Primer aliat contra la vespa asiàtica: una àliga autòctona que n'ataca els nius

L'aligot vesper podria ser un aliat per lluitar contra aquesta espècie invasora
Primer aliat contra la vespa asiàtica: una àliga autòctona que n'ataca els nius

Primer aliat contra la vespa asiàtica: una àliga autòctona que n'ataca els nius

L'aligot vesper podria ser un aliat per lluitar contra aquesta espècie invasora
Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Ciència
Primer aliat contra la vespa asiàtica: una àliga autòctona que n'ataca els nius
Un aligot vesper en ple vol (F. X. Macià)

La vespa asiàtica és una perillosa espècie invasora. I ara s'ha descobert, per primer cop, un possible depredador d'aquest insecte: l'aligot vesper. Investigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) han publicat la troballa a la revista "Bird Study".

La vespa asiàtica, de nom científic Vespa velutina, és una espècie que es va introduir a França el 2004. Des d'aleshores, s'ha expandit per Europa occidental. El 2014 va arribar a Catalunya i s'ha observat la seva presència a diverses comarques. Té diversos efectes negatius: en l'apicultura, perquè ataca les abelles autòctones i afecta la producció de mel, en la biodiversitat, perquè ataca també altres espècies d'insectes, i, finalment, en la salut humana i la percepció d'inseguretat pública davant la presència propera de vespers. Tot i que aquesta vespa no sol ser agressiva amb les persones tret de si es troben vora els nius.

La vespa té depredadors en el seu àmbit natural, el sud-est asiàtic. Però fins ara a Europa s'havien observat només algunes espècies que capturaven i ingerien vespes adultes o que atacaven nius abandonats.

Ara, l'equip encapçalat per Roger Vila, de l'IBE, i Francesc Xavier Macià, investigador independent expert en rapinyaires, han demostrat que un rapinyaire, l'aligot vesper, ataca nius actius de la vespa per alimentar els seus polls. En l'estudi també hi han participat M. Menchetti i C. Corbella, de l'IBE, i J. Grajera, investigador independent.

Anàlisis genètiques

L'aligot vesper, Pernis apivorus, és un rapinyaire que s'alimenta sobretot de larves de vespes. Entre el 2011 i el 2018, els investigadors van estudiar els nius d'una població que nidifica en els parcs de la Diputació de Barcelona. Quan van començar a analitzar mostres de la dieta que els adults subministraven als polls, van observar que hi havia fragments de vesper amb unes cel·les de dimensions molt grans.

Les cel·les d'alguns ruscos tenien forats molt grans (F.X. Macià)


Les cel·les només podien correspondre a una vespa autòctona molt rara en aquesta àrea, la vespa carnissera, o bé a la vespa asiàtica. Com que les cel·les dels nius de totes dues espècies són molt similars, calia utilitzar altres mètodes per per identificar quina era l'espècie constructora.

Els autors van fer servir tècniques d'anàlisi genètica. Per identificar espècies s'utilitza l'anomenat "codi de barres d'ADN". S'anomena així un fragment molt variable de l'ADN que es troba en els mitocondris, les centrals energètiques de la cèl·lula. I l'anàlisi va confirmar el que els investigadors sospitaven, com explica Roger Vila:

"Ja existien indicis i força sospites que l'aligot vesper podia depredar els nius de la vespa asiàtica, però ara, gràcies a les tècniques genètiques, ho hem pogut demostrar".

Un fet que ha sorprès els investigadors és la rapidesa amb què l'aligot ha incorporat aquesta nova font d'aliment per als seus polls, perquè la vespa va arribar fa poc més d'un any a l'entorn de Barcelona. Però es tracta d'un ocell amb gran capacitat per atacar aquests nius, com explica Francesc Xavier Macià:

"És un rapinyaire ben adaptat a depredar sobre els nius de vespes, amb les plomes imbricades com les escates d'un peix per evitar les picades, el bec amb la forma perfecta per extreure amb velocitat les larves dels vespers, i amb una habilitat extrema per localitzar tant els nius de vespes construïts sota terra com els de superfície".

Però, a més, la vespa asiàtica li posa més fàcil. L'aligot tria preferentment les grans colònies de llarga duració, que es mantenen 5 o 6 mesos. La vespa asiàtica fa un niu molt gran, de fins a gairebé un metre, i acostuma a bastir-lo en les parts altes dels arbres i l'aligot vesper els pot manipular amb facilitat per extreure'n fragments sense preocupar-se de l'atac d'altres depredadors.

A més, el període en què les colònies de vespa contenen més larves coincideix amb el de màxims requeriments d'aliment per part de l'aligot vesper.

Protegir l'aligot vesper

Aquesta és la primera espècie autòctona europea coneguda que és capaç de depredar les colònies de la vespa asiàtica en els moments de màxima producció d'individus. Per tant, podria ser un aliat per lluitar contra aquesta espècie invasora.

Niu d'aligot vesper amb poll (F. X. Macià)


Però per això cal ajudar-lo. Els investigadors alerten que els rapinyaires són sobretot sensibles als contaminants. En el cas de l'aligot vesper, un estudi previ va demostrar la presència de plaguicides neonicotinoides en sang. Per això, diuen, és essencial que els vespers tractats amb plaguicides siguin eliminats del medi natural.

Macà apunta a altres mesures, com ara "no fer les actuacions silvícoles entre l'abril i l'agost prop de nius". Ara que s'ha trobat un depredador de l'espècie invasora, toca protegir-lo.

ARXIVAT A:
Medi ambient Ciència