Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Produir calçat al País Valencià: un talismà en temps de crisi

L'escalada de preus de l'energia i les matèries primeres escanya el sector del calçat del País Valencià però és una oportunitat per a les empreses que aposten per fabricar aquí

TEMA:
Empresa

Al sector del calçat valencià, l'augment dels preus l'està trastocant. Han apujat els preus de primeres matèries, energia i transport. A més, a tot això cal sumar-hi l'escassetat de productes, que els complica la planificació d'estocs. Amb tot, el sector veu una escletxa d'esperança.

L'augment del preu dels contenidors de transport internacional pot fer més competitives les empreses que fabriquen al País Valencià.


Augments desorbitats des de la sola de la sabata

L'increment dels costos s'ha començat a notar des de baix, des dels components més bàsics i habituals de la cadena de producció de calçat. Els fabricants de components bàsics com són el plàstic o el poliuretà s'enfronten a una crisi mai vista. A l'empresa Synthelast d'Elx transformen els productes químics, derivats del petroli, en un producte semielaborat en forma de boletes que, en el següent esglaó de la cadena, es convertirà en sola de sabata.

Fins ara estaven acostumats a les fluctuacions constants del preu del petroli, però des de 15 mesos no noten pujades dràstiques i contínues que no paren.

"El preu de les primeres matèries ens ha pujat una barbaritat –explica Francisco Javier Rodríguez, director general de Synthelast-. Vam començar a notar l'increment de preus fa uns 15 mesos, cap a l'octubre del 2020. Sí que és cert que en les matèries primeres a una escala tan propera al petroli hi ha fluctuacions que són periòdiques. Però fa 15 mesos els preus van pujar inadvertidament i molt en un grup de materials. I no han parat."

L'empresa Synthelast d'Elx

Segons calcula, han pujat entre un 30 i un 40%, i materials com el PVC gairebé han doblat el preu. I el més preocupant, encara no sap si els preus han tocat sostre o continuaran en ascens. Segons explica, hi ha hagut mesos que ho han passat molt malament, perquè a l'increment de preus se'ls ha sumat l'escassetat de materials. No els arribaven comandes dels proveïdors amb els quals fa 30 anys que treballen.

La situació ha estat tan límit que hi ha hagut moments que ha pensat que parava la producció i que havia de fallar als seus clients i als seus compromisos.

"No només han pujat de preus sinó l'escassetat –continua Francisco-. Esperaves tenir una sèrie de camions o de quantitats determinades, i te les anul·laven o te les posposaven. És clar, arriba un moment que inclús a un preu molt alt et veus obligat o bé a fallar als teus clients o acceptar eixe augment de preu. I amb la força que tenim, els de l'escala intermèdia, una gran petroquímica et diu: aquest és el preu que tens, si vols te l'endús i si no cap problema. I això m'ho poden dir gairebé en un canvi de mes."

Un problema que consideren molt greu ja que el principal element de competitivitat que tenen, a diferència dels productes importats d'Àsia, és precisament el compliment de compromisos. Ells, asseguren, competeixen més amb compromís que amb preus, i amb això no poden fallar.  

Tot plegat està passant en un món, el de la moda, que funciona per temporades, per campanyes, i on els clients de les fàbriques de components tanquen preus per temporada.

Escalar de cop aquesta pujada de preus no els ha estat possible i en la majoria d'ocasions ho han hagut d'absorbir ells. Els han donat terminis als clients, els han advertit de l'increment de preus, i han repartit costos amb altres fabricants de components. Així doncs, el fabricant de calçat, fins ara, no ha notat de ple tota la crisi de preus. Però quinze mesos són molts i ja no poden tensar més la situació.

"Això és com un dol – explica Francisco-. Al principi hi ha la negació: no pot ser, ningú m'ho ha apujat! Però quan t'asseus amb ells, els transmets el problema i hi empatitzes, al final veuen no hi ha més remei que apujar els preus. No hi ha un material refugi, tots han pujat. L'impacte és gran, i a la força la gent que vaja aquesta temporada a comprar sabates ho ha de notar, perquè fins i tot la capsa de cartó de les sabates ha pujat un 40%."


La dificultat de preveure l'estoc: no sé si comprar o esperar

Gabriel Poveda, gerent de l'empresa Poveda Textil de Petrer, fa 20 anys que es dedica a la fabricació de components del calçat, en el seu cas, al sector del tèxtil i la marroquineria. Defineix el moment actual com de molta d'incertesa i exposa un altre problema, no pot planificar els estocs com cal.

"Això genera molta incertesa –relata Poveda-. Nosaltres, per exemple, comprem molt de cotó, fem compres d'entre 40 i 60.000 metres. Hui en dia això fa por perquè penses en quin moment el preu baixarà, si baixarà, si tindràs un estoc sobrevalorat al magatzem quan el preu està desplomat... No sabem què fer ni jo ni gent de la meua competència amb la qual parle".

