L'usuari sempre ha de tenir la potestat de dir que no quan se li demani la geolocalització

Polèmica per una aplicació mòbil del Ministeri de Sanitat que demana la geolocalització

Es tracta d'una nova eina perquè els ciutadans consultin si tenen símptomes compatibles amb la Covid-19 i ha disparat l'alarma entre les xarxes socials

RedaccióActualitzat

Polèmica per l'ordre ministerial que permetrà la geolocalització de qui faci servir una nova aplicació de mòbil que té com a objectiu avaluar els símptomes de ciutadans que creuen que tenen el coronavirus.

Aquesta aplicació, semblant a les que ja funcionen a Catalunya i a la Comunitat de Madrid, està pensada perquè la ciutadania s'autoavaluï i rebi un seguit de consells pràctics, com a pas previ a ser atès per personal sanitari.

Aquesta nova eina permet la geolocalització amb l'objectiu de poder comprovar la veracitat de qui dona les dades, sempre que l'usuari hi hagi donat el consentiment.

Només per verificar

L'ordre ministerial diu, concretament: "L'aplicació permetrà la geolocalizació de l'usuari només a efectes de verificar que es troba a la comunitat autònoma on declara que és".

De tota manera, ha circulat aquests dies per les xarxes socials que aquesta informació serviria per controlar la ciutadania i que això vulneraria, per tant, els drets fonamentals.

 

En el punt de mira d'aquestes piulades hi ha el debat sobre la conveniència o el perill d'aplicar els models de països asiàtics, que fan un seguiment dels individus per controlar l'abast de la malaltia.

Alarma a les xarxes

L'alarma creada fins i tot advertia que el govern controlaria els desplaçaments de cap de setmana o a les segones residències amb aquesta nova eina.

De fet, l'ordre ministerial parla de l'elaboració d'un "estudi sobre els desplaçaments dels espanyols els dies previs i durant el confinament". Aquest informe, però, es farà amb l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i no pas amb les dades de geolocalització dels mòbils. Es diu específicament que "només s'analitzaran dades anònimes i agregades".

Aquesta polèmica és semblant a la que hi va haver l'1 d'abril, quan el Ministeri d'Economia va informar que pensava fer un estudi anomenat DataCOVID, en col·laboració amb els operadors de telefonia (Telefónica, Vodafone i Orange), per rastrejar 40 milions de telèfons mòbils a tot Espanya.  L'objectiu era conèixer els moviments de la població entre territoris durant l'expansió del coronavirus.

 

ARXIVAT A:
Coronavirus Internet
Anar al contingut