Projecten una ciutat a Mart que tindria un milió d'habitants a finals de segle
La ciutat, dissenyada per un equip internacional liderat per investigadors i enginyers catalans, no només contempla el disseny arquitectònic, sinó també aspectes socials, econòmics i ambientals
Projecten una ciutat a Mart que tindria un milió d'habitants a finals de segle

Projecten una ciutat a Mart que tindria un milió d'habitants a finals de segle

La ciutat, dissenyada per un equip internacional liderat per investigadors i enginyers catalans, no només contempla el disseny arquitectònic, sinó també aspectes socials, econòmics i ambientals

Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Tecnologia
Projecten una ciutat a Mart que tindria un milió d'habitants a finals de segle
Reproducció artística d'una cúpula a Mart (ABIBOO studio/SONet/Gonzalo Rojas)

Nüwa és el nom de la ciutat projectada per construir a Mart per un equip internacional liderat per investigadors i enginyers catalans.

Ha estat seleccionada com una de les 10 propostes finalistes, de les 175 de presentades, en el concurs Mars City State Design, organitzat per la Mars Society, organització dedicada a l'exploració i els assentaments humans en aquell planeta.

El nom de Nüwa s'ha triat en honor de la deessa xinesa creadora de la humanitat. I, certament, el projecte ve a ser la creació d'una humanitat nova en un altre astre. I, per això, han pensat no només en com construir-la i mantenir-la, sinó de quina forma s'hi desenvoluparien les activitats socials i econòmiques i de quina forma es podria reduir al mínim l'impacte ambiental.

El projecte s'anomena The Sustainable Offworld Network (SONet) i ha estat dissenyat per investigadors de la UPC, de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya a l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE-CSIC) i de l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB). També hi han participat, entre d'altres, científics de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i investigadors del Regne Unit, Alemanya, els Estats Units i l'Argentina.


Tot previst

A Nüwa tot està previst, com explica Miquel Sureda, un dels autors del projecte i professor d'Enginyeria Aeronàutica a l'Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la UPC:

"En el moment de dissenyar la ciutat de Nüwa hem hagut d'aplicar un punt de vista molt holístic, perquè no només hem de pensar en qüestions tecnològiques o científiques, sinó també socials, econòmiques, de convivència i fins i tot polítiques."

Per això, la ciutat té un disseny arquitectònic avantguardista i futurista, però alhora habitable i robust. També s'hi ha descrit una organització social, econòmica i política democràtica.
 

I tampoc no es tracta de tenir un creixement immediat i sobtat. El projecte preveu tres fases: l'assentament dependent de la Terra, un període de transició i, finalment, l'emancipació de la Terra.

Així, a Nüwa, hi arribarien els primers mil habitants l'any 2050. A partir de llavors i durant els següents 50 anys, hi continuarien arribant nuwaians nous i l'any 2100 s'arribaria al milió d'habitants.

I com hi arribaran? També està previst: a través d'un transbordador que faria escala en una estació transbordadora ubicada en un asteroide entre la Terra i Mart.


Recursos i sostenibilitat

Un element clau és que, a la ciutat, no hi arribin més habitants fins que no s'hagin generat els recursos suficients com per garantir-hi la supervivència.

Entre aquests recursos hi ha l'oxigen, generat gràcies a les ingents quantitats d'aigua que hi ha a Mart, els aliments, produïts criant diferents espècies animals i vegetals, com ara peixos, algues o fongs, i minerals i matèries primeres extretes del sol marcià.
 

Mart
L'objectiu del projecte és superar un ambient ara inhòspit


El tema dels recursos ha estat clau en el projecte. I, a més, pot tenir implicacions, perquè ens adonem de la dependència que tenim, a la Terra, dels recursos limitats del planeta, com explica Ignasi Casanova, director de l'Institut de Tècniques Energètiques (INTE) de la UPC i coautor del projecte:

"La producció d'aliments requereix una enorme quantitat d'energia que aquí a la Terra prové del Sol, però que implica l'ús de grans extensions de superfície útil, i per tant és una de les activitats humanes més agressives amb l'ecosistema terrestre."

Temes ambientals de gran importància també estan analitzats. Així, s'ha pensat en l'ús i abús de plàstics, en solucions constructives i de materials que minimitzin l'ús intensiu d'energia i en el reciclatge de tot el que es pugui reciclar.


Lliçons per a la Terra

I si això es veu factible a Mart, també s'hauria d'aplicar, i amb més raó i urgència, a la Terra, com afirma Guillem Anglada-Escudé, investigador de l'ICE i coordinador de l'equip:

"En realitat, la Terra no és res més que un lloc dins d'un vast univers. Si aprenem a crear societats amb circulació de recursos tancada, que no depenguin críticament d'importacions remotes des d'un altre planeta, també hauríem de poder resoldre molts dels problemes que tenim avui a la Terra."

Per tot això, el projecte ha mobilitzat un equip multidisciplinari, amb una forma de treballar que no és l'habitual en els projectes espacials.

Les propostes finalistes es defensaran públicament aquest dissabte. Es podran seguir per streaming des d'arreu del món, via Facebook, de forma gratuïta, prèvia inscripció al web de la 23rd Annual International Mars Society Convention.

ARXIVAT A:
Tecnologia Recerca científica

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut