JxCat, ERC i la CUP defensen junts a Ginebra la demanda dels diputats presos a l'ONU

Els diputats independentistes empresonats i l'expresident Carles Puigdemont han presentat una demanda al Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides.

Es tracta d'una nova acció per recórrer a les instàncies europees en què denuncien una "vulneració dels drets polítics com a membres del Parlament de Catalunya". La queixa l'han presentat Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull.

Una delegació formada pel mateix Puigdemont, Marta Rovira, d'Esquerra, i la diputada de la CUP Maria Sirvent ha defensat aquest dijous la demanda a Ginebra en una roda de premsa.

La presentació ha anat a càrrec del professor en Dret Internacional Nico Krisch, membre de l'equip que assessora els líders independentistes processats i a l'exili.

Després d'una intervenció de l'expresident del Parlament Ernest Benach, la diputada de la CUP Maria Sirvent ha denunciat la "vulneració sistemàtica" dels drets civils i polítics a Catalunya.

Rovira: "Som aquí junts"

Per la seva banda, la dirigent d'ERC Marta Rovira, ha assegurat que l'independentisme està unit:

"Som aquí junts, i ho recalco, junts, perquè la unitat és imprescindible per continuar avançant, clarament fonamental per defensar els drets civils i polítics i l'espai de democràcia que sempre hem defensat de forma radical."

Rovira ha fet un repàs a "un any de repressió" contra l'independentisme, i ha assegurat que el judici contra els líders independentistes acusats de rebel·lió persegueix dos objectius: "limitar la democràcia" i "criminalitzar l'independentisme".

"Nosaltres hem defensat una opció política que ha de poder ser defensada. Aquest judici, aquesta sentència, el que farà és condemnar-nos als independentistes, i nosaltres pensem que això no pot ser un delicte, i no ho pot ser en un estat que es fa dir democràtic i de dret. El que està fallant és l'estat democràtic i de dret."

Puigdemont reclama a Sánchez que renunciï a la violència

Per la seva banda, Carles Puigdemont ha rebutjat que es pugui atribuir violència a l'independentisme. Segons ha afirmat, les grans mobilitzacions dels últims sis anys, que s'han fet sense "cap mena d'incident", en són la millor prova.

L'expresident, però, ha afegit que les forces independentistes s'han compromès sempre "clarament i sense ambigüitats" a no fer servir mai la violència, i ha reptat el govern espanyol que faci el mateix.

"Jo he intentat, i he fracassat, aconseguir el mateix compromís per part del govern espanyol. M'he adreçat directament als seus líders per demanar-los si farien servir violència contra el dret de Catalunya a l'autodeterminació, sí o no?"

"L'1 d'octubre vam veure violència. I de qui era, aquesta violència? Venia de la part del govern espanyol. I jo insisteixo avui, i és més important que mai: els líders polítics espanyols es comprometen o no sense ambigüitats a dir a tothom que no cauran en cap tipus de violència?"

Puigdemont ha aprofitat per dir que el Consell de Ministres que se celebrarà aquest divendres a Barcelona seria "una gran ocasió" per a Pedro Sánchez per fer un balanç del "comportament" del govern espanyol durant l'últim any.