Primera segrestada alemanya a l'Iraq, una arqueòloga convertida a l'islam i que parla bé àrab

L'arqueòloga alemanya Susanne Osthoff, de 43 anys, i el seu xòfer iraquià, del qual no ha transcendit la identitat, han estat capturats a l'Iraq, on en 24 hores s'ha produït una onada de segrestos que ha acabat amb cinc ciutadans occidentals desapareguts, inclosa l'arqueòloga, sis pelegrins iranians i dos iraquians, entre els quals hi ha el xòfer d'Osthoff. Els presumptes segrestadors han mostrat la foto de Susanne Osthoff i poc després la cancellera alemanya, Angela Merkel, ha comparegut davant la premsa per confirmar-ne la desaparició, però no el segrest. Merkel ha demanat que si es tracta d'un segrest, els captors alliberin el que seria el primer ciutadà alemany segrestat a l'Iraq des de la invasió angloamericana. Tot i que les autoritats de Berlín tampoc no han confirmat que es tracti d'un segrest, asseguren que faran el que calgui per garantir la integritat física de la dona. En aquest sentit, Merkel ha informat que el govern alemany ha creat una cèl·lula de crisi per la desaparició de la ciutadana alemanya. D'altra banda, la televisió alemanya sí que afirma ja que es tracta d'un segrest i que, a canvi, els segrestadors demanen la fi de la cooperació d'Alemanya amb les autoritats iraquianes. Si finalment es confirma, es tractaria del primer segrest a l'Iraq d'un ciutadà alemany des de la caiguda del règim de Saddam Hussein. Continuen també desapareguts a l'Iraq quatre cooperants occidentals: dos canadencs, un britànic i un altre nord-americà. Por a una guerra civil D'altra banda, cada vegada pren més cos la sensació que la situació iraquiana s'acosti cap a un estat de guerra civil. El diari "The New York Times" publica un reportatge que parla de centenars d'execucions i tortures infligides per les forces de seguretat iraquianes a la comunitat sunnita. Els líders d'aquesta comunitat, que majoritàriament van recolzar el règim de Saddam Hussein, apunten cap als uniformats iraquians com els autors de la massacre silenciosa que pateixen des de fa mesos. Fins i tot des de fonts militars nord-americanes es reconeix que la policia i l'exèrcit iraquià podrien estar dirigint accions de venjança contra els sunnites, de forma encoberta, emparant-se en la lluita contra la insurgència, que majoritàriament està integrada per membres d'aquesta comunitat. Es parla de centenars de persones mortes, emmanillades i amb un tret al cap, abandonades en descampats i camps, però també de cadàvers que han aparegut amb forats fets per trepants elèctrics i cremades d'àcid a la pell. El ministre de l'Interior de l'Iraq, Bayan Jabr, ha negat que les forces de seguretat puguin estar implicades en aquests abusos. Jabr creu que la participació de les forces de seguretat en segrestos i assassinats és "impossible, totalment falsa i que només són rumors i tonteries". Tanmateix, el primer ministre, Ibrahim al-Yafari, ha ordenat una investigació sobre el tema.