Pla Ibarretxe

Punts principals de la proposta de nou Estatut per a Euskadi

La proposta presentada pel lehendakari, Juan José Ibarretxe, d'un nou Estatut per a Euskadi conté un total de 69 articles, una disposició transitòria i una de final. Tot plegat, un text que ha de substituir l'actual marc estatutari del País Basc sustentat amb l'Estatut de Guernica. Aquesta proposta ha començat el seu camí després que el govern basc l'aprovés i l'entregués al president del Parlament, Juan María Atutxa. A continuació es detallen de manera resumida i esquemàtica, els principals punts de la proposta d'Ibarretxe.

Actualitzat
Drets històrics L'acceptació d'aquest nou Estatut no suposa cap renúncia dels drets històrics del poble basc, que podran ser actualitzats, en cada moment, en funció de la seva pròpia voluntat democràtica. Dret a decidir El poble basc té el dret de decidir el seu futur, d'acord amb el dret d'autodeterminació dels pobles, reconegut internacionalment. Pacte polític Es materialitza en un nou model polític de relació amb l'estat espanyol, basat en la lliure associació i compatible amb les possibilitats de desenvolupament d'un Estat compost, plurinacional i asimètric. Navarra La Comunitat basca i la foral de Navarra podran establir els vincles polítics i les relacions internes a nivell municipal i territorial, sense més limitació que la pròpia voluntat dels ciutadans. S'establiran instruments de cooperació, convenis i acords. L'Estat els respectarà sense aplicar l'article 145 de la Constitució, que no permet la federació de comunitats autònomes. Amb el País Basc francès es preveu cooperació transfronterera. Consulta Les institucions basques ostenten la potestat de regular i gestionar la realització de consultes democràtiques per via de referèndum. Si la ciutadania decideix alterar el model de relació Euskadi-Espanya, s'obrirà una negociació entre totes dues administracions. Comissió bilateral Euskadi-Estat Es crea per harmonitzar les actuacions de totes dues administracions i prevenir situacions de conflicte. Administració de Justícia Euskadi exercirà totes les facultats executives i orgàniques que especifiqui l'ordenament jurídic sobre Administració de Justícia. Té competència exclusiva en matèria de planta judicial i creació de nous jutjats, i dotació de mitjans materials i personals. Es constituiran els Cossos de funcionaris del personal i s'establirà el seu estatut jurídic i règim de relació amb l'Estat. Seleccions nacionals Dret d'Euskadi a tenir seleccions nacionals i la "no-ingerència" en l'exercici de les potestats competencials respectives. Poder Públic en l'àmbit econòmic Les institucions basques exerceixen facultats i competències de conformitat amb l'Estatut. Les relacions econòmiques i financeres entre Euskadi i Estat es desenvoluparan de manera bilateral i es formalitzaran mitjançant el sistema de Concert. S'arbitren mecanismes oportuns per a la participació de les institucions basques a la UE. Matèria Sociolaboral Assumpció de totes les potestats i funcions públiques necessàries per establir un àmbit sociolaboral propi. Euskadi tindrà capacitat legislativa i d'execució en matèria sociolaboral. Relacions polítiques amb l'àmbit europeu i internacional Euskadi disposarà de representació directa en òrgans de la UE i constituirà una circumscripció electoral única en les eleccions europees. El govern basc participarà en negociacions de tractats i convenis internacionals desenvolupats per l'executiu central si afecten Euskadi. Incorporació del nou Estatut als Tractats de la UE. Terminis per assumir atribucions En el termini màxim de sis mesos des de l'entrada en vigor del nou Estatut, Euskadi començarà a exercir totes les potestats. Una Comissió Mixta de Transferències acordarà el traspàs de les atribucions i, si no hi ha acord, Euskadi les exercirà amb els seus recursos.
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut