Polèmica per les beques per a rendes altes d'Ayuso per estudiar en centres privats

Les beques a la Comunitat de Madrid perquè fills de famílies que cobren bons sous paguin centres privats per cursar batxillerat i formació professional de grau superior estan generant força polèmica.

Per exemple, permetran a una parella que cobri 100.000 euros l'any i que tingui un sol fill ser beneficiària d'una d'aquestes beques.

Ho va defensar aquest dissabte la presidenta de la comunitat, Isabel Díaz Ayuso, assegurant que "les rendes mitjanes són les que sempre paguen i mai no reben res".

Ayuso i "la llibertat real de les famílies"

Ayuso va argumentar-ho comparant de manera força discutible les beques amb la llibertat de decisió que atorguen les lleis als joves de més de 16 anys al marge dels pares:

"El que proposem és la llibertat real de les famílies. Veig sorprenent que puguis canviar de sexe o puguis avortar al marge dels teus pares, de les decisions d'ells, i malgrat això, que no puguis optar a beques."

Li va respondre aquell mateix dissabte la ministra d'Educació i Formació Professional, Pilar Alegría, que va acusar Ayuso de menystenir la pobresa real que hi ha a Madrid:

"En aquesta comunitat també hi ha gairebé un milió de persones en risc de pobresa i la solució i resposta que els dona la presidenta és una beca per a rics."

Sánchez: "Violentar la redistribució"

Aquest dilluns ha estat el mateix president del govern espanyol, Pedro Sánchez, el que ha criticat les noves beques:

"Això és retorçar i violentar el mateix significat de la política pública de redistribució de la renda i d'impuls a polítiques d'igualtat."

Des del PP ha donat suport explícit a Ayuso la secretària general Cuca Gamarra, que ha assegurat que les beques garanteixen el dret de tothom a escollir el centre:

"Que tothom que vulgui pugui escollir, crec que és un camí que és el correcte."

Els sindicats, per la seva banda, s'han escandalitzat pel que consideren un nou atac a l'educació pública: des de CCOO Manuel Rodríguez afirma que es plantegen posar un recurs:

"Del que es tracta amb aquest copagament és finançar encara més els instituts i la formació professional privada."

Decisió presa i anunciada a l'abril

La decisió d'aixecar tant els mínims de renda per poder accedir a les beques la va prendre la Comunitat de Madrid al març, ampliant també les beques als centres privats no concertats.

L'ordre de la Conselleria d'Educació, amb data de 31 de març, recalca que l'objectiu és que no hi hagi "raons socioeconòmiques" que impedeixin continuar estudiant als mateixos centres:

"Es pretén, en la mesura del possible, remoure els obstacles econòmics que puguin tenir algunes famílies per garantir que els seus fills, que comencen els estudis postobligatoris, els puguin fer en el centre de la seva elecció."

El criteri: la renda per càpita

L'ordre fixava que el criteri per calcular el màxim seria la renda per càpita de la família, i la Comunitat va anunciar poques setmanes després que aquesta seria de 35.913 euros.

Això implica que la renda màxima per demanar beca d'una família amb un fill és de 107.913 euros, d'una família amb dos fills és de 143.652, i d'una amb 4 fills és de 215.478.

Llavors el govern regional també va explicar que tenia previst augmentar el pressupost per a les beques de batxillerat de 9 a 43,5 milions d'euros, i els beneficiaris de 2.861 a 15.130.

Fins ara el límit era de 10.000 euros de renda per càpita (30.000 per a una família amb un fill) per a batxillerat i de 20.000 per a formació professional.

Les beques de batxillerat, que fins ara eren de 3.000 euros, augmentaran un 25% el pròxim curs. Per a la formació professional el pressupost per al curs 2022-23 serà de 2,4 millions amb uns 1.100 alumnes beneficiaris.