Proposen construir una piràmide de vidre a les tres xemeneies de Sant Adrià
El projecte del l'empresari egipci Mohamed Aly no s'ha presentat encara a la Generalitat, que diu que depèn del Pla Director Urbanístic
Proposen construir una piràmide de vidre a les tres xemeneies de Sant Adrià
Sant Adrià de Besòs

Proposen construir una piràmide de vidre a les tres xemeneies de Sant Adrià

El projecte del l'empresari egipci Mohamed Aly no s'ha presentat encara a la Generalitat, que diu que depèn del Pla Director Urbanístic

Actualitzat
TEMA:
Urbanisme
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

L'actor i empresari egipci Mohamed Aly vol construir una piràmide de vidre a l'edifici de les Tres xemeneies, a Sant Adrià de Besòs, i convertir-lo en un centre cultural dedicat a la pau i a les relacions entre Europa i Àfrica.

Proposa que s'hi ubiqui una "gran universitat del Mediterrani", així com un museu mundial del personal de la pau de l'ONU, entre altres possibilitats. L'equip impulsor vol fer d'aquest espai un "pont entre Europa i Àfrica" i estaria ubicat a l'edifici de turbines i de les tres xemeneies.

Els promotors pensen en tota la urbanització de la zona, que inclouria equipaments i habitatges

 

El projecte només preveu la reforma de l'antiga central tèrmica de Fecsa, però també seria compatible amb altres usos, la construcció d'habitatges i equipaments a la zona, previstos per l'esborrany del Pla Director Urbanístic, PDU. Rafael Salanova, un dels portaveus del grup promotor, ho explicava en la presentació del projecte aquest dimarts.

"Parlo d'inversions que en aquests moments s'estan avaluant. Una d'elles són 175.000 metres quadrats de residencial, i quan parlem d'equipaments que puguin tenir un sostre degut, estaríem entre 150 i 200.000 metres quadrats d'equipaments. Als grups inversors amb els quals nosaltres connectem els agradaria adquirir-ho tot."

Pel que fa la reforma de les tres xemeneies, calculen que podria costar entre 40 i 60 milions d'euros, sempre que els cedeixin el local i no l'hagin de comprar. Segons la seva opinió, l'espai hauria de ser al 100% de concessió pública.

La zona de l'antiga tèrmica del Besòs té 32 hectàrees repartides entre Sant Adrià i Badalona, de les quals el 60% està en mans privades, -Metrovacesa i Endesa Generació, amb els quals diuen que no hi han tingut converses-, el que suposaria a més una inversió d'entre 700 i 800 milions d'euros.

 

La idea d'Aly és crear un centre dedicat a la pau i a les relacions entre Europa i Àfrica

 

Piràmide de vidre

Però la proposta més cridanera és la piràmide de vidre que Aly considera un símbol "renovat de la de l'època faraònica d'Egipte" i "la quarta piràmide del Mediterrani".

 

La piràmide uniria l'edifici de les turbines i les xemeneies que s'enllaçarien per una plataforma

La piràmide uniria l'edifici de turbines amb una de les xemeneies i unes plataformes que unirien les tres xemeneies i on es podrien ubicar equipaments per al barri.

 

"La piràmide seria totalment envidrada i suposaria el cinquè element integrador del conjunt, format per l'edifici de les turbines i les tres xemeneies, que no només encaixaria volums, sinó també idees."

Els promotors han batejat el projecte com a Colós adrianenc del Mediterrani. Segons l'exrector de l'UB Màrius Rubiralta el projecte s'inspira en dos antecedents: la gran biblioteca d'Alexandria i la creació de la ciutat internacional universitària de París que es va dur a terme el 1923, després de la Primera Guerra Mundial, per contribuir a la consecució de la pau mundial. L'arquitecte, Luis Alonso, ha afegit que es crearia una "gran universitat del Mediterrani".

"Un gran centre cultural pioner que vincularia Europa amb l'Àfrica i una gran universitat del Mediterrani que permetria el transvasament continu d'informació i coneixement, enllaçat amb un altre gran colós egipci, la nova biblioteca d'Alexandria".

Segons Alonso, aquest espai, a més de la universitat, vol acollir "tots els àmbits que influeixen en la pau", des de la diplomàcia internacional als drets humans, passant per la història de les religions, salut i alimentació, així com investigació, creativitat i innovació. També seria un espai que preservaria el patrimoni industrial.

 

El projecte preveu fer una "gran universitat del Mediterrani"

Rubiralta ha afegit que les Tres Xemeneies podrien contenir el Museu Mundial del Personal de Pau de l'ONU, que seria de nova creació; oficines de seguiment de les 32 missions de pau europees a l'Àfrica, a més de projectar que el front marítim de Barcelona es converteixi en un "passeig de la fama dels Premis Nobel de la Pau".

 

Patrimoni d'interès local per urbanitzar

Les Tres Xemeneies de Sant Adrià són considerades patrimoni d'interès local des del 2016.

El Consorci del Besòs, el Departament de Territori i Sostenibilitat, i els ajuntaments de Sant Adrià de Besòs i Badalona van impulsar un procés de debat, entre el setembre i el novembre del 2018, per "reflexionar i proposar idees" sobre el futur de les Tres Xemeneies.

El Pla Director Urbanístic de les Tres Xemeneies, segons el pla de la Generalitat, ha de delimitar i ordenar les 32 hectàrees i "transformar mitjançant directrius urbanístiques un àmbit més gran d'aproximadament 92 hectàrees on hi ha actualment magatzems i àrees industrials".

Des del Departament de Territori de la Generalitat diuen que ningú els ha presentat la proposta presentada per Aly i que de totes maneres la urbanització d'aquesta zona i el futur de l'antiga central tèrmica dependrà del Pla Director Urbanístic que encara s'està dissenyant.

Els promotors han explicat que es tracta d'una idea molt inicial i que tenen prevista una reunió amb el departament la setmana vinent.

 


L'empresari i actor egipci Mohamed Aly en la presentació del seu projecte

El projecte, encapçalat pel mateix Aly, propietari de l'empresa de construcció Amlaak, al costat del consultor Rafael Salanova Roma, els despatxos Alonso Balaguer i Arquitectes Associats, l'arquitecte Pier Paolo Troiano, l'urbanista Josep Cuéllar Blanco i l'exrector de la Universitat de Barcelona (UB) Màrius Rubiralta, consideren que l'obra posa en valor una idea que "va més enllà de la visió local en què fins ara s'enquadrava a la central la tèrmica, i la dota d'una projecció internacional de gran rellevància".

 

 

 

ARXIVAT A:
Urbanisme

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut