Primer pas al Líban per formar el tribunal especial que haurà de jutjar l'assassinat de Hariri
El Líban ha fet un pas endavant en la creació del tribunal que ha de jutjar la mort de l'exprimer ministre Rafic Hariri. La decisió ha topat amb el rebuig dels grups prosirians del país, els partits xiïtes Hezbollah i Amal, que van anunciar fa uns dies la sortida del govern d'unitat libanès per aquest motiu. A més a més, el tribunal encara pot trobar nous entrebancs al Parlament i a la presidència del país, que l'han de ratificar. Tanmateix, totes dues institucions no s'han mostrat gaire predisposades a formar el tribunal.
El consell de ministres s'ha limitat a firmar la convenció de les Nacions Unides que estableix la constitució del tribunal especial. Posteriorment, el text l'haurà de ratificar el Parlament. Rafic Hariri va ser assassinat el 14 de febrer de l'any passat a Beirut. Nombroses veus, entre les quals l'ONU, situen el règim de Damasc darrere de la mort de l'exprimer ministre.
L'oposició libanesa i el mateix president del país, Emile Lahud, han considerat "de dubtosa constitucionalitat" la reunió del consell de ministres. El qüestionament de Lahud és especialment significatiu, perquè la seva signatura és imprescindible per a la creació del tribunal.
Lahud ha enviat una carta al secretari general de l'ONU, Kofi Annan, en la qual reitera que el govern actual és "il·legal i anticonstitucional", per la sortida dels ministres xiïtes. Lahud ha deixat clar que no s'oposa al tribunal, sinó al fet que l'aprovi un govern que, segons ell, ha perdut la legitimitat.
El tribunal haurà de jutjar la mort de Hariri i altres dirigents libanesos antisirians; l'últim, el ministre Pierre Gemayel, assassinat dimarts passat.
Matís de Hezbollah i Amal
Els grups de Hezbollah i Amal també han matisat la seva posició. Han dit que donen suport al tribunal internacional però que s'ha de constituir "en el marc del respecte pels mecanismes constitucionals". Els dos grups reivindiquen que qualsevol decisió que es prengui es basi en el consens i han anunciat manifestacions "no violentes" els pròxims dies per expressar la seva petició.
D'altra banda, el govern ha aprovat dur el cas de l'assassinat de Pierre Gemayel, mort dimarts passat en un atemptat, perquè sigui jutjat pel Consell Constitucional, la instància més alta per delictes de terrorisme.
