Política 2.0: Exemples de govern obert al País Basc
"Política 2.0" és un espai setmanal del "Polièdric" de Catalunya Informació on analitzem l'ús que es fa en aquest camp de les eines 2.0
Des d'iniciatives particulars o públiques, la política 2.0 pot fer l'administració més transparent i participativa en temps de desafecció. Prenem com a escenari el País Basc, on hi ha mostra dels dos tipus. En 48 hores, i amb l'objectiu d'acostar l'activitat del Parlament de Vitòria al ciutadà, quatre joves van crear l'agost de 2009 el web Parlio.
"Agafem les dades del Parlament, que estan en una pàgina poc usable, i les presentem d'una forma senzilla", comenta un dels impulsors, Aitor García. A Parlio, l'activitat parlamentària està organitzada per temes, hi ha l'ajuda extra d'un buscador i es pot consultar un gràfic amb les iniciatives i intervencions de cada diputat. "No es tracta tant d'una anàlisi quantitativa ni de fiscalitzar, sinó d'accedir a allò que es parla al Parlament i al que no", afegeix. "Tu els elegeixes. Però, saps si et representen?", és l'interrogant que suggereix el web, que és la primera iniciativa de l'associació Pro Bono Publico (pel bé públic, en llatí).
Parlio defensa que les institucions públiques haurien de difondre sense filtres les dades de què disposen perquè el ciutadà les pugui compartir, reutilitzar i redistribuir (concepte d'"open data") i, per extensió, creu en els governs oberts ("open government"), dos conceptes relacionats en els quals els Estats Units van de moment al davant. En arribar a la Casa Blanca, Barack Obama es va comprometre amb aquest nou model d'administració i té en marxa un projecte per fer el seu executiu més obert, sota els principis de transparència, participació i col·laboració dels ciutadans. Una part està dedicada a la publicació de dades.
Irekia, el compromís públic
Però el cas és que al País Basc hi ha des de fa poc una iniciativa semblant del govern de Patxi López. Irekia, en marxa des del gener, consulta els ciutadans sobre les iniciatives de l'executiu. Per exemple, anima a opinar sobre un projecte de llei en fase d'elaboració per prohibir fumar en tots els bars, a través del web, però també d'un grup al Facebook. També potencia la comunicació directa i, per això, el lehendakari ha estat entrevistat dues vegades via web i Twitter. I, com en el cas del govern dels Estats Units, dedica una secció a publicar dades perquè tothom qui ho vulgui en pugui fer ús.
De moment, la resposta a iniciatives d'aquest tipus no és massiva. Irekia té un miler de seguidors al Facebook i Parlio va comptabilitzar l'últim mes 1.200 visites. "El procés ha de ser gradual. De viure en una societat on algú escriu les lleis i els altres els acatem, no podem esperar una democràcia directa on cada persona voti individualment cada llei", conclou un dels seus impulsors.
Per cert, si voleu tornar a l'article anterior de Política 2.0 del Polièdric, Ignasi Abad va entrevistar a l'eurodiputat d'Iniciativa per Catalunya, Raül Romeva.
"Agafem les dades del Parlament, que estan en una pàgina poc usable, i les presentem d'una forma senzilla", comenta un dels impulsors, Aitor García. A Parlio, l'activitat parlamentària està organitzada per temes, hi ha l'ajuda extra d'un buscador i es pot consultar un gràfic amb les iniciatives i intervencions de cada diputat. "No es tracta tant d'una anàlisi quantitativa ni de fiscalitzar, sinó d'accedir a allò que es parla al Parlament i al que no", afegeix. "Tu els elegeixes. Però, saps si et representen?", és l'interrogant que suggereix el web, que és la primera iniciativa de l'associació Pro Bono Publico (pel bé públic, en llatí).
Parlio defensa que les institucions públiques haurien de difondre sense filtres les dades de què disposen perquè el ciutadà les pugui compartir, reutilitzar i redistribuir (concepte d'"open data") i, per extensió, creu en els governs oberts ("open government"), dos conceptes relacionats en els quals els Estats Units van de moment al davant. En arribar a la Casa Blanca, Barack Obama es va comprometre amb aquest nou model d'administració i té en marxa un projecte per fer el seu executiu més obert, sota els principis de transparència, participació i col·laboració dels ciutadans. Una part està dedicada a la publicació de dades.
Irekia, el compromís públic
Però el cas és que al País Basc hi ha des de fa poc una iniciativa semblant del govern de Patxi López. Irekia, en marxa des del gener, consulta els ciutadans sobre les iniciatives de l'executiu. Per exemple, anima a opinar sobre un projecte de llei en fase d'elaboració per prohibir fumar en tots els bars, a través del web, però també d'un grup al Facebook. També potencia la comunicació directa i, per això, el lehendakari ha estat entrevistat dues vegades via web i Twitter. I, com en el cas del govern dels Estats Units, dedica una secció a publicar dades perquè tothom qui ho vulgui en pugui fer ús.
De moment, la resposta a iniciatives d'aquest tipus no és massiva. Irekia té un miler de seguidors al Facebook i Parlio va comptabilitzar l'últim mes 1.200 visites. "El procés ha de ser gradual. De viure en una societat on algú escriu les lleis i els altres els acatem, no podem esperar una democràcia directa on cada persona voti individualment cada llei", conclou un dels seus impulsors.
Per cert, si voleu tornar a l'article anterior de Política 2.0 del Polièdric, Ignasi Abad va entrevistar a l'eurodiputat d'Iniciativa per Catalunya, Raül Romeva.
