Proletaris online, els precaritzats que hi ha darrere la digitalització

El "30 minuts" d'aquest diumenge desvela la precarietat extrema en què arriba a treballar, al carrer i a casa, el proletariat de l'economia digital
Proletaris online, els precaritzats que hi ha darrere la digitalització
El "30 minuts" mostra les condicions precàries dels nous llocs de treball

Proletaris online, els precaritzats que hi ha darrere la digitalització

El "30 minuts" d'aquest diumenge desvela la precarietat extrema en què arriba a treballar, al carrer i a casa, el proletariat de l'economia digital
Esther Llauradó / Marc Rodríguez Puig Actualitzat
TEMA:
Tecnologia
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
imatge

 

"Seràs el teu propi cap i tindràs llibertat per a repartir segons la teva disponibilitat." Deliveroo

"Treballa com a freelance amb total llibertat. Tu tries quan et connectes i quines ordres acceptes." Glovo

"Sigues el teu propi cap i defineix i planifica el teu horari." Amazon Flex

"Reparteix amb Uber Eats. Sense caps, horaris flexibles, pagament ràpid."

Són frases extretes de les webs de diverses plataformes de repartiment a domicili, amb conceptes que volen destacar els avantatges d'una nova forma de treballar que no vincula laboralment treballador i empresa.

Però aquesta suposada flexibilitat és real? Tenen els "riders", terme que intenta donar un cert glamur als repartidors de tota la vida, llibertat real per escollir quan volen treballar?

El reportatge del programa "30 minuts" d'aquest diumenge tracta en profunditat les condicions en què treballen aquests i també els altres treballadors precaris de l'economia basada en les noves tecnologies.

 


La competència entre treballadors

Les empreses diuen que ofereixen uns ingressos extres o una solució provisional, però s'ha convertit en l'únic sou per a una gran part del col·lectiu de repartidors.

La competència entre ells comença a ser molt gran. Hi ha tants repartidors disposats a reservar-se franges horàries, la manera en què funcionen les aplicacions, que no hi ha pastís per a tothom.

Només aconsegueixen un sou més o menys digne els que tenen més puntuació, que es genera a base d'antiguitat, de treballar moltes hores d'alta demanda i de no dir mai que no.

 

Les empreses, als jutjats

Però aquest any, les dues grans plataformes de repartiment a domicili, Glovo i Deliveroo, han hagut de defensar-se als jutjats contra la Tresoreria de la Seguretat Social.

Aquesta, en diverses actes d'inspecció, havia dictaminat que els repartidors havien de ser assalariats i no autònoms, que és la relació laboral imposada per les empreses.

 

Concentració de repartidors de menjar reivindicant drets laborals


Els responsables d'aquestes empreses es defensen, insistint en què ara surten guanyant tant ells com els repartidors:

Òscar Pierre, CEO i cofundador de Glovo: "Hi ha certa pressió social que ho està portant cap al terreny de la política."

Román Gil, advocat Deliveroo: "Si això es declara laboral, veurem si segueix sent viable per a les empreses, perquè perdrien molta flexibilitat, i veurem també si és interessant pels mateixos 'riders'."

Però segons Anna Ginès, professora de dret laboral a Esade, només és una estratègia empresarial per externalitzar els riscos:

"És una forma d'externalització productiva que atribueix tot el risc pròpiament empresarial als treballadors directament."

Hi ha sentències contradictòries i molts judicis pendents, el resultat dels quals marcarà el futur de les plataformes de repartiment.

 

"Freelance", "gig economy", "crowdsourcing"...

El repartiment a domicili és només la part més visible de l'anomenada "nova economia digital", plena d'anglicismes que sacsegen el mercat laboral tradicional i els drets dels treballadors aconseguits després de dècades de lluites sindicals.

Treballadors freelance, per projectes, gig economy (feines esporàdiques sota demanda), nòmades digitals, crowdsourcing (subcontractació de la feina a una multitud), microtreballadors... La industrialització va crear el proletariat i la digitalització ha creat el proletariat en línia o online.

L'anomenada economia de plataforma és el model de negoci de l'era digital. Potents plataformes tecnològiques que connecten oferta i demanda i converteixen els treballadors en proveïdors de serveis.


Microtreballadors, els proletaris des de casa


Aquest nou proletariat no es limita als repartidors en bicicleta o moto: afecta des d'experts programadors fins a qualsevol persona que pugui fer feines esporàdiques a través d'una aplicació.

Tots formen part d'aquest nou mercat laboral on llibertat i flexibilitat es repeteixen com un mantra per atreure els treballadors i on un algoritme és qui mana.

"Els microtreballadors som una gran massa de gent invisible. Per això és tan important que parlem als mitjans, que expliquem el que fem. I quan siguem una mica més visibles tindrem força per negociar les nostres regles."


Són paraules de la Julie, que treballava des de casa, a través d'una plataforma, fent petites feines de pocs segons de durada. Més ben dit, microfeines: rebia àudios de poques línies que ella havia de transcriure.

Es tractava de perfeccionar les bases de dades de l'assistent virtual de veu de Microsoft, el Cortana. Es va sentir incòmoda perquè la feina consistia en escoltar converses privades, i ho va acabar deixant perquè cobrava molt poc, fins i tot reconeixent que no pagava els autònoms.


Alimentar la intel·ligència artificial

La proliferació de plataformes de microtreball o crowdsourcing és un fenomen procedent dels Estats Units que s'expandeix per tot el món. Les grans empreses tecnològiques fragmenten la feina en petites tasques i contacten en segons amb milions de treballadors remots a tot el món.

Els microtreballadors les executen des de l'ordinador o el telèfon mòbil, a tant la tasca o per hores, i les feines són molt variades: associar un text a una imatge, avaluar els resultats dels motors de recerca, traduir petits textos, seleccionar contingut inapropiat de les xarxes socials, respondre enquestes, visitar pàgines d'internet, escriure opinions o classificar productes, entre moltes altres.

Segons Antonio Cassilly, sociòleg de la Télécom ParisTech, els algoritmes d'intel·ligència artificial necessiten aquest tipus de feines prèvies per poder funcionar:

"Necessiten millorar la intel·ligència artificial de manera ràpida i flexible. I per això l'aprenentatge automàtic es basa en el microtreball, perquè els microtreballadors es poden contractar de manera flexible, barata i ràpida sempre que els necessitis."

Casilly és coautor d'un dels pocs estudis a Europa sobre les plataformes de microtreball http://diplab.eu/, que conclou que la majoria dels microtreballadors francesos tenen una altra feina principal i ho fan perquè necessiten una segona font d'ingressos.


Externalització massiva del "cognitariat"

El microtreball torna a plantejar cap on ens porta la plataformització de l'economia. És una externalització digital i massiva de la feina a un gran número de treballadors alhora i és pràcticament impossible de regular, perquè és mundial.

Antonio Casilly fa servir un neologisme per referir-se a aquests treballadors: són el "cognitariat", és a dir, el proletariat cognitiu:

"El microtreball és la versió extrema de la divisió de treball que vam experimentar fa segles durant la primera revolució industrial. Però ells estan fent feines cognitives, que vol dir que estan manipulant dades i informació. Ens estem movent des del proletariat al 'cognitariat', que vol dir el proletariat cognitiu."

Antonio Casilly, sociòleg de la Télécom ParisTech


Javier Bartolomé, autor del blog Moneda a Moneda i una de les primeres persones que van començar a treballar en aquest tipus de plataformes a l'estat espanyol, creu que no és feina més precària que la que hi ha al carrer i que la  precarietat no l'han inventat les plataformes, sinó que ja existia abans.

Però per Mary Gray, investigadora de Microsoft Research i autora del llibre "Ghost Work" ("Treball fantasma"), cal fixar-se en la despersonalització que comporta aquest model: les plataformes permeten tenir una massa infinita de gent disponible per treballar, però ningú no sap en quines condicions fa la feina.


Els nòmades digitals

La plataformatització de l'economia no es limita als treballadors de base: arriba també a la part alta de la piràmide. Qualsevol empresa pot contractar experts a l'altra punta del món a través de plataformes freelance. L'externalització d'un departament sencer a través d'una plataforma és cada cop més senzilla.

Wesley Cude n'és un exemple. És el que ara se'n diu un nòmada digital. La seva empresa de disseny web és només ell, i té la seu al Regne Unit, però ell no hi és mai. Passa llargues temporades a Barcelona, Los Angeles i diversos països asiàtics, dirigint la seva empresa remotament. Quan necessita algú, utilitza plataformes de freelance per contactar amb programadors o dissenyadors de països de tot el món.

En una entrevista a la revista remoters.net, Cude assegura que la seva intenció inicial no era organitzar la seva empresa així, però que a mida que va anar creixent va sortir-li gairebé sense proposar-s'ho:

"L'avantatge d'engegar el negoci així és que la feina pot anar lenta i fins i tot irregular. Amb treballadors remots, només cal contractar-los quan tinc feina i els necessito. Això fa que no hi hagi càrrega financera afegida."

El mar de fons és un augment creixent a tot el món dels treballadors independents. El dubte és com evitar que la precarietat es cronifiqui.

ARXIVAT A:
Digital Tecnologia

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut