Pràctiques en empreses per a les persones amb discapacitat: el llibre blanc del sector
L'informe fet per l'IESE destaca la importància de trobar feina fora dels centres especials de treball
Les entitats socials del sector de la discapacitat i les dificultats especials proposen aplicar un nou model que inclogui formació professional dual per incentivar l'ocupació.
L'Associació Empresarial d'Economia Social (AEES) Dincat ha presentat conjuntament amb l'escola de negocis IESE els eixos clau per a un nou model d'integració social i laboral.
El llibre blanc es basa principalment en la formació, l'ocupació i la flexibilitat de l'ambient laboral i social del sector. "Sense formació no s'aconsegueix l'ocupabilitat", ha assegurat Amèlia Clara, vicepresidenta de l'AEES Dincat.
Clara ha explicat que "cal utilitzar els centres especials de treball (CET) com a forma d'aprenentatge i de formació professional" per arribar als llocs de treball que ofereixen les empreses que actuen en el nostre mercat". Com a exemple a seguir, les entitats valoren el model balear.
Model d'inclusió d'èxit
Els centres de treball per a discapacitats d'especial dificultat fa una dècada que pateixen un ofec econòmic que posa en perill la supervivència d'un model d'inclusió d'èxit.
Segons Ricard Matas, gerent de Fundació Tallers de Catalunya, la situació és límit.
"El salari mínim ha pujat un 40% --diu-- en quatre anys. Això, que seria motiu de tancament patronal en qualsevol productiu, nosaltres ho estem aguantant."
Després de sortir al carrer a protestar, ara han demanat l'assessorament de l'escola de negocis IESE, que ha fet un diagnòstic per millorar aquest model, que ocupa 10.000 persones.
En el cas de persones amb discapacitat intel·lectual o trastorns mentals que necessiten el suport de personal per dominar les tasques i per mantenir l'estabilitat emocional necessària, la seva capacitat productiva no és la mateixa que la d'altres discapacitats sense tanta dificultat, però la subvenció que reben és la mateixa.
Finançament extra
1.600 llocs de treball d'aquestes característiques estan en perill. El sector reclama un finançament extra de 40 milions d'euros. Però no és l'únic repte. L'esperança de vida d'aquest col·lectiu creix i reclamen una jubilació a partir dels 50 anys.
"Tenim una situació d'envelliment prematur --assegura Clara-- que no està contemplat com a tal i que dificulta molt la situació laboral d'aquestes persones."
Millorar la formació per trobar feina serviria per no dependre tant de les subvencions públiques i reduiria l'impacte de les retallades pressupostàries.
