País Basc

PP i PSE acusen Ibarretxe "d'haver menyspreat" les víctimes i de no haver acabat amb ETA

Juan José Ibarretxe (PNB-EA), María San Gil (PP), Patxi López (PSE-EE) i Javier Madrazo (EB) han protagonitzat a la televisió pública basca l'únic debat electoral de les eleccions basques del 17 d'abril. L'atenció a les víctimes del terrorisme, la pacificació, la previsió d'una reforma estatutària i l'euskera han centrat la trobada. La il·legalitzada Batasuna no estava convidada al debat. Tot i això, el seu líder, Arnaldo Otegi, va intentar accedir a les instal·lacions d'Euskal Telebista, però l'Ertzaintza li va impedir el pas.

Actualitzat
Els partits bascos han debatut el seu programa per primer i últim cop a la televisió basca, Euskal Telebista. El debat, moderat pel director d'Informatius de l'ens públic basc, Jaime Otamendi, s'havia gravat hores abans de la seva difusió als estudis de Miramón, a Sant Sebastià. La primera pregunta als quatre candidats va ser: "La societat basca té dret a decidir el seu futur?" Ibarretxe va defensar que el poble basc hi té dret i que "això és el que vaig defensar a Madrid". "Vostès volen que el futur d'Euskadi es decideixi a Madrid i nosaltres, que es decideixi a Euskadi." El lehendakari va recordar que el "pla Ibarretxe" va ser aprovat al Parlament i "vostès parlen com si només fos el pla del govern basc". Patxi López va respondre amb un "sí rotund", un cop els mateixos ciutadans bascos aconsegueixin un acord intern. "Ibarretxe vol una consulta per dividir-nos i jo plantejo un referèndum" després del consens, va declarar López. "Està disposat a renunciar al seu orgull i a començar de nou, vostè? Jo sí", va dir el líder socialista dirigint-se al lehendakari. La candidata popular va assegurar que "els bascos fa més de 30 anys que decidim el nostre futur" i li va dir que "vostè és lehendakari perquè els bascos així ho han decidit". I continua: "La pregunta és si podem o no decidir els bascos la independència" i va explicar que, de la mateixa manera que els regidors no poden decidir polítiques forals, "els bascos no som els qui hem de decidir la independència". Javier Madrazo, per la seva banda, va respondre afirmativament en l'àmbit basc de decisió i va defensar la seva proposta de federalisme de lliure adhesió "davant un Estatut que s'ha anat buidant de contingut". Les víctimes del terrorisme. Puja la tensió Els candidats a lehendakari de PP i PSOE, María San Gil i Patxi López, respectivament, van criticar que el lehendakari, Juan José Ibarretxe, i el seu govern "han menyspreat sobiranament" les víctimes del terrorisme quan "tenien a les seves mans utilitzar totes les polítiques legals i policials per acabar amb ETA". La candidata del PP va assegurar que els nacionalistes "van abandonar els demòcrates l'any 98" amb la firma del Pacte de Lizarra. "Vostès van signar amb la banda terrorista ETA, van pactar excloure'ns de la societat de la qual formem part i van trencar en dos la societat volent incidir sempre en la divisió que hi ha entre nacionalistes i no nacionalistes", va criticar. San Gil també va afirmar que Ibarretxe va tenir el "dubtós honor de passar a la història com qui té un pacte amb els terroristes". "Un pacte que s'ha convertit en programa electoral, que és el 'pla Ibarretxe', signat el 30 de desembre per Otegi", va afegir. Així mateix, la dirigent popular va assegurar que Ibarretxe "passarà a la història perquè ha tingut tota l'oposició escortada i perquè està amb els botxins, en comptes d'estar amb les víctimes". "I no ho dic jo, ho diuen els col·lectius de víctimes, que se senten menyspreats per vostè", va destacar. En la mateixa línia, Patxi López va instar Ibarretxe perquè, davant de les càmeres de televisió, respongués a la seva pregunta: "Pot mirar a la càmera i dir que ha estat el lehendakari de les víctimes?" La resposta d'Ibarretxe, després d'un breu i tens silenci, va ser: "No contestaré aquestes falques que, de forma tan injusta, continuen associant el lehendakari amb ETA. Només els he de preguntar si és possible ser solidari amb vostès sense haver de donar-los la raó." També va proposar "treure les víctimes del trànsit electoral" i va posar com a exemple "la magistral" intervenció de Pilar Manjón en la comissió parlamentària de l'11-M. Javier Madrazo va defensar que en la pròxima legislatura "no hi hagués amenaçats ni partits il·legalitzats".
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut