Un professor de religió denuncia traves per fer l'assignatura

Per primera vegada a Catalunya, un professor de religió catòlica ha posat una querella contra el director d'un institut per no deixar-li fer la classe com ell la tenia prevista. La llei preveu que totes les religions poden fer una hora de classe a la setmana si les famílies així ho demanen, però la realitat és molt diferent. I el debat que genera, molt ampli.

L'Ignasi Díaz és professor de religió catòlica però aquest curs s'ha quedat sense feina. Tenia plaça a l'Institut de Tiana, on unes quantes famílies havien marcat la casella de l'assignatura optativa de religió catòlica, però, segons ens explica, el director la va anul·lar perquè no volia que fos només de catolicisme, sinó també de cultura de les religions.

"I qui té el poder fa un abús de poder i diu: com que no m'agrada aquesta assignatura doncs no la garanteixo, que és el que ha passat en aquest institut. I per això vaig interposar la querella, no?? Perquè aquí s'estan trepitjant els drets de les famílies, els drets dels nens..."

Aquest dret individual està reconegut per llei. Les famílies tenen dret a marcar la casella de l'assignatura de qualsevol religió i les escoles estan obligades a oferir-la. Però els professors de religió denuncien que no passa en totes les escoles i han elaborat un mapa en què assenyalen en vermell les que no ho fan. En són més de 700.

Font: Sindicat de professors PREC

TV3 ha consultat al Departament d'Educació i assegura que el que exposen en aquest mapa els professors de religió del sindicat PREC no els consta.

L'any passat, el Departament d'Educació va publicar per a tots els centres un document en què exposa com s'han d'organitzar per impartir l'assignatura de religió.

Però alguns professors de religió catòlica asseguren que moltes escoles i instituts catalans dissuadeixen les famílies de marcar la casella optativa de religió. És el que denuncia Ignasi Díaz:

"El que nosaltres diem és que la causa principal que no s'imparteixi és que les direccions es neguen a oferir l'assignatura. Ve una família i li diuen: Bé, és que el seu fill estarà sol, i en ve una altra i li diuen: si vol religió vagi vostè a la concertada. Bé, són formes per dissuadir les famílies per fer valdre el seu dret."

TV3 ha parlat amb el sindicat de professors de religió, Junts, que assegura que els seus membres (representen uns 450 professors de catolicisme del miler que hi ha a Catalunya) no han tingut mai cap problema a l'hora d'impartir la classe de religió. Asseguren que quan una família ho demana es fa. I que en molts casos s'adapta l'assignatura, tal com explica Montserrat Batlle, professora i presidenta del sindicat Junts:

"A les escoles hi ha secularisme, i a les aules hi ha alumnes de totes les religions, per tant, no solem fer catequesi. Estem molt d'acord que l'important és fer cultura de les religions."

Les altres religions no fan classe

Totes les religions oficials a Espanya tenen un acord estatal firmat el 1992 que els garanteix una hora setmanal de la seva confessió en totes les escoles, tant públiques com concertades. Però només ho estan fent els catòlics. Ni jueus, ni evangèlics, ni musulmans no estan fent classe. La comunitat islàmica a Catalunya fa tres anys que ho demana a la Generalitat i encara no se n'han sortit. 

Mohamed El Ghaidouni, president Unitat de Comunitats Islàmiques: "Una educació controlada i que compleixi amb el currículum escolar i una educació feta per professors qualificats. I una educació on també podem fer un seguiment del grup docent que ho porti a terme."

Ara, els musulmans aprenen la seva religió a les mesquites amb imams que no sempre són del gust de les famílies. I això els preocupa. Les comunitats islàmiques denuncien que aprendre Islam hauria d'estar consensuat i amb un únic currículum escolar. Ara, cada imam o centre cultural islàmic imparteix l'assignatura a la seva manera, i en alguns casos, amb idees massa radicals.

"Els musulmans catalans tenen dret a rebre aquesta assignatura, i després ja veurem quins han de ser els professors, com els formem, i amb quins requisits."

Cultura de les religions, a debat

Però el clam de cada religió a fer la seva pròpia assignatura, tal com de moment marca la llei, dista molt del que va anunciar el curs passat el conseller Josep Bargalló. Va dir que el govern català té la intenció de crear una única assignatura comuna i obligatòria de cultura religiosa. Però de moment, el més calent és a l'aigüera, i el debat sobre si s'ha de fer religió o no a les escoles, i en quin format, continua obert. Associacions d'ateus i entitats laiques s'hi oposen perquè defensen que les religions formen part de la intimitat familiar i s'han d'ensenyar a casa.

En canvi, formacions de mestres o Afers Religiosos de la Generalitat opinen que la cultura religiosa és bàsica per entendre el món, i que sense fer cap proselitisme d'una religió en concret, els alumnes necessiten entendre conceptes de la història, de l'art i de la filosofia en què les religions han estat clau durant molts segles i encara ara.