"Presidenta del Parlament, a judici?"

Aquesta setmana, la presidenta del Parlament i alguns membres de la mesa declaren davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per segona vegada, en relació amb les querelles plantejades per la fiscalia, per haver permès dues votacions relacionades amb el procés sobiranista i el referèndum sobre la independència en dos plens parlamentaris del juliol i de l'octubre de l'any passat.

En el reportatge "Presidenta del Parlament, a judici?" hem volgut donar veu a tots els implicats, polítics, parlamentaris i juristes, per compondre un mosaic d'opinions diverses que doni resposta a les preguntes fonamentals que el moment planteja:

Com s'ha arribat a aquesta situació? Hi ha en joc, o no, la inviolabilitat parlamentària? Els poders legislatiu, executiu i judicial estan respectant els límits de les seves responsabilitats i drets? Està realment en joc, la democràcia, o simplement és qüestió de mantenir-se dins de les fronteres de l'ordenament jurídic? Es pot parlar de qualsevol cosa, votar-la i decidir-la, en seu parlamentària? El Tribunal Constitucional té l'última paraula sempre i en tot moment? També, quan les resolucions parlamentàries són simplement declaracions polítiques? Per què un membre de la mesa va quedar exclòs de la querella i, en canvi, ha estat citat com a investigat per la jutge que instrueix el cas?

Una de les persones que hi responen és Andreu van den Eynde, advocat de Carme Forcadell

"És un cas que posa en joc la separació de poders de l'Estat, que posa en joc un principi que és quasi de sentit comú, que és que hi ha un espai protegit de les ingerències on la llibertat d'expressió té una faceta que va molt més enllà de la d'expressar idees, que és la de protecció del debat polític."

Carme Forcadell creu que aquesta legislatura és excepcional i que, en aquests moments, la vida política està centrada en el Parlament. Per això, el Parlament és l'eix a l'entorn del qual fem girar els diferents debats que articulen aquest reportatge especial.

Esmicolem les sessions parlamentàries de 27 de juliol i del 6 d'octubre de 2016 per trobar les raons més profundes que han portat els responsables parlamentaris davant de la justícia. Van ser sessions tenses, que han posat a prova la relació del poder legislatiu amb els poders executiu i judicial.

Carme Forcadell ens explica que els lletrats que en aquell moment es van aixecar a iniciativa pròpia li van dir:

"En aquests moments, el que tu has de fer és avisar els diputats i diputades que hi ha aquest advertiment, perquè com que el ple és sobirà, és qui ha de prendre la decisió. Que ho sàpiguen."

Forcadell diu que això és senzillament el que va fer.

Analitzem, d'una banda, les sentències emeses pel Tribunal Constitucional en relació amb les resolucions polítiques del Parlament i, d'una altra, les instruccions de la fiscalia respecte a la capacitat de la cambra autonòmica. Diversos experts constitucionalistes i juristes especialistes en dret penal en donen la seva versió i miren d'acostar l'espectador a les raons autèntiques d'aquesta falta d'acord dels poders, com Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional de la UB:

"La qüestió fonamental és saber si aquells que han donat el tràmit perquè es permeti la votació han sigut responsables d'un delicte... I aquí topen dues coses: d'una banda, un deure, des del punt de vista jurídic, d'obeir les resolucions del Tribunal Constitucional;  però d'altra banda, i és el que està en discussió, un deure d'obeir les normes del Parlament que garanteixen el dret de participació dels diputats que presenten les iniciatives."

Expliquem també com s'articulen els òrgans de govern del Parlament i el ple, quina és la seva funció i per quina norma s'han de regir de la mà d'experts com Joan Vintró, catedràtic de Dret Constitucional i exlletrat del Parlament:

"La mesa té la funció fonamentalment d'admetre a tràmit les coses que s'han de discutir en el Parlament i decidir en quin òrgan es tramitaran. La junta de portaveus té sobretot la funció de fixar l'ordre del dia d'acord amb la mesa i el president. I el president o presidenta la funció principal que té és la de direcció dels debats en el plenari. Tots aquests tres òrgans venen assessorats pels serveis jurídics."

Tot plegat, per mirar d'aclarir una qüestió tan extrema i inusual que ha portat la segona autoritat del país, la presidenta del Parlament, davant la justícia.

"Presidenta del Parlament, a judici?" té una durada de 35 minuts i s'emet aquest dimarts, 9, a les 22.45, en format de programa especial, després del partit de la Champions.