Primeres cases impreses en 3D a Catalunya: aixecar les parets d'un pis en només dos dies

S'imaginen poder construir una casa amb una impressora 3D? Això és el que ja s'està fent a Canyelles, al Garraf, i a Vallirana, al Baix Llobregat, on s'estan aixecant els primers habitatges del sud d'Europa fets amb aquesta nova tecnologia. Es fa gràcies a una impressora de grans dimensions que s'ha de portar al lloc de l'edificació i que va injectant capes de formigó.

D'aquesta tècnica, en destaca la rapidesa: aixequen una casa de 65 metres quadrats i una sola planta en només dos dies. Ara bé, per ara, el cost és similar al de les construccions convencionals, ja que si bé el procés és més econòmic, el lloguer de la maquinària encara és car.

El cervell de la construcció amb impressió 3D és l'ordinador on hi ha programat el disseny de la planta que cal aixecar. Per dur-la a terme, només calen tres treballadors: l'enginyer, l'oficial i el peó. I amb cada jornada laboral es poden aixecar les parets de 30 metres quadrats.

Així ho explica José Luis Puchades, soci fundador de Be More 3D, una empresa tecnològica que va néixer de la Universitat Politècnica de València i que ha desenvolupat la impressora:

"L'arxiu es dissenya a l'ordinador i la màquina llegeix l'arxiu i posa el formigó capa per capa, com una mànega pastissera, i així va fent l'estructura de l'habitatge".

Aquests dies, aquesta empresa valenciana ha portat la impressora, de 8 metres d'ample i 3 d'alt, a l'espai expositiu d'una promotora de cases prefabricades del Prat de Llobregat, on estan aixecant una casa de mostra. El programa "Els matins" de TV3 ha assistit en directe al procés de construcció:

De prototips com el del Prat de Llobregat se n'han fet en més llocs, però de cases per viure-hi encara no n'hi ha, al sud d'Europa. Les primeres seran les que s'estan fent a Vallirana, de 120 metres quadrats, i a Canyelles, de 65 metres quadrats.

Totes dues, això sí, són d'una sola planta, ja que per ara la impressora que hi ha disponible aquí no està preparada per fer-ne dues, cosa que sí que s'ha fet ja en altres indrets com Bèlgica o els Estats Units. De fet, les cases en impressió 3D ja estan més esteses en llocs com la Xina, els Estats Units i el nord d'Europa.

Són resistents aquest tipus de construccions? L'arquitecte tècnic d'Additive Spaces i Home Center Jaume Saurí respon amb un sí rotund:

"Actualment el sistema de construcció és amb un morter amb base de ciment, és un material sobre el qual ja tenim molt de coneixement i és totalment segur, és bàsicament formigó imprès. La resistència és la mateixa que assolim amb un formigó fet in situ, de la manera convencional."

Habitatges de formes diferents

Una altra de les particularitats d'aquest nou sistema és que permet personalitzar les construccions amb facilitat i fer, per exemple, estructures circulars o amb la forma que es vulgui. Fins ara, amb les tècniques de construcció convencionals, era molt costós i elaborat fer altres formes que no fossin ortogonals.

D'altra banda, la impressió 3D també ha obert la porta a investigar la possibilitat de construir amb altres tipus de materials més sostenibles que el formigó, com pot ser la terra.

Construcció industrialitzada i més barata

Si bé un dels reptes de la construcció és que falta mà d'obra qualificada, es tracta d'un sector on encara es treballa de forma molt manual. A poc a poc, això sí, va modernitzant-se.

Una mostra és una altra tendència a l'alça: les cases que es fan per peces en una fàbrica i després es munten al lloc de l'edificació com si fossin mobles d'Ikea.

La industrialització dels processos pot suposar un abaratiment dels costos d'entre un 10 i un 15%, tal com ha explicat en una entrevista a "Els matins" el director de l'àrea tècnica del Col·legi d'Arquitectura Tècnica de Barcelona, Jordi Marrot Ticó:

D'altra banda, fonts del sector també apunten la creixent industrialització de la construcció com una oportunitat per fer més sostenible el sector. De fet, actualment és el que més contamina: és responsable del 40% de les emissions de CO2 a Europa.

Amb tot, però, aquesta és una opció encara minoritària: actualment, només un 1% dels habitatges unifamiliars són industrialitzats. Des del Clúster de l'Edificació calculen que el 2030 ja seran el 40%.