Dones en una fàbrica tèxtil a l'Índia
Uns testimonis recullen que algunes empleades passen gana o no poden fer front al lloguer (Reuters)

Proveïdors de Zara o Nike es neguen a pagar el salari mínim als treballadors de l'Índia

Fàbriques tèxtils índies que abasteixen algunes de les marques de moda més importants del món fa dos anys que no paguen el que pertoca als empleats

Arola Cumeras i BantulàActualitzat
TEMA:
L'Índia

Més de 400.000 treballadors tèxtils de Karnataka, un estat del sud-oest de l'Índia, denuncien el que sembla el "robatori de salaris" més gran de la indústria de la moda. No han rebut el sou mínim legal des de l'abril del 2020, que són uns 55 euros al mes.

Ho ha denunciat Worker Rights Consortium (WRC), una organització internacional pels drets laborals que analitza les condicions de treball en fàbriques de tot el món.

A Karnataka, hi ha un dels nuclis del sector de la confecció, amb centenars de milers de treballadors que produeixen roba per a marques com Zara, H&M o Nike, entre d'altres.

Alguns treballadors, segons una investigació del diari britànic "The Guardian", declaren que passen gana o bé que han hagut de deixar casa seva perquè no en podien pagar el lloguer. El diari en protegeix la identitat per evitar-los possibles represàlies.

El Worker Rights Consortium (WRC) estima que els sous totals que no s'han pagat pugen més de 48 milions d'euros.

Una de les treballadores afectades explica que, si haguessin cobrat l'increment de sou, "almenys hauríem pogut menjar verdura unes quantes vegades al mes".

"Durant aquest any la meva família i jo només hem pogut menjar arròs amb salsa."

Un altre treballador culpa les companyies de no preocupar-se pels seu benestar: "Les marques que compren el material de la meva fàbrica demanen qualitat en la roba i que l'enviem a temps, però no els preocupa què pugui passar-me a mi."

Scott Nova, director executiu de WRC, assegura que és l'acte de robatori més flagrant que han vist mai pel nombre de treballadors afectats i els diners que suposa:

"Els fills dels treballadors de la confecció passen gana perquè les marques puguin guanyar diners."

I afegeix: "El pagament del salari mínim és el barem més baix dins les responsabilitats que una marca ha de complir amb els seus treballadors. Si ni tan sols insisteixen perquè es pagui, estan deixant que una violació dels drets humans a gran escala continuï impune."


Zara, Nike o H&M s'abasteixen a Karnataka

"The Guardian" ha contactat amb representants de les empreses de moda com Puma, Nike, Zara, H&M o C&A. Els han assegurat que estan compromeses a pagar el salari legal. Les companyies diuen que confien que els seus proveïdors compleixin les lleis.

Una botiga d'H&M a Londres
Marques com H&M asseguren que estan compromeses a pagar el salari legal (Reuters / Simon Dawson)

Dins de la política de salari mínim, la part variable del sou depèn del que pugi el cost de la vida. A l'Índia, la prestació es va incrementar en 417 rupies l'abril del 2020, que serien gairebé 5 euros.

El suplement no s'ha pagat durant 20 mesos, per la qual cosa el deute per persona puja a uns 98 euros. El salari mínim mensual local no supera els 50 euros, per la qual cosa la xifra és molt destacable.


Els proveïdors en culpen el Ministeri de Treball

Els proveïdors de peces de vestir argumenten que el Ministeri de Treball i Ocupació va emetre una proclamació de suspensió de l'augment del salari mínim poc després de la seva aplicació, l'abril de 2020.

El cas és que pel setembre l'alt tribunal de Karnataka va dictaminar que la proclamació del ministeri era il·legal. El jutge va dir que el salari mínim, inclosos els endarreriments, s'havia de pagar als treballadors. De moment, continuen a l'estacada.

 

ARXIVAT A:
Drets humansModaDrets laboralsEmpresaL'Índia
Anar al contingut