Princeses que se salven soles: com rellegir els contes per combatre el sexisme

Contes que no fomenten la igualtat de gènere han estat considerat tòxics per tenir continguts sexistes o fortament estereotipats

Iacma Monterde/Àgata FàbregasActualitzat

En una escola de Barcelona han retirat el 30% dels llibres de cicle infantil per considerar-los sexistes. També hi ha centres que fomenten en els alumnes una mirada crítica dels contes per saber-hi detectar els estereotips de gènere i els comportaments masclistes.


Fora els contes sexistes

A l'Escola Tàber, de Barcelona, un grup de mares i pares --orientats per l'associació Espai i Lleure-- han revisat la biblioteca de cicle infantil amb perspectiva de gènere. I s'han adonat que la majoria de personatges que apareixen són masculins i que normalment s'associen a l'autoritat i a les actituds violentes. Només un 30% dels personatges són femenins i habitualment apareixen als contes relacionats amb la maternitat, les cures, la criança o l'amor.

 

Anna Lladó Equisoaín, membre de la Comissió de Gènere de l'Escola Tàber.

"Bastant sorprenent i frustrant que molts cops a les dones no se'ls posa ni nom, com si allà no hi pintessin res, més que acompanyar els personatges masculins, que són els que fan l'acció, els que prenen les decisions."


Roger Marcos, pare de l'Escola Tàber.

"El que més em sorprèn és no haver-me'n adonat fins ara. És una cosa que tenia totalment interioritzada i que no hi pensem."

 

 

Després de fer una anàlisi exhaustiva, que es publicarà aviat a l'Observatori Cultural de Gènere, han decidit retirar el 30% dels llibres. Es tracta de contes que no fomenten la igualtat de gènere i que han estat considerat tòxics per tenir continguts sexistes o fortament estereotipats.

 

 

La resta s'han mantingut a la biblioteca, tot i que només un 11% dels contes analitzats fomentaven la igualtat de gènere. El gran gruix, gairebé un 60%, tot i no tenir continguts explícitament sexistes, sí que inclouen majoritàriament personatges principals, secundaris i extres masculins i mostren els personatges femenins en els rols tradicionals de cures, maternitat, criança i amor.

 

 

Ana Tutzó, membre de l'Associació Espai i Lleure i de la comissió de gènere de l'Escola Tàber.

"Estem parlant de la primera infància, on s'està estructurant tot l'imaginari simbòlic. Si no es veuen reflectides en altres papers que no siguin maternitat, cures, criança i amor, perquè són els grans papers de les nenes que es veuen representades en els contes, és molt difícil projectar-se en altres entorns, en altres relacions, en altres maneres de fer."

"No acceptaríem mai en una biblioteca escolar que hi hagués contes racistes, que discriminessin per ètnia..., doncs tampoc hauríem d'acceptar que hi hagi contes que discriminin per sexe."

L'experiència de l'escola ha servit perquè alguns revisin també els contes de casa.

Mireia Viñals Mata, mare de l'Escola Tàber.

"Ara, després d'aquesta jornada, agafo un conte per llegir a les meves filles i me n'adono mentre vaig llegint i llavors els hi canvio. L'altre dia els vaig llegir un conte que el protagonista era un nen i la germana no tenia nom i el vaig començar a llegir fent com si protagonista fos la germana."

Ara, la Comissió de Gènere de l'escola Tàber ha començat a analitzar la biblioteca de primària.

 

Princeses que se salven soles

A l'Institut Llobregat, de Sallent, al Bages, els alumnes de 2n d'ESO han reescrit 15 contes tradicionals i n'han fet una antologia lliure d'estereotips i de masclisme, que repartiran el dia de Sant Jordi.

Una bella dorment que, en lloc de despertar-se amb el petó d'un príncep, es desperta amb el soroll de la manifestació del 8 de març; una Rapunzel futbolera, o un Patufet que té un pare que cuina i una mare que tot el dia és a la feina. Són alguns dels contes que han reescrit durant les classes de català.

Mireia Hernández, alumna de segon d'ESO de l'Institut Llobregat.

"Sempre el príncep ha de ser el que salva la princesa, i nosaltres ho volíem treure i que la princesa se salvi per ella sola."

 

Laura Gil, alumna de segon d'ESO de l'Institut Llobregat.

"Hem canviat la rateta. En comptes d'escombra --la típica dona que escombra--, hem fet que sigui futbolera, perquè l'esport no té gènere."

A partir d'aquest projecte, molts alumnes han fet un canvi de xip.

 

 

Montse Martí, professora de Català en pràctiques.

"El que hem vist és que, a mesura que avançaven les sessions, hi havia alumnes que feien un clic; és a dir, que a partir d'aquell moment ja estaven disposats a analitzar qualsevol de les manifestacions culturals que ens envolten, no només els contes tradicionals, sinó també les pel·lícules. Hem parlat de pel·lícules, hem parlat de sèries de televisió, on tot això també es veu."

Jordi Galera, alumne de segon d'ESO de l'Institut Llobregat

"Obrir-te una mica els ulls, perquè veus que de petit t'expliquen els contes i ho veus tot normal, perquè t'ho inculquen així."

 

Vivim del Cuentu i els contes "Desexplicats"

Fa 13 anys que els Vivim del Cuentu recorren pobles i ciutats explicant, o més ben dit, desexplicant alguns contes tradicionals, que han capgirat.

"El ventafocs", "La bella desperta", "la princesa dels matalassos" o "La caputxeta forçuda" són alguns dels seus "Contes desexplicats", de l'editoral Baula, on la protagonista acostuma a treure's per si sola les castanyes del foc, sense l'ajuda d'un príncep blau.

Aquests dies narren "Sant Jordi a la cova del drac", una altra mirada a la llegenda de sant Jordi amb un rei ploramiques, un sant Jordi poruc i una princesa amb molta empenta.

 

 

ARXIVAT A:
Igualtat de gènereEducació
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut