Portugal transforma un símbol de la dictadura de Salazar en un museu de la llibertat

L'antiga presó política de Peniche es convertirà el 2019 en un espai per preservar la memòria històrica
Portugal transforma un símbol de la dictadura de Salazar en un museu de la llibertat

Portugal transforma un símbol de la dictadura de Salazar en un museu de la llibertat

L'antiga presó política de Peniche es convertirà el 2019 en un espai per preservar la memòria històrica
Nando Zanoguera Actualitzat

Portugal, 25 d'abril de 1974. L'exèrcit s'aixeca contra el règim feixista conegut com a Estado Novo, i obre el camí per implantar la democràcia. S'alliberen els presos polítics i es tanca la presó més emblemàtica del període: la fortalesa de Peniche.

Situada sobre un penya-segat a l'Atlàntic, a 90 kilòmetres de Lisboa, la fortalesa de Peniche es va construir al segle XVI, i al XX es va convertir en la presó política més gran de la dictadura de Salazar i l'Estado Novo.

Irene Pimentel, historiadora, especialitzada en la dictadura i la policia política:

"Era una presó d'homes. Les dones no hi complien la condemna, allà, i era una presó de compliment de pena. És a dir, les persones, després de la instrucció del procés, després de ser condemnats pels tribunals polítics de primera instància, anaven després a complir la pena a la fortalesa de Peniche"

 

Domingos Abrantes, militant del Partit Comunista Portuguès, pres a Peniche durant vuit anys:

"El criteri fonamental era l'aïllament dels presos, i llavors s'intentava aprofitar el temps, per llegir, estudiar i preparar-nos políticament. N'hi havia que deien que les presons eren una universitat de formació política. Potser és exagerat, però sens dubte hi havia un treball polític d'aprofitament del temps amb l'objectiu de continuar amb la lluita una vegada estiguéssim en llibertat"

"Hi havia una situació de gran tensió. El règim va torturar desenes de presos fins a la mort. En el meu cas, per exemple, vaig estar-hi empresonat dues vegades. La segona vegada em van torturar durant deu dies consecutius fins a una situació que podríem dir, molt pròxima a la mort"

 

El 1960, l'històric líder del Partit Comunista portuguès, Álvaro Cunhal, i nou dirigents més de la formació, presos a Peniche, van protagonitzar la fuga més sonada del règim de Salazar.

Irene Pimentel:

"Va ser una fuga molt audaç, que va comptar amb la col·laboració d'un dels guardes de la presó. Van fer allò tan tradicional d'una corda lligant tots els llençols dels llits, van baixar fins al mar i després van nedar fins a terra"

 

Domingos Abrantes:

"Segons l'imaginari de la policia de les presons, d'allà no se'n podia escapar ningú. Va tenir un enorme impacte polític. El feixisme ja estava en un avançat estat de crisi, i aquella fuga va ser un estímul enorme. Va ser una gran victòria de les forces democràtiques antifeixistes el fet que tots els fugitius fossin comunistes"

 

La fortalesa de Peniche

 

Quin és el futur d'aquest símbol històric de la dictadura portuguesa?

El govern el convertirà el 2019 en un espai per preservar la memòria històrica: el Museu Nacional de la Resistència i de la Llibertat.

Paula Silva, directora general de Patrimoni Cultural del govern portuguès:

"Parlarà de la història del feixisme, de la forma com els presoners estaven en aquell lloc, de la història de la fortalesa... Estan ben conservades les cel·les on estaven tancades les persones: la visita també és recórrer aquests espais com eren"