Primeres imatges en vídeo dels awàs, indígenes que viuen aïllats a l'Amazònia

La gravació la van fer els seus veïns guajajares i serveix per denunciar les greus amenaces que pesen sobre la selva i sobre els grups indígenes
Primeres imatges en vídeo dels awàs, indígenes que viuen aïllats a l'Amazònia

Primeres imatges en vídeo dels awàs, indígenes que viuen aïllats a l'Amazònia

La gravació la van fer els seus veïns guajajares i serveix per denunciar les greus amenaces que pesen sobre la selva i sobre els grups indígenes
Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Ecologia
Primeres imatges en vídeo dels awàs, indígenes que viuen aïllats a l'Amazònia
L'home awà quan descobreix que l'estan gravant

Recentment s'han difós imatges de vídeo dels awàs, una comunitat indígena que viu a l'Amazònia i que no manté contacte amb altres grups humans. La gravació la van fer els seus veïns guajajares i l'ha divulgat l'organització Survival International, segons la qual són les primeres imatges d'aquesta ètnia.

Els awà són un poble de caçadors-recol·lectors i agricultors itinerants que viu a l'estat de Maranhão, al nord-est del Brasil. A partir del segle XIX es van aïllar, arran de les incursions dels colons. Avui, el seu territori es troba força amenaçat.

El vídeo l'han gravat els guajajares --anomenats també tenetehares--, una comunitat també originària de l'estat de Maranhão. La seva intenció és informar el món de les amenaces que pesen sobre aquestes comunitats a causa de la desforestació de l'Amazònia.
 


Guardians de l'Amazònia

Els guajajares han creat els Guardians de l'Amazònia, unes patrulles per vigilar la selva i defensar-la dels invasors il·legals. Això representa un gran risc, com ho demostra l'assassinat a primers de novembre d'un dels seus membres, Paulo Paulino Guajajara.

Juan Carlos Guix, investigador que col·labora amb diferents grups de recerca de la Universitat de Barcelona i bon coneixedor de la selva amazònica, afirma que la gravació és excepcional i molt interessant, perquè mostra per primer cop imatges dels awàs, que, com altres comunitats indígenes, no volen tenir contacte amb els "blancs":

"Ho fan per raons diverses: malalties, violència, explotació... Cal tenir en consideració que moltes d'aquestes comunitats indígenes aïllades avui dia són com refugiats a la selva, que van sortir malparats en contactes anteriors, fa dècades, amb grups descontrolats de 'garimpeiros' --buscadors d'or, la majoria clandestins--, explotadors furtius de fusta i ramaders que entraven als seus antics territoris."

Un altre aspecte que ressalta Guix és que, "si la selva desapareix, aquests grups que han fet aquesta opció voluntària de no contacte també desapareixeran".
 

Coneixements que es perden

A part de la tragèdia humana que significa la desaparició d'una comunitat per la destrucció del seu hàbitat i la seva forma de vida, amb ells també desapareixen molts coneixements. L'Organització Mundial de la Salut promou la recerca de fàrmacs potencials a partir de l'estudi dels remeis que les comunitats indígenes extreuen de la selva. 

D'altra banda, amb ells també desapareixen llengües. Tant els guajajares com els awàs parlen llengües de la família tupí-guaraní. Que la llengua no sobrevisqui és una pèrdua cultural i per als lingüistes i antropòlegs. Però també cal tenir en compte que els noms de plantes i animals en la seva llengua poden ser indicadors de característiques o propietats determinades.

Finalment, les comunitats indígenes juguen un paper cabdal en l'equilibri ecològic de la selva. El 2009, Guix va publicar a la revista "Orsis: Organismes i Sistemes", que editava la Universitat Autònoma de Barcelona, un article en anglès titulat "Els boscos amazònics necessiten els indis i els caboclos". Aquest últim terme es refereix als mestissos de blancs amb indis.

Guix hi comenta el mite, encara vigent, d'un "bosc tropical verge com un sistema deshabitat". En canvi, Guix recorda que "alguns ecosistemes amazònics van ser gestionats pels indis en èpoques precolombines".

Els indígenes segueixen jugant avui un paper molt important, amb la seva relació de benefici mutu amb les plantes, especialment amb les que produeixen fruits amb grans llavors.

"L'ús tradicional dels boscos neotropicals pels pobles indígenes, que inclou recol·lecció de fruits i llavors i activitat agroforestal, hauria de ser preservat a les àrees protegides."

Per Guix, "és crucial evitar les pràctiques de sobreexplotació, com la caça excessiva d'animals que dispersen llavors o la recol·lecció desmesurada".

Això ho escrivia fa deu anys, però creu que continua sent plenament vigent. Preservar la selva és protegir les comunitats indígenes. Però, a la inversa, aquestes comunitats poden garantir la preservació dels boscos tropicals.

ARXIVAT A:
Ecologia Amazònia Ciència Medi ambient