPI han estat els Estats Units: per exemple, el 2002 l'administració Bush va prohibir als nord-americans de col·laborar-hi.

L'administració Obama va iniciar una aproximació, però no va arribar a afegir-s'hi, i en l'època Trump van amenaçar els jutges amb sancions si intentaven jutjar els crims de guerra en la invasió de l'Afganistan.

Rússia, per la seva banda, va signar l'estatut del TPI el 2002, però no va arribar a afegir-se a la seva jurisdicció, i el 2016 Putin va retirar la signatura perquè el tribunal va qualificar l'annexió de Crimea d'"ocupació".

El president de Rússia, Vladímir Putin, en una imatge d'arxiu

Putin evitarà viatjar als 123 països del TPI?

El govern de Rússia ara ha reaccionat amb indignació i alhora amb indiferència a la notícia de l'ordre de detenció per Putin i per la seva delegada pels Drets dels Infants, Maria Lvova-Belova.

El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha dit que ho trobava "escandalós i inacceptable" i a la pregunta de si ara Putin tindrà por de viatjar a algun dels 123 països del TPI, ha respost:

"No tinc res a afegir sobre aquest tema, això és tot el que volem dir."

El fiscal del TPI, Karim Khan, que fa gairebé un any que investiga els presumptes crims de guerra de Rússia a Ucraïna, ha dit que la investigació continua:

"No dubtaré a presentar més sol·licituds d'ordre d'arrest quan les proves ho requereixin."

Khan ha recordat que els nens deportats a Rússia estaven sota la protecció de la IV Convenció de Ginebra, i que la intenció del govern rus era "retirar definitivament aquests nens del seu país":

"S'han portat centenars de nen ucraïnesos d'orfenats i llars infantils a Rússia, i al·leguem que molts d'aquests nens han estat donats en adopció."

 

 

ARXIVAT A:
Vladímir PutinUcraïnaRússia
Anar al contingut