Primers recursos contra la suspensió de les eleccions del 14F
El TSJC té vint-i-quatre hores per pronunciar-se sobre la suspensió cautelar del decret que ajorna les eleccions
Primers recursos contra la suspensió de les eleccions del 14F

Primers recursos contra la suspensió de les eleccions del 14F

El TSJC té vint-i-quatre hores per pronunciar-se sobre la suspensió cautelar del decret que ajorna les eleccions

Redacció Actualitzat
TEMA:
Eleccions Parlament Catalunya 2021
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Tres recursos contra la decisió del govern d'ajornar fins al 30 de maig les eleccions al Parlament inicialment convocades per al 14 de febrer. Això és el que ja té sobre la taula el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), segons ha anunciat aquest matí.

A primera hora, la Lliga Democràtica, presidida per la politòloga Àstrid Barrio, havia anunciat la decisió de recórrer el decret de suspensió signat divendres per Pere Aragonès.

Després d'aquest anunci, el TSJC ha emès una nota de premsa explicant que "en les últimes hores" ha rebut fins a tres recursos.

Dos d'aquests recursos són de la Lliga Democràtica: un recurs contenciós administratiu i un per drets fonamentals.

El tercer l'ha presentat un particular, també per drets fonamentals, però inclou "petició de mesura cautelaríssima".

Ara la justícia té vint-í-quatre hores per decidir sobre aquesta qüestió, que si fos admesa suposaria la suspensió del decret de suspensió de les eleccions, que, per tant, continuarien convocades oficialment per al 14 de febrer. 

A la nota, el TSJC recorda que "l'admissió a tràmit és obligada sempre que l'escrit estigui en forma i compleixi els requisits formals necessaris", però que això "no anticipa res respecte a la resolució".

També que tots tres recursos presentats corresponen a la secció cinquena de la sala contenciosa.


"Extrema gravetat"

Per la seva banda, la Lliga Democràtica ha explicat que ha decidit recórrer l'ajornament electoral perquè considera que és un fet d'"extrema gravetat" que respon a la voluntat d'"acomodar la celebració dels comicis i la formació d'un govern" a interessos electorals "tot posant d'excusa la pandèmia".

 

Astrid Barrio, presidenta de la Lliga Democràtica


També ha assegurat que presenta el recurs "des de la més absoluta preocupació per la situació sanitària i amb el benentès què la salut és un bé prioritari a protegir", precisament "en un moment en què la gestió de la pandèmia fa imprescindible disposar d'un govern amb president, amb capacitat de lideratge, cohesionat i eficaç".


"Són lliures de presentar-lo"

Preguntat sobre el recurs de Lliga Democràtica, el vicepresident amb funcions de president, Pere Aragonès, s'ha mostrat "molt tranquil" perquè el decret està "avalat pels serveis jurídics".

En una entrevista a l'agència Europa Press, ha recordat, a més, que la suspensió del 14F té el suport del Procicat i de totes les forces polítiques del Parlament, tret del PSC. Aragonès admet, però, que la Lliga Democràtica "és lliure de presentar-lo".


La suspensió cautelar mantindria en vigor el 14F

En declaracions a TV3, la secretària general de la Lliga Democràtica, Sílvia Requena, ha explicat que en les pròximes 48 hores presentaran un altre recurs en què sol·licitaran la suspensió cautelar del decret signat pel vicepresident Pere Aragonès aquest divendres.

Preguntat fa uns dies per la possibilitat de recórrer l'ajornament de les eleccions, Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional, explicava a TV3 que "l'organisme pertinent és el TSJC, perquè l'ajornament de les eleccions deriva d'un decret i les impugnacions de decrets autonòmics es fan davant del Tribunal Superior de Justícia corresponent".

 

Decret de suspensió de les eleccions al Parlament el 14F (ACN/Ruben Moreno/Presidència)


Va afegir que "impugnar els decrets ho pot fer qualsevol persona o organisme que tingui un dret o un interès legítim". Això, segons Arbós, vol dir que "el ventall és molt ampli: organismes que hi tenen dret són sens dubte les formacions polítiques que volen concórrer a les eleccions, però també els ciutadans, que tenim el dret de participació".

Arbós, a més, va remarcar que "cal tenir en compte la possibilitat que en aquest recurs es demani la suspensió cautelar del decret d'ajornament" i que "si se n'obtingués la suspensió cautelar, voldria dir que no es pot aplicar l'ajornament i, per tant, continuaria en vigor la convocatòria del 14 de febrer".


Catalanisme conservador

Creada l'agost del 2019, la Lliga Democràtica acull diverses sensibilitats del catalanisme moderat, de centredreta.

Està liderada per la politòloga Astrid Barrio, que n'és la presidenta, i el nucli dur inclou Joan Ramon Bosch, expresident de Societat Civil Catalana.

A les seves files hi ha professors universitaris i tertulians. També simpatitzants del PSC, del PP i de CiU, com Requena, exdirigent de CDC.

Es dona la circumstància que la Liga Democràtica no es presentava a les eleccions del 14F. Va intentar concórrer-hi de la mà del PSC, juntament amb Lliures. Les negociacions, però, no van fructificar perquè les dues formacions són partidàries d'impulsar més el catalanisme amb un front ampli liderat per polítics i independents.

ARXIVAT A:
Eleccions Parlament Catalunya 2021

VÍDEOS RELACIONATS

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut