Una classe a l'Institut-Escola Les Vinyes, de Castellbisbal
Treballant la Física i les Matemàtiques en una classe a l'Institut-Escola Les Vinyes, de Castellbisbal (Flickr)

Professors de Tecnologia i Ciències, crítics amb el nou currículum d'ESO i batxillerats

La Tecnologia perd la meitat de les hores a l'ESO, i als batxillerats desapareix l'única assignatura comuna de ciències per a tots els itineraris

Actualitzat

Els professors de Tecnologia han presentat al·legacions a l'esborrany de currículum que els ha proposat el Departament d'Educació. La matèria perd pes perquè passarà a donar-se'n només una hora a la setmana de primer a tercer.

En declaracions al Telenotícies de TV3, Núria Salán, presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia, lamentava l'impacte que això pot tenir en el desenvolupament del país:

"Tenim clar que el futur estarà basat en tecnologia. Catalunya és un pol de desenvolupament tecnològic clau. La transició energètica, com la farem si no tenim perfils tècnics o tecnològics ni a cicles formatius ni al batxillerat ni a estudis universitaris? Com la farem?"

En un article aparegut als Fulls d'Enginyeria, publicació dels Enginyers Industrials de Catalunya, Salán lamentava la proposta de decret d'ordenació de l'educació bàsica a Catalunya, perquè la reducció d'una hora a Tecnologia significava perdre'n el 50% i passar d'unes 220 hores entre 1r i 3r d'ESO a 105 hores. Per Salán, això no es compensa amb la creació d'una assignatura optativa de robòtica a 4t d'ESO.

Per això reproduïa els arguments de la societat que presideix. El primer és que molts centres no tenen professorat de Tecnologia i no podran oferir-la dintre les cinc o sis hores que el currículum deixa per a l'aprenentatge per projectes perquè cada centre les dediqui a les matèries o àmbits que consideri, en funció del seu projecte educatiu.

També denunciaven que la reducció horària els deixa "en clar desavantatge respecte a altres comunitats de l'Estat", tot i que, afegeixen, "se suposa que Catalunya és la regió forta en desenvolupament tecnològic".

Finalment, creuen que l'alumnat d'ESO tindrà la percepció que la tecnologia no és rellevant, "i això afectarà notablement i inevitablement les vocacions STEM-STEAM que puguin tenir aquestes generacions".

STEM és l'acrònim, en anglès, de Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques. Es parla de STEAM quan s'hi afegeixen les Arts.

Per Salán, si l'alfabetització tecnològica no es contempla a l'educació primària, "només podem comptar amb els primers cursos de l'ESO per a la definició i assoliment de competències, de manera global i completa".


Els geòlegs també es pronuncien

Sobre la reducció de matèries STEM, una usuària de Twitter, arquitecta i professora de secundària a l'IES Llavaneres, mostrava la diferència entre les hores d'aquestes assignatures davant de les de llengües, religió, geografia i història i ètica.

Un manifest signat per 32 associacions de Geologia, fet públic el maig del 2021, també incidia en aquest aspecte, però traspassat als batxillerats. Així, demanava que les modalitats de batxillerat de Ciències i Tecnologia, Humanitats i Ciències Socials, Arts (que es divideix en dos: un orientat a arts plàstiques, imatge i disseny i un altre enfocat cap a la música i les arts escèniques) i General, comptin almenys amb una matèria comuna de ciència bàsica.

Trobaven incomprensible que en la modalitat de Ciències i Tecnologia l'alumnat hagi de cursar obligatòriament Filosofia, Història de la Filosofia, Història, Llengua i Literatura, "i, en canvi, a la resta de modalitats no es consideri ni tan sols una matèria de contingut científic i tecnològic".

Fa uns anys es van establir, a primer de batxillerat, dues hores obligatòries de l'assignatura de Ciències per al Món Contemporani, que en el nou projecte desapareix i, per tant, permet que la majoria d'alumnes faci un batxillerat sense cap assignatura de ciències.

Un taller de ciències en una escola
Els tallers a les escoles ajuden a conèixer les ciències de prop (Flickr)

En aquesta assignatura comuna que demanen,volen que la Geologia hi aparegui "en igualtat de condicions amb la resta de disciplines científiques". I canvis en la Geologia optativa de modalitat a segon de batxillerat.

"Que tingui un enfocament més aplicat a les aportacions d'aquesta disciplina per posar en valor el patrimoni geològic i el seu estudi en la resolució dels reptes socials, econòmics i ambientals."

També reivindiquen que en tot el disseny curricular, des de primària i a la resta de nivells, la Geologia tingui una presència equivalent a la de la resta de ciències bàsiques.


Les matemàtiques, una matèria no només pràctica

Des d'ADEMGI (Associació d'Ensenyants de Matemàtiques de les Comarques Gironines) expliquen al 324.cat que un dels temes més controvertits és si es poden fer matemàtiques dins dels projectes.

"La resposta és que sí, sempre que aquests projectes tinguin unes matemàtiques curriculars, amb les seves competències específiques, i no pas en aquells projectes on les matemàtiques són un simple instrument (càlcul d'àrees, percentatges, algun pressupost...)."

Precisament, les matemàtiques tenen aquesta imatge de ciència purament pràctica. Però el 2016, en les conclusions del Congrés Català d'Educació Matemàtica s'oferia una visió ben diferent.

"La matemàtica és una eina fonamental per entendre el món i resoldre els problemes reals que ens trobem les persones. Cal una alfabetització matemàtica per a tota la població que contribueixi a la seva formació integral."

I com que d'això, afegien, els alumnes poden no ser-ne conscients, "el professorat ha de contribuir que l'alumnat en prengui consciència i mostrar com les matemàtiques són presents en moltes ocupacions a partir de l'experiència de professionals del sector".

En les conclusions també es ressaltava la necessitat de crear una imatge social més positiva de les matemàtiques i de promoure experiències positives en aquesta ciència per a col·lectius de totes les edats.

Des de FEEMCAT (Federació d'Entitats per a l'Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya) també preparen un comunicat. Pel que ha pogut esbrinar el 324.cat, creuen que l'estructuració del currículum de l'àmbit matemàtic en sabers i competències és una línia correcta i en sintonia amb l'existent. També consideren que l'estructuració de càrregues lectives en àmbits pot ser una proposta interessant i flexible, però com a especialistes en l'àrea de Matemàtiques els preocupa "la pèrdua de rellevància del saber i del fer matemàtic".

I recorden que en el Congrés Català d'Educació Matemàtica celebrat el 2020 es va tornar a destacar el paper de les Matemàtiques.

"Les Matemàtiques són en el nucli del pensament lògic i són font de problemes oberts de molta riquesa, i sovint es veuen relegades al seu sentit instrumental (reduïdes a càlculs menors o a estadístiques poc significatives). En aquest sentit, doncs, trobem a faltar que el decret faci incidència en aquest fet."


Punts positius i negatius

El grup de recerca i innovació LIEC (Llenguatge Eines i Comunicació) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va fer una sessió monogràfica sobre la proposta del decret del currículum "amb un esperit de crítica constructiva". El van difondre des del seu compte de Twitter.

Pel grup, "la proposta del nou decret suposa un avenç en la línia de l'educació competencial que es va iniciar i concretar en el currículum anterior a Catalunya". Afegeix que està en la línia, en molts aspectes, d'altres currículums a nivell internacional.

Concretament, un dels aspectes positius que destaquen és "la importància donada a l'avaluació com a procés de millora constant", així com "la força que es dona a la contextualització de l'aprenentatge a través de la idea de situacions d'aprenentatge i la importància, per fi, que es dona a la part socioemocional".

Però com a docents i investigadors en didàctica de les ciències també aporten altres reflexions. Així, els preocupa el calendari per implementar els canvis o que "els centres se sentin poc acompanyats o perduts sobre com aplicar aquests canvis".

Per això creuen necessari "que aquest currículum vagi acompanyat d'unes orientacions que ajudin als centres a posar-lo en pràctica".

Pel que fa al tractament dels sabers, considera que "el contingut no es planteja com una progressió d'aprenentatge al llarg de tota l'escolaritat, és a dir, no es concreta quins coneixements són necessaris abans de quins altres" i tampoc no s'especifica el grau d'aprofundiment en cada moment de l'escolaritat.

D'altra banda, els preocupa que hagin desaparegut "els conceptes clau com a idees fonamentals i bàsiques sobre les quals desenvolupar la competència científica", perquè "no hi ha competència sense coneixement, i per desenvolupar la competència científica és necessari triar-ne pocs i potents".

Finalment, els preocupa molt que "els sabers clau de certes disciplines quedin invisibilitzats". Citen Geologia, Tecnologia i "altres matèries no científiques però vinculades, com la Filosofia". Si bé entenen que sovint algunes d'aquestes s'han dut a terme de forma molt tradicional, "això no treu que, amb una altre enfocament, no siguin clau per a la formació integral de les persones i per entendre el funcionament del món".


Sense una assigntura comuna de ciències

Sobre els batxillerats, Digna Couso, professora i investigadora del Departament de Didàctica de la Matemàtica i les Ciències Experimentals de la UAB, ha lamentat, en declaracions al 324.cat, la manca d'una assignatura de ciències comuna.

"És una llàstima que no s'hagi reprès la idea d'una assignatura comuna de caire cientificosocial, com eren les Ciències per al Món Contemporani, per a tot l'alumnat, evitant així trajectòries educatives que defugiran la forma de mirar de les ciències al món des de molt aviat."

També ha manifestat això sobre les hores dedicades a matèries de modalitat:

"Em sembla una limitació important que la tria de matèries de modalitat quedi en només dues en el nou decret. Això farà que les tries típiques de l'alumnat que vol fer carreres STEM, com biologia-química-física o física-tecnologia-dibuix, ja no seran possibles a segon de batxillerat."

En el batxillerat s'obren més possibilitats d'assignatures optatives. A primer curs, per exemple, es preveuen 12 hores de matèries comunes i nou hores de matèries de modalitat (ara n'hi ha 12). A més, hi haurà nou hores més de matèries optatives, com ara Biomedicina, Psicologia, Empresa, Programació i Món Clàssic. Però també en desapareixen algunes, com l'Electrotècnia de segon, que ja no estarà entre les matèries de modalitat del batxillerat tecnològic. Anomenada també enginyeria elèctrica, aquesta disciplina estudia les aplicacions de l'electricitat i de l'electromagnetisme en general.

 

ARXIVAT A:
Educació CiènciaTecnologia
Anar al contingut