Polítics de la tercera edat
Després d'acceptar l'oferta d'Alfred Bosch, Moisès Broggi es convertirà en el candidat de més edat de la democràcia espanyola. Malgrat que els partits intenten comptar sempre amb joves a les llistes, en moltes ocasions alguns polítics continuen en primera línia quan ja han superat amb escreix l'edat de jubilació. Sense arribar, però, als 103 anys de l'il·lustre cirurgià barceloní.
Barcelona

Polítics de la tercera edat

Després d'acceptar l'oferta d'Alfred Bosch, Moisès Broggi es convertirà en el candidat de més edat de la democràcia espanyola. Malgrat que els partits intenten comptar sempre amb joves a les llistes, en moltes ocasions alguns polítics continuen en primera línia quan ja han superat amb escreix l'edat de jubilació. Sense arribar, però, als 103 anys de l'il·lustre cirurgià barceloní.

Ramon Radó Actualitzat
Durant la campanya presidencial del 2008, John McCain (1936) anava als mítings acompanyat per la seva mare. La presència de Roberta McCain, de 96 anys, servia al candidat republicà per justificar el fet d'optar a la presidència amb 72 anys: si hagués vençut Barack Obama, McCain s'hauria convertit en el president que accedeix al càrrec més gran. Aquest rècord el té Ronald Reagan (1911-2004), que va arribar al Despatx Oval quan li faltaven pocs dies per fer els 70 anys. Després de dos mandats, Reagan va deixar la presidència amb 77 anys.

Fora de la Casa Blanca, els polítics dels Estats Units que guanyen eleccions sent octogenaris són relativament freqüents. L'any passat va morir, amb 93 anys i sent encara senador, Robert Byrd (1917-2010), que té el rècord d'haver estat el polític que ha passat més temps com a membre del Congrés: més de 57 anys. Actualment, el congressista de més edat als EUA és Ralph Hall (1923), representant per Texas, de 88 anys.

Un dels polítics més grans d'Occident és el president d'Israel, Shimon Peres (1923). Amb una llarga trajectòria política a les espatlles, el premi Nobel de la Pau del 1994 continua en la política activa amb 88 anys. En el càrrec des del 2007, a Peres encara li resten tres anys de mandat.

Un altre president veterà és l'italià Giorgio Napolitano (1925), que té 86 anys. Un antecessor seu, Sandro Pertini (1896-1990), va ser president de la Republica fins als 88 anys, a la dècada dels vuitanta. A Itàlia, el fet que hi hagi senadors vitalicis fa que alguns polítics es mantinguin en actiu fins a edats molt altes. Actualment, al Senat hi ha l'expresident Oscar Luigi Scalfaro (1918), de 93 anys, o el tres vegades primer ministre Giulio Andreotti (1919), de 92.

A Portugal, Mario Soares (1924) va ser eurodiputat fins als 80 anys. L'any 2006, amb 82 anys, Soares es va presentar a president de la República però va perdre les eleccions contra Aníbal Cavaco Silva.

Fora d'Europa, Nelson Mandela (1918) va presidir Sud-àfrica entre el 1994 i el 1999. El líder antiapartheid va deixar el càrrec quan estava a punt de fer 81 anys, admirat dins i fora del seu país. Molt diferent va ser la retirada de Hosni Mubarak (1928): el rais egipci va dimitir el mes de febrer passat, arran de les protestes ciutadanes, amb 82 anys.

Comunistes longeus

Al mes d'abril, Fidel Castro (1926) va llegar, amb 84 anys, la secretaria general del Partit Comunista Cubà al seu germà Raúl. No ha arribat a l'edat de qui va ser líder de la República Popular de la Xina, Deng Xiao Ping (1904-1997), que va governar el país fins a la seva mort el 1997, als 92 anys.

A Corea del Nord, Kim Il-Sung (1912-1994) va ser líder suprem del país fins a la mort, als 82 anys, l'any 1994. Un cop mort, el govern del seu fill i successor Kim Jong-Il va nomenar-lo President Etern de la República.

Encara dins del comunisme, l'edat avançada va ser una característica comuna dels secretaris generals del Partit Comunista de l'URSS que van precedir Mikhaïl Gorbatxov: Iuri Andrópov (1914-1984) i Konstantin Txernenko (1911-1985) van ser escollits tots dos quan rondaven la setantena, però cap dels dos va arribar als dos anys en el càrrec.

De Fraga a la Passionària

A l'estat espanyol, l'exemple més clar de longevitat política és Manuel Fraga (1922), president gallec fins a l'any 2005. Ja fora de la plaça de l'Obradoiro, Fraga ha continuat com a senador de designació autonòmica fins aquesta legislatura. Amb 88 anys, Fraga va anunciar el mes passat que deixa la política activa. Als antípodes de l'expresident gallec, una altra icona de la Transició, Dolores Ibárruri "la Passionària" (1895-1989) va ser diputada a les Corts durant la legislatura constituent (1977-1979), fins als 83 anys.

NOTÍCIES RELACIONADES

Anar al contingut