Presó, lobotomies i electroxocs: els crims del franquisme contra el col·lectiu LGTBI

El dia de Sant Esteve de l'any 78, avui fa 40 anys, es van derogar alguns articles de la llei de perillositat i rehabilitació social. Era la llei que havia substituït la famosa "ley de vagos y maleantes".

Amb la reforma, l'homosexualitat deixava d'estar prohibida després d'una duríssima persecució durant el franquisme i el tardofranquisme, que, en molts casos, es va traduir en l'empresonament de gais, lesbianes i transsexuals.

Ara, l'Ajuntament de Barcelona vol que es castigui aquesta persecució i, per això, ha presentat una querella contra sis magistrats que, durant els últims anys del franquisme, van condemnar més de mig miler de persones per la seva condició sexual.

La Sílvia, empresonada per la seva orientació sexual

És el cas de la Sílvia, que va passar tres anys i mig a la presó en aplicació de la llei de perillositat i rehabilitació social. Va arribar a Barcelona l'any 73, i entrava i sortia constantment de la Model, fins que la van traslladar al penal de Badajoz. Pel règim era un "invertit", un "subjecte especialment perillós de dubtosa conducta". Així ho explica:

"En les manifestacions mateix... nosaltres érem conscients que ens donarien molts cops, i que entraríem a la presó."

"Fins als vuitanta vaig estar com 30 vegades a la Prefectura Superior de Policia, tres dies amb tres nits dormint a terra i sense menjar res. Jo i les altres també."

Armand de Fluvià i Escorça, iniciador del moviment gai a Catalunya i a l'Estat

Iniciador del moviment gai a l'Estat, l'historiador Armand de Fluvià ha recopilat totes les sentències contra els homosexuals des del 39 fins al 75 al llibre "El moviment gai a la clandestinitat del franquisme".

"Només perquè vegeu la mentalitat dels magistrats: 'El processat, subjecte invertit, va convidar un altre processat, pederasta passiu, per fer actes contra natura, un vici repugnant'. I la gent tot això s'ho creia. Esclar, per tot això t'havies d'amagar. T'havies de casar perquè no se sabés, o molts que no tenien sortida se suïcidaven."

Un altre cas: Jordi Griset llavors era un jove de 20 anys. La pressió familiar i social el van empènyer al psiquiatre, que li va aplicar "teràpia" d'aversió o electroxocs.

"Esclar, d'intents de suïcidi no n'hi va haver directament, però pensaments sí, dues o tres vegades. Per això em decideixo a fer una teràpia per tornar-me normal, sempre entre cometes."

Jordi Griset va ser sotmès a electroxocs per "corregir" la seva homosexualitat

Armand de Fluvià explica com funcionava la "teràpia":

"Et passaven unes fotografies de dones despullades i no passava res, però amb les d'homes despullats hi havia descàrrega elèctrica."

"I aquest era el mal menor." El Jordi recorda que hi va haver "gent que els van lobotomitzar, i que els van deixar com un vegetal".

Ara, l'Ajuntament fa una crida perquè víctimes i testimonis LGTBI del tardofranquisme s'adrecin a l'Oficina de No Discriminació i
s'afegeixin a la macrocausa. El tinent d'alcalde i advocat Jaume Asens explica que volen que es visibilitzin aquests fets com el que van ser, crims.

"Són crims que s'han de poder perseguir. És veritat que aquests crims es van cometre durant el franquisme, però és l'actual règim qui mira cap a una altra banda, els ignora d'una forma còmplice."

Jordi Griset coincideix amb Asens i reclama que les víctimes tinguin, per fi, "tranquil·litat":

"Sí que han de ser jutjats, haurien de ser condemnats d'alguna manera. Pel que fa a nosaltres, les víctimes? Que ens en puguem anar a l'altre món amb la tranquil·litat que se'ns reconegui que no som diferents dels heterosexuals, que som persones, al cap i a la fi."

Fitxa policial de Sílvia, empresonada per la seva orientació sexual