Preocupació per l'arribada massiva de gavots molt debilitats des del nord d'Europa

Afectats per l'escalfament climàtic, no troben prou aliment a alta mar a causa de les fortes tempestes, i en acostar-se a la costa es poden encomanar de la grip aviària

Actualitzat

L'arribada d'un nombre inusual de gavots a les costes catalanes ha posat en alerta els ornitòlegs. Aquesta espècie, parenta del pingüí, s'anomena "Alca torda" i se n'ha detectat una arribada massiva les últimes setmanes. Arriben molt dèbils i alguns moren.

Entre les organitzacions que han fet el crit d'alerta hi ha la Fundació Alive, que destaca que la plataforma ciutadana ornitho.cat, gestionada per l'Institut Català d'Ornitologia, ha registrat aquest novembre --fins al dia 22-- 99 albiraments. Normalment, se n'haurien vist només entre 7 i 8 individus, per aquestes dates.

Els Agents Rurals estan recollint tots els exemplars morts o malalts que arriben i demanen a la població que els avisi si en detecten cap.


De moment, se n'han agafat dotze i les primeres anàlisis revelen que els ocells es troben "extremadament dèbils" i han perdut massa muscular.

Se n'han vist entrar als ports per alimentar-se o escalfar-se amb la sortida de les aigües de refrigeració dels vaixells de pesca. A les xarxes socials es multipliquen les fotografies d'aquests ocells, que solen arribar a l'hivern, provinents de les àrees de cria de l'Atlàntic Nord, i ho fan normalment en un nombre baix d'individus cada hivern. 

 

 

A Catalunya, l'espècie es troba a la llista d'ocells vulnerables del catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada. Popularment, també se'l coneix com a pingdai, cauetcarrau, pescador, ànec de mar o ànec pescaire. És un parent pròxim dels pingüins àrtics i habita a les costes nòrdiques d'Europa i, a l'hivern, a la Mediterrània occidental.

El gavot té una població mundial al voltant de 700.000 parelles, en un 70% nidificant a Islàndia, i és considerada una espècie quasi amenaçada a tot el món.
 

Possible causa, els forts temporals atlàntics

Una de les hipòtesis amb què treballen els experts és que el gavot hagi fet el que es coneix com a 'fuga de temperi'. És a dir, que hagi fugit d'unes condicions marines molt dures a l'Atlàntic Nord, amb vents i onades molt fortes. Aquestes condicions climatològiques, més extremes del normal, potser propiciades per l'escalfament climàtic, haurien obligat els ocells a migrar abans d'hora, perquè no s'han pogut alimentar, i això, segons Ricard Gutiérrez, biòleg tècnic de Fauna Litoral i Marina del Departament d'Acció Climàtica, els hagi debilitat.

"Haurien empès una migració important sense haver acumulat greix prèviament i, per això, arriben en tan males condicions a la costa catalana."

Aquesta teoria es veuria reforçada per l'arribada d'algunes espècies de gavines exòtiques a les costes occidentals europees i a llocs com l'interior de Catalunya, on haurien estat empeses per aquests temporals atlàntics.

De moment, els centres de recuperació de fauna de Catalunya estan analitzant les restes de gavots recollits per saber si els més dèbils són exemplars adults o joves i si hi ha altres possibles causes ambientals que els hagin debilitat.

En paral·lel, s'ha començat a treballar en un pla de gestió de l'espècie per ajudar a la conservació a les àrees d'hivernada del litoral català

 

Casos a tota la Mediterrània

També s'ha detectat l'arribada d'exemplars a les Illes Balears i a les costes italianes. O com el que s'ha vist aquest dilluns al port d'Ajaccio, a Còrsega:  

 


Amandine Pericard, responsable d'U Pettirossu, l'únic centre d'atenció a la fauna salvatge de Còrsega, ha dit que "des de fa una setmana i mitja, se'ns ha informat de quatre individus, dos de vius i dos de morts", i que també "se n'han vist al port de Bàstia i en altres punts de l'illa". A França també se n'han vist a la costa de la regió dels Alps Marítims.

Els experts francesos coincideixen amb els catalans que es tracta d'un fet extraordinari. "Aquests ocells pelàgics --d'alta mar-- normalment només arriben a terra per reproduir-se. La resta del temps són experts en tempestes, ruixats, mar obert, així que és força sorprenent veure'ls aquí", ha explicat Allain Bougrain-Dubourg, president de la Lliga francesa per a la protecció dels ocells.

I també estan d'acord sobre les causes i afegeixen la preocupació que, pel fet d'estar tan debilitats, no es contagiïn de la grip aviària que porten altres aus. I recomana "sobretot no tocar-los".

ARXIVAT A:
BiodiversitatFrançaCrisi climàtica
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut