Problemes de memòria? Proveu de caminar cap enrere

Un experiment britànic demostra que caminar enrere o imaginar-ho millora la recuperació d'informació
Problemes de memòria? Proveu de caminar cap enrere

Problemes de memòria? Proveu de caminar cap enrere

Un experiment britànic demostra que caminar enrere o imaginar-ho millora la recuperació d'informació
Xavier Duran Actualitzat
Dona caminant pel bosc (Pixabay)

De vegades pot ser positiu no caminar endavant (Pixabay)

Recordar significa, de fet, anar enrere en el temps. Potser per això a un equip de psicòlegs de la Universitat de Roehampton, al sud-oest de Londres, se'ls va acudir que caminar enrere podria ajudar a millorar la memòria, és a dir, a la recuperació d'informació.

I els resultats de les seves proves així ho indiquen. Han publicat el seu estudi a la revista "Cognition".

La bona notícia és que no cal caminar enrere realment, sinó que fins i tot imaginant-ho la memòria millora. L'estudi va consistir en sis experiments en què als participants se'ls mostrava un vídeo amb la representació fictícia d'un crim, una llista de paraules o un conjunt de fotografies.

Després, alguns participants caminaven endavant o enrere. A alguns només se'ls mostraven vídeos on hi havia gent caminant endavant o endarrere i a uns quants se'ls va demanar que simplement imaginessin que caminaven endavant o enrere.

Les proves de memòria posteriors mostraven que les persones que havien caminat enrere --de manera real o imaginària-- o que havien vist en un vídeo gent caminant enrere recordaven més bé els detalls dels vídeos del crim, les paraules de la llista o les fotografies. Les diferències eren petites, però estadísticament significatives.

Un viatge en el temps

Segons els autors, és la primera vegada que es demostra la utilitat d'un viatge mental en el temps per millorar el rendiment mnemotècnic, és dir, de retenir informació en la memòria. Els autors ho han anomenat "efecte mnemotècnic del viatge en el temps".

Un dels autors, Elias Tsakanikos, valorava així les possibles derivacions de l'estudi:

"Hi ha un ampli potencial per desenvolupar aquest efecte com una intervenció en els problemes de memòria en gent gran i ja estem parlant amb desenvolupadors d'apps."

Lluny de ser un fet anecdòtic, els investigadors ressalten la importància d'uns resultats que obliguen a no veure la memòria com un element aïllat de la resta de sistema cognitiu o del conjunt de l'experiència humana:

"La memòria representa un component --tot i que molt important-- d'un sistema corporal que uneix pensament, percepció i acció. Per tant, la memòria està lligada de manera dinàmica i indissoluble a l'experiència del moment."

Més enllà d'això, els autors reconeixen que no se sap per què el moviment, sigui real o imaginat, millora la recuperació dels records. Caldran noves recerques i, en aquest cas, serà imprescindible anar enrere per poder avançar.

TEMES:
Ciència Salut