El rei Joan Carles amb part de la família abans d'abdicar en el seu fill Felip
El rei Joan Carles amb part de la família abans d'abdicar en el seu fill Felip

PP, PSOE i Cs veten la investigació de les revelacions de Corinna Larsen sobre Joan Carles I

Redacció Actualitzat
TEMA:
Monarquia

El Congrés dels diputats no investigarà Corinna Larsen ni tampoc els afers del rei emèrit. PP, PSOE i Ciutadans han votat en contra de crear una comissió d'investigació.

A principis de juliol, Units Podem, ERC i el Grup Mixt van demanar crear la comissió d'investigació sobre les suposades activitats irregulars del rei Joan Carles que es mencionaven en una conversa gravada per l'excomissari José Manuel Villarejo a Corinna zu Sayn-Wittgenstein, amiga del monarca.

La gravació

En aquella conversa gravada per Villarejo, actualment en presó preventiva per delictes d'organització criminal, suborn i blanqueig de capitals, Corinna revelava que el rei emèrit tenia comptes a Suïssa i cobrava comissions.

Aquesta gravació es va fer el 2015, poc després que Corinna i el monarca trenquessin la seva relació. La que va ser qualificada per la Casa del Rei com l'amiga "entranyable" del rei Joan Carles, en teoria, no sabia que l'estaven gravant en aquell moment.

Joan Carles I hauria utilitzat la seva amiga Corinna zu Sayn-Wittgenstein en benefici propi per ocultar patrimoni i propietats a l'estranger. Segons les gravacions que van publicar "El Español"i "Ok Diario", el rei emèrit l'hauria fet servir de testaferro aprofitant que viu a Mònaco, on no s'ha de fer declaració pública de patrimoni.

La confessió de Corinna es fa en una trobada a Londres amb Villarejo i també amb Juan Villalonga. Corinna admet que l'interès de Joan Carles I cap a ella no era de caràcter personal, sinó fiscal.

Sense encaix constitucional

Per rebutjar la iniciativa de crear la comissió d'investigació, la mesa del Congrés, amb els vots de PP, Ciutadans i PSOE, ha argumentat que no té encaix constitucional perquè no té competències sobre el cap de l'Estat, segons el criteri expressat pels serveis jurídics.

Adriana Lastra, portaveu del PSOE al Congrés, justifica que han votat en contra de la creació de la comissió "perquè no em salto l'informe dels lletrats".

Per la seva banda, Ione Belarra, portaveu d'Units Podem al Congrés, diu que "és un autèntic frau democràtic" i que "els espanyols han de saber si el rei Joan Carles ha cobrat comissions".

Joan Tardà, líder d'ERC al Congrés, avisa el PSOE:

"És lamentable, el PSOE hauria de saber que amb l'actual aritmètica els podem fer pagar la penyora per la seva posició".

La iniciativa per crear aquesta comissió d'investigació requereix del suport de 90 diputats. Qui va posar la idea damunt la taula va ser el coordinador federal d'IU, Alberto Garzón. Després, els diputats de Podem Rafael Mayoral i el d'En Comú Podem Joan Mena van convidar la resta de grups: s'hi van sumar els vuit diputats del PDeCAT, els quatre de Compromís i els dos d'EH Bildu. Finalment s'hi van sumar els d'ERC, per arribar als 90 diputats.

ARXIVAT A:
Monarquia
Anar al contingut