Pornografia infantil: com es mouen els pederastes que actuen a través d'internet

La detenció, aquest diumenge, d'un educador municipal de Mollerussa acusat d'elaborar i distribuir pornografia infantil no és un cas aïllat.

Durant el 2018, a Espanya es van presentar 892 denúncies per pornografia infantil, més de dues cada dia de l'any.

Detectar aquests delictes no és fàcil, a causa de l'anonimat i la facilitat per comunicar-se que ofereixen les xarxes, i per la vulnerabilitat dels menors davant dels abusadors.

Què és un pederasta?

Ho explica Pilar Polo, responsable de relacions Institucionals de la Fundació Vicki Bernadet:

"És una persona que o entra en contacte, a través de les xarxes per a nens, perquè li enviïn fotos, o queda amb nens i fa fotos o fa vídeos. I, per tant, està abusant."

Pilar Polo, responsable de Relacions institucionals de la Fundació Vicki Bernadet

Com actuen els pederastes?

Desenvolupant maneres d'atraure menors i d'enganyar-los, com detalla Fermín Morales, catedràtic de Dret penal de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB):

"La manera d'actuar és l'atracció del menor. Moltes vegades és aparentar ser un menor també: establim una relació d'igualtat, compartim imatges sexuals... El menor hi entra perquè pensa que està intercomunicant-se amb un altre menor. I després, l'atracció de premis, de si em deixes fer això et donaré això..."

Fermín Morales, catedràtic de Dret penal de la UAB

A més de facilitar els contactes i la difusió d'imatges, Morales i Polo remarquen com la irrupció d'internet ha fomentat la sensació, per part dels pederastes, que no estan fent res tan greu:

"Abans d'internet, el pedòfil feia una vida aïllada, molt aïllat de les seves tendències sexuals. La comunicació a través d'internet facilita reconèixer la teva sexualitat en un altre. És a dir: 'Això meu és normal perquè m'estic comunicant amb altres pedòfils que comparteixen amb mi les mateixes tendències sexuals.'"

"Senten que el seu delicte no és tan greu com el d'aquella persona que ha agafat un nen o una nena i n'ha abusat físicament, en viu i en directe: 'Jo estava darrere del meu ordinador, no he fet res, només visionava...' No és veritat, és igual de greu, he convertit aquest nen o aquesta nena en objecte sexual, i això és el delicte de l'abús sexual infantil."

Polo crida l'atenció, a més, sobre el fet que els abusos comesos a través d'internet tenen efectes especialment duradors sobre les víctimes:

"Els nens i les nenes que apareixen en aquestes xarxes de pornografia infantil tenen la sensació que el seu abús no acaba, perquè no tenen la certesa que aquelles imatges desapareguin de la xarxa. Això fa que les víctimes tinguin un sentiment d'indefensió molt important."

El Codi Penal preveu penes de 9 anys de presó per a les persones que trafiquen amb pornografia infantil:

"El tràfic de pornografia infantil està molt castigat: el tipus bàsic va d'1 a 4 anys i les conductes agreujades, de 5 a 9 anys de presó."

Imatge d'una campanya institucional contra la pornografia infantil a internet

Morales també llança una reflexió sobre el futur d'internet:

"Probablement, el tema dels continguts il·lícits a internet obligarà en el futur a restringir les capacitats relacionals i d'informació a la xarxa."