Els investigadors han analitzat el potencial de la lectura visual de les totografies (BBRC)

Proposen un mètode per detectar l'Alzheimer en les fases inicials de forma més precisa

Un estudi encapçalat per investigadors de la Fundació Pasqual Maragall i d'Holanda mostra com detectar la proteïna amiloide, que provoca l'Alzheimer, quan encara no hi ha símptomes de la malaltia

Xavier DuranActualitzat

El mètode que s'utilitza en medicina clínica per diagnosticar l'Alzheimer amb una Tomografia per Emissió de Positrons (PET) (per les sigles en anglès) també pot detectar les fases més incipients de la malaltia.

Així ho han demostrat investigadors del consorci europeu Amyloid Imaging to Prevent Alzheimer's Disease (AMYPAD).

L'autor principal de l'estudi és Juan Domingo Gispert, responsable d'un grup de treball de l'AMYPAD i del Grup d'Investigació en Neuroimatge del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), el centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall:

"El nostre treball aporta un mètode fàcilment aplicable a la pràctica clínica que permetrà un diagnòstic més sensible de les fases més incipients de l'Alzheimer, similar al que fem en el l'àmbit de la recerca."

L'estudi s'ha presentat a la International Conference on Alzheimer's and Parkinson's Disease, i s'ha publicat a l'European Journal of Nuclear Medicine and Molecular Imaging.


Un diagnòstic cada tres segons

Cada tres segons es diagnostica un nou cas de demència al món, i es calcula que actualment hi ha 50 milions de persones afectades, la majoria de casos a causa de l'Alzheimer.

Molts anys abans de l'inici dels símptomes de l'Alzheimer, al cervell es produeixen dos esdeveniments neuropatològics que actualment s'utilitzen per confirmar el diagnòstic de la malaltia: la formació de cabdells neurofibril·lars de la proteïna tau i l'acumulació de plaques de la proteïna beta-amiloide.

La proteïna beta-amiloide és el primer signe mesurable de l'Alzheimer i pot començar a acumular-se anormalment en plaques al cervell fins a dues dècades abans de l'inici dels símptomes de la malaltia.

El PET és una tècnica de neuroimatge que permet detectar aquesta proteïna. En l'àmbit de la recerca, aquesta prova proporciona molta informació i permet quantificar, amb una escala anomenada Centiloid, quin grau d'afectació té el participant en l'estudi o el pacient.

En canvi, en l'àmbit clínic es fa una lectura visual exclusivament qualitativa i només s'assenyala si el resultat és positiu o negatiu. Això pot significar que alguns dels casos que es consideren negatius poden ser, en realitat, estadis inicials en què no s'hagi distingit la proteïna beta-amiloide.
 

Imatges cerebrals d'amiloide amb diferents classificacions: verd, sense patologia, i groc, taronja i vermell, graus 1, 2 i 3 (BBRC)
 


Aplicació a la clínica

Però el nou estudi conclou que l'avaluació visual també permet distingir les fases inicials de l'Alzheimer. Per això proposa una nova metodologia per determinar l'extensió de la patologia a diferents regions del cervell.

A l'estudi hi van participar, d'una banda, 352 persones d'entre 45 i 75 anys (sense alteracions cognitives i amb diferent risc de desenvolupar la malaltia d'Alzheimer) incloses en l'Estudi Alfa del BBRC. D'altra banda, 145 persones amb demència o problemes cognitius lleus inscrites a l'estudi holandès Amsterdam Dementia Cohort.

Per confirmar la validesa dels resultats, els investigadors també van analitzar 28 cervells post-mortem.

En el treball hi ha col·laborat investigadors del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN). I això ha permès elaborar unes recomanacions concretes, com explica Gemma Salvadó, segona coautora de l'estudi i investigadora del BBRC:

"El treball en xarxa ha permès elaborar una sèrie de recomanacions per detectar visualment de forma més senzilla l'acumulació de la proteïna beta-amiloide, i poder classificar la seva extensió a regions del cervell que sabem que s'afecten abans a la malaltia d'Alzheimer, com són el precúneus o el còrtex orbitofrontal medial."

Tot això té importància en recerca, però també serà essencial quan es puguin tractar les etapes primerenques de la malaltia, com explica el doctor Gispert:

"Poder fer un diagnòstic més acurat suposarà una millora en la selecció de participants per als assaigs clínics i, en un futur pròxim, serà indispensable quan hi hagi tractaments disponibles per a les primeres fases de la malaltia d'Alzheimer."

El pròxim pas dels membres del consorci AMYPAD serà investigar la capacitat de la prova PET d'amiloide per fer pronòstics en una cohort de vora 800 participants d'arreu d'Europa.

Un precedent de diagnòstic precoç amb biomarcadors

Al novembre es va publicar un altre estudi liderat pel BBRC, en aquest cas a EMBO Molecular Medicine. Els autors van analitzar una sèrie de nous biomarcadors de la proteïna tau fosforilada (o p-tau, el seu acrònim en anglès), un altre dels segells distintius de l'Alzheimer, per esbrinar si també són capaços de detectar la fase preclínica de la malaltia.

Els resultats de l'estudi mostren que alguns dels biomarcadors descrits per diagnosticar l'Alzheimer en fase de demència també poden detectar la fase inicial de la malaltia en el plasma sanguini (biomarcador p-tau181) i en el líquid cefaloraquidi (p-tau217 i p-tau123).

Així ho va valorar aleshores el primer autor de l'estudi, el doctor Marc Suárez Calvet, del BBRC:

"Les nostres troballes obren la porta a desenvolupar noves formes de detectar la fase preclínica de l'Alzheimer i a enriquir la selecció de participants per a estudis d'intervenció o observacionals dirigits a aquesta fase asimptomàtica de la malaltia."

Com en el cas de l'estudi sobre el PET, ara publicat, els biomarcadors també incidien en els assaigs clínics i en la recerca de nous fàrmacs, com va explicar Thomas Karikari, de la Universitat de Göteborg i colíder de l'estudi:

"Una de les possibles vies per millorar l'èxit del desenvolupament de fàrmacs per tractar l'Alzheimer és provar-los en persones que estiguin a l'inici de la fase preclínica, quan es produeixen canvis molt subtils en el cervell que són molt difícils de mesurar."

L'estudi, afegia Karikari, mostra també "el potencial de les eines altament sensibles que hem desenvolupat per avançar en la detecció precoç i en els assajos clínics de la malaltia."

ARXIVAT A:
AlzheimerRecerca científica
Anar al contingut