En el seu cas, els costos li han augmentat per tres vies diferents. En primer lloc, les importacions. Ells importen fibra del Pakistan que filen i teixeixen ací. També de la primera matèria, el cotó. I sobretot, el cost l'han notat en l'energia, en el gas. Utilitzen gas per escalfar el vapor d'aigua i així tenyir la tela. El gas els ha pujat entre un 300 i 400% i això ha tingut repercussió a les tintures, que han incrementat el preu un 40%.

Poveda Textil

Explica, com el cas de Francisco Javier, que hi ha clients que entenen una pujada de preus. Però hi ha hagut casos que no han tingut més remei que mantenir preus, assumint que tindrien pèrdues, per mantenir clients afins. Reconeix que la situació no és sostenible i avança que això ho notarem tots aviat a les nostres butxaques.

"Al final qui ho paga és el client a la botiga –assevera Poveda-. Quan tot això s'estabilitze, quan el matalàs que tenim de certs estocs s'acabe, el client final és qui ho pagarà. Jo pense que ja es deu estar notant i bastant."

De tota la cadena de factors que afecten el sector del calçat i que han augmentat de preus n'hi ha un, però, que es pot convertir en una oportunitat. Els contenidors internacionals de transport de matèries primeres o productes elaborats han multiplicat per deu els preus en dos anys. De 1.200 euros que podia costar un contenidor menut el 2019, ara en costa 11.000. Per això pensen que fabricar al País Valencià podria ser un avantatge ara mateix.

"Importar una sabata, ja feta, de la Xina té entre 2 o 3 peus de consum. Un metre conté 15 peus –detalla Poveda-. Jo puc importar molta més quantitat de matèria primera per fabricar calçat que sabates ja fetes. La repercussió econòmica és molt més gran en un parell de sabates que en un metre de tela o teixit. Això fa que siguem molt més competitius en comparació amb la Xina. I està pujant molt la producció a l'Estat".


Fabricar al País Valencià: una oportunitat

La firma Chie Mihara fa 20 anys que fabrica, gairebé de manera artesanal, al País Valencià. Des de les aparadores, fins als que emboliquen el calçat i el disposen dins de la capsa de cartó, el procés és minuciós. Tot fabricat a Elda. Després d'anys complicats per la pandèmia, ara tenen la percepció que el sector està recuperant les vendes.

"En la col·lecció de primavera-estiu ja estem notant que els clients han recuperat la confiança i compren –explica Francisco Sanchís, director comercial de Chie Mihara-. No és a nivells d'abans de la pandèmia, però sí que hem recuperat les vendes un 15% respecte al mateix període de l'any anterior. Llavors nosaltres també tenim confiança. Pensem que hem fet una col·lecció molt bonica, plena de colors. És el nostre aniversari, fem 20 anys. I tenim els ulls posats en esta primavera i l'estiu."

Chie Mihara

El sector està lluitant per absorbir els costos. La incògnita és saber quan eixos increments arribaran a les botigues. Segons Francisco Sanchís la propera col·lecció, la de primavera-estiu, tindrà una lleugera pujada de preus però serà la de tardor-hivern quan més es notarà.

Igual que en el cas de Poveda Textil SL, a Chie Mihara també han patit l'escassetat. S'han trobat amb comandes que s'endarrerien un parell de mesos, que s'encarien substancialment tot i haver firmat un contracte que fixava uns preus i que la única solució que els donaven era anul·lar la comanda si les noves condicions no els anaven bé. Però miren amb optimisme esta crisi, tenir la producció localitzada al País Valencià els pot ajudar, diu.

"El nostre producte està dissenyat ací, fabricat ací i un 97% el venem fora de l'estat espanyol. Per a nosaltres això és una crisi, i pot comportar un canvi favorable o desfavorable. Pot ser una oportunitat perquè molta gent que havia deslocalitzat les produccions i s'havia anat a Àsia, ara pot pensar que té més possibilitats de tenir abastiment i que les coses siguen més segures estant ací".

Ningú pot amagar la realitat, hi ha empreses del sector que estan patint molt, però opina que la crisi pot beneficiar altres empreses que treballen bé i obrir-los més oportunitats que en altres moments.

"Hem vist com Àsia es convertia en la fàbrica del món. És cert que fer sabates a Àsia és més barat però ara afegeix-li tota la resta. Imagina que nosaltres fem una venda a un client de Barcelona i eixe client demà vol una reposició d'un model que l'està venent molt bé. Doncs nosaltres en 3 setmanes li'l podrem servir, cosa que és impensable amb altres possibilitats de deslocalització".

ARXIVAT A:
ComerçEmpresa
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut