Podem, el partit que va agafar la bandera del 15M, arriba a La Moncloa

La sessió d'investidura d'aquest dimarts ha certificat la creació a Espanya del primer govern central de coalició en més de 80 anys.

En aquest govern, però, n'hi ha dues, de coalicions: una de post-electoral entre el PSOE i Unides Podem, i una d'electoral formada per Podem i Esquerra Unida.

Per a Podem, aquesta és la culminació d'un projecte polític que va començar fa gairebé 6 anys exactes, però arriba en un moment en què està en hores baixes.

"Convertir la indignació en canvi polític"

Podem va fundar-se a mitjans de gener del 2014, amb un manifest titulat "Moure fitxa: convertir la indignació en canvi polític" i un acte en un teatre de Madrid.

Pablo Iglesias, Íñigo Errejón i Juan Carlos Monedero van protagonitzar aquell acte, però curiosament només l'últim va signar el manifest.

Entre la trentena de signants ja hi havia alguns activistes que després han fet el pas a la política, com és el cas de Marta Sibina, Albano-Dante Fachín i Jaume Asens.

Professors de polítiques

El cert és que el principals fundadors de Podem, Iglesias, Errejón i Monedero, eren professors de polítiques de la Universitat Complutense que compartien ideari polític.

De fet, es van fer amics quan eren estudiants: Iglesias ha relatat que va conèixer Errejón al bar de la facultat quan aquest estava abocant el contingut d'un sobre de sucre sobre una llesca de pa.

Íñigo Errejón i Pablo Iglesias, fent-se un petó a la boca


"Un brioix de pobre"

Encuriosit, li va preguntar què feia, i Errejón li va respondre que s'estava fent "un brioix de pobre". Iglesias ha dit que aquesta resposta li va despertar una gran tendresa cap a ell.

L'amistat es va consolidar i també la sintonia política: van promoure un programa de televisió presentat per Iglesias, La Tuerka, que va començar a emetre's el 2010 en una emissora local.

D'allà va fer el salt a programes de televisió d'àmbit estatal, en els que es va fer famós per la seva habilitat com a polemista polític. Aquesta va ser la base per al seu lideratge a Podem.

Iglesias, líder absolut

L'objectiu immediat de la nova força política era molt concret: presentar-se a les eleccions al Parlament Europeu, el maig del 2014, i van explotar la imatge del líder fins i tot a les paperetes electorals.

La campanya, dirigida per Errejón, va ser un èxit i la nova força política va ser la quarta més votada, amb 1.250.000 vots, gairebé el 8%, cosa que es va traduir en 5 eurodiputats.

Partit 15M?

Aquella campanya va aconseguir transmetre que Podem era l'expressió política del moviment de protesta político-social nascut 3 anys abans a les places de les ciutats, el 15M.

A posteriori s'ha qüestionat molt que els promotors hi haguessin tingut gaire participació en aquelles mobilitzacions, però el cert és que bona part de les reclamacions dels manifestants es van incorporar al programa del nou partit.

Ho van fer qualificant les elits econòmiques i polítiques de "casta" i reclamant una acció de govern centrada en aspectes socials que consideraven desatesos.

Sigui com sigui, l'èxit de les eleccions europees va fer que Podem tingués un creixement espectacular de simpatitzants, mentre s'organitzava en base als anomenats "cercles".

Al davant del PSOE

El gener del 2015 el partit va organitzar amb èxit una gran manifestació que van anomenar la "marxa del canvi".

En aquell moment, el CIS va situar Podem com a segona força política en intenció de vot, per sota del PP i per davant del PSOE.

Aquest creixement en l'expectativa de vot va fer que els seus adversaris repassessin al mil·límetre les trajectòries dels líders.

Caiguda de Monedero

Això va comportar la caiguda d'un dels tres principals fundadors: acusat d'haver cobrat molts diners del govern de Veneçuela presidit per Hugo Chavez, Juan Carlos Monedero va deixar la direcció.

Les acusacions que va rebre ell i el partit asseguraven que era un projecte polític controlat des de Veneçuela, i des de llavors és una acusació que els partits de dreta han continuat esgrimint.

De cara a les eleccions generals del desembre del 2015, van fracassar els intents de fer coalició amb Esquerra Unida, una de les intencions inicials de Podem.

Primeres generals

Els resultats d'aquelles eleccions van ser agredolços: juntament amb les anomenades confluències, van aconseguir 69 diputats, però van quedar 20 per sota del PSOE.

Els mesos següents es va viure el primer intent de govern de coalició amb Pedro Sánchez, i també les primeres desavinences públiques serioses entre Iglesias i Errejón per l'estratègia utilitzada.

Llavors Sánchez va tancar un pacte amb Ciutadans, i va pressionar perquè Podem s'hi afegís. Les tensions dins del partit van acabar amb el cessament per part d'Iglesias del secretari d'organització, Sergio Pascual, pròxim a Errejón.

Una consulta a les bases va deixar tancada definitivament la possibilitat d'acceptar la proposta de Sánchez, amb el 88% dels vots en contra.

Primera coalició amb IU

La situació va portar a unes noves eleccions el juny del 2016, en les que ja van aconseguir pactar amb l'Esquerra Unida liderada per Alberto Garzón.

La coalició electoral es va anomenar Units Podem, però no va aconseguir millorar gaire els resultats, cosa que esperaven amb la suma d'esforços.

A partir d'aquí, i ja sense noves oportunitats per intentar formar part del govern espanyol, les desavinences dels dos principals líders es van anar engrandint.

Errejón vs Iglesias

El febrer del 2017, en la segona assemblea de Podem, Vistalegre 2, Íñigo Errejón va presentar candidatura enfrontant-se a la liderada per Iglesias i va perdre.

Malgrat això, i malgrat la pèrdua de pes en la direcció que va suposar la derrota, la situació es va mantenir estable, i un any i mig després, el maig del 2018, Errejón va guanyar les primàries per ser el candidat a la presidència de la Comunitat de Madrid.

Però ara fa un any l'antic número 2 va donar la sorpresa anunciant que marxava de Podem per presentar-s'hi amb Més Madrid, la candidatura impulsada per Manuela Carmena.

Més País vs Unides Podem

Així, Podem i Més Madrid es van enfrontar en les eleccions municipals i autonòmiques madrilenyes, enfrontament que va facilitar la victòria dels partits de dreta.

Malgrat això, i als resultats migrats, Errejón va impulsar el salt de la nova formació a la política estatal, amb una nova marca, Més País.

Així el 10 de novembre es va reproduir l'enfrontament a les generals, i el nou partit es va enfrontar a la segona coalició electoral de Podem amb el nom ja en femení, Unides Podem.

Resultat: davallada

Els efectes d'aquests problemes interns han estat considerables: si en les 2 eleccions del 2015 i el 2016 Podem i les seves confluències havia aconseguit una setantena de diputats, el 2019 ha patit una davallada molt forta.

En les eleccions del 28A van aconseguir al voltant del 14% dels vots i 43 diputats, i en la repetició del 10N van baixar per sota del 12% i es van quedar en 35 diputats.

Lluny han quedat les previsions del CIS d'inicis del 2015, el moment més dolç: llavors els sondejos van situar el partit fregant el 24% de la intenció de vot.

Pablo Iglesias Turrión, amb els hereus de Pablo Iglesias Posse

La força encapçalada per Iglesias té ara per endavant el repte de passar de l'oposició a convertir-se en un partit de govern en un executiu, a més, liderat pel rival polític més directe.

La curiositat és que han pactat dues forces polítiques fundades per dues persones amb el mateix nom: Pablo Iglesias.

Una té un recorregut de 140 anys, mentre l'altre només té 5 anys de vida. Caldrà veure com funciona l'experiment, i també com en sortiran parades una i altra força política.

El fundador del PSOE, Pablo Iglesias Posse (1850-1925) (Wikipedia)