Primer balanç de l'impacte de la ZBE en l'aire: reducció modesta de diòxid de nitrogen
La pandèmia va reduir el trànsit, que després s'ha anat recuperant

Primer balanç de l'impacte de la ZBE en l'aire: reducció modesta de diòxid de nitrogen

L'informe de l'Agència de Salut Pública assenyala que la gran disminució de trànsit deguda a les restriccions per la pandèmia dificulta extreure conclusions clares sobre l'efecte de la ZBE

Xavier DuranActualitzat

L'any 2020, la zona de baixes emissions (ZBE) de les rondes de Barcelona va tenir un efecte modest en la disminució dels nivells de diòxid de nitrogen (NO2), segons l'informe elaborat pel grup de treball d'avaluació de la ZBE Rondes Barcelona i coordinat per l'Agència de Salut Pública de Barcelona.

L'informe només fa referència a l'NO2, si bé comenta que la ZBE hauria d'haver tingut també efectes modestos en els nivells de partícules fines i més important en la reducció del sutge, un element cancerigen.

A l'avaluació es reconeix que l'anàlisi de l'impacte de la ZBE en la qualitat de l'aire és complexa, perquè es va implementar per fases, hi ha altres factors que contribueixen a la millora i les variacions meteorològiques l'afecten de manera rellevant.

Però, sobretot, l'avaluació resulta difícil perquè la implantació ha coincidit amb la pandèmia de Covid-19 i les fortes restriccions de moviment que ha obligat a imposar. Això va comportar una disminució del trànsit molt important, que va tenir una lògica incidència en la qualitat de l'aire.

L'informe reconeix, d'entrada, que Barcelona i la seva àrea metropolitana tenen uns nivells elevats de partícules fines (PM2,5, les que tenen un diàmetre igual o inferior a 2,5 mil·lèsimes de mil·límetre) i de diòxid de nitrogen. I en aquests dos casos l'efecte esperat de la ZBE hauria de ser "modest quantitativament", perquè poden provenir d'altres fonts.

En canvi, hauria estat "important" en el cas del sutge generat pels vehicles, reconegut com cancerigen en el grup 1 –indubtablement cancerigen per als humans– per l'Agència Internacional per a la Recerca del Càncer (IARC).

L'informe assenyala que en comparació amb els anys anteriors, del 2015 al 2019, el 2020 hi va haver uns nivells de NO2 més baixos que els habituals tant a l'àrea de la ZBE com també a les ciutats catalanes més allunyades que s'han utilitzat com a zones control.


Calen altres mesures

Durant el confinament de la primavera, la reducció del NO2 respecte als anys anteriors va ser entre un 20 i un 32% superior a l'àrea de la ZBE que a les zones control. El descens habitual de la primavera va ser molt més acusat a causa del confinament. Però a la tardor, com és habitual, es va recuperar.

Xavier Querol, investigador de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua del CSIC i membre del grup de treball, explica al 324.cat que el resultat era l'esperat, perquè hi ha vehicles amb etiqueta groga –i que, per tant, no entren en les restriccions– que encara emeten molt diòxid de nitrogen i partícules, tot i ser posteriors al 2005.

Més positiva troba la probable disminució del sutge. En resum, Querol insisteix a dir que la ZBE és "necessària però no suficient" i recorda que aquestes restriccions estan implantades a 280 ciutats europees. També afirma que la millora de la qualitat de l'aire no augmentarà si no s'apliquen altres mesures com el peatge urbà i la modificació de la distribució de mercaderies.

Per la seva banda, Xavier Basagaña, investigador de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i membre del grup de treball, exposa al 324.cat les dificultats per valorar l'efecte de la ZBE, perquè es fan servir les tendències històriques i els nivells de contaminació ja anaven baixant amb els anys. També es fa servir la comparació entre el que passa a la ZBE i les tendències d'altres llocs de Catalunya no afectats per la ZBE:

"La pandèmia i les restriccions han fet reduir molt els nivells de contaminació, i això ha alterat els patrons històrics. A més, les restriccions han anat evolucionant amb el temps i en alguns moments també han variat segons el territori, cosa que ha complicat la comparació de la ZBE amb altres àrees. Tot això fa molt difícil separar els canvis deguts a la pandèmia dels que podrien ser deguts a la ZBE."

Per això assenyala que caldrà veure com quedaran afectats els patrons de mobilitat un cop superada la pandèmia, perquè això "determinarà en gran part com seran els nivells de contaminació":

"De cara a la salut, està clar que cal seguir apostant per una reducció del nombre de vehicles a la ciutat i per la mobilitat activa (anar a peu o en bici), que té el benefici extra de l'activitat física, i pel transport públic".

 

Estudis a llarg termini

La circulació de motos, ciclomotors i turismes als quals no els correspon cap distintiu ambiental de la Direcció General de Trànsit (DGT) es va restringir de forma permanent des de l'1 de gener del 2020. Les sancions s'havien d'aplicar a partir de l'abril, però a causa de la pandèmia es va retardar la seva introducció al 15 de setembre.

Segons l'informe, durant la tardor, amb les sancions, l'NO2 es va reduir de manera similar a la ZBE i a les zones control propera i llunyana. Això fa concloure que no hi va haver un canvi substancial per l'arribada de les sancions.

L'informe conclou que "calen dades a més llarg termini per poder analitzar la influència de la ZBE sobre la qualitat de l'aire", especialment a causa de l'efecte excepcional de la Covid:

"A més, durant el 2021 s'ampliarà els vehicles sancionables dins la ZBE (en moratòria durant el 2020), de manera que l'impacte esperat de la intervenció també serà major durant el 2021."

El nou informe s'elaborarà amb les dades disponibles fins al setembre del 2021. Estimarà la reducció en emissions del parc circulant, ampliarà l'anàlisi de l'evolució dels nivells de NOmitjançant noves dades procedents de captadors passius de NO2 dins i fora de la ZBE. La descripció de les dades de contaminació atmosfèrica de la xarxa inclourà, a més del NO2, les partícules PM2,5 i PM10 i també s'analitzarà, en tres estacions de la ciutat, l'evolució del "black carbon" o carboni negre, format pel sutge i altres materials capaços d'absorbir la llum.

ARXIVAT A:
ContaminacióMobilitatSalut
Anar al contingut