Imatge de Plutó amb la superfície on hi ha hagut activitat volcànica
Imatge de Plutó amb la superfície on hi ha hagut activitat volcànica (NASA/Johns Hopkins University Applied Physics Laboratory/Southwest Research Institute/Isaac Herrera/Kelsi Singer

Plutó té volcans que emeten lava gelada, un descobriment que intriga els científics

L'anàlisi de les imatges enviades per la nau New Horizons revelen que Plutó té volcans de fins a 7.000 metres d'altitud i i diàmetres d'entre 10 a 150 quilòmetres

El llunyà, petit i glaçat Plutó, el planeta menor més gros del sistema solar, té volcans. Així ho revelen les anàlisis de les imatges obtingudes per la nau New Horizons de la NASA. Són volcans que en comptes de lava expulsen gel. El fenomen s'anomena criovulcanisme, que consisteix en l'ejecció de gel des de l'interior d'un astre per processos volcànics.

La conclusió és d'un equip de científics encapçalat per Kelsi Singer, de l'Institut de Recerca del Sud-oest, a Boulder, Colorado. S'ha publicat a Nature Communications.

La nau New Horizons es va enlairar el gener del 2006 i l'estiu del 2015 va tenir el màxim acostament a Plutó i els seus satèl·lits. Les imatges que va captar i enviar aleshores van intrigar els científics, perquè s'hi veien monticles i un ampli terreny ondulat.

L'explicació més plausible era que havien sorgit per activitat volcànica. I com que, a diferència d'altres zones de Plutó, no hi havia cràters creats per l'impacte d'asteroides o meteorits, les formacions devien ser geològicament recents.

Visió artística de la New Horizons
Visió artística de la New Horizons (Johns Hopkins University Applied Physics Laborator)

Atribuïen les formacions al criovulcanisme, però en aquell moment els científics no s'atrevien a dir que allà hi havia volcans. Ara, sí, per bé que d'aparença i comportament diferents als terrestres.

Els investigadors van analitzar imatges d'una àrea que es troba al sud-oest del casquet de gel de la Planitia Sputnik, que cobreix una conca que s'estén al llarg d'uns mil quilòmetres. Està dominada també per monticles amb vessants irregulars. Una àmplia zona del terreny és ondulada.

Tan grossos com el Mauna Loa

Els volcans que s'hi troben tenen alçades de fins a 7.000 metres i diàmetres que van de 10 a 150 quilòmetres. Els autors creuen que el volum del més gros, anomenat Mont Wright, és semblant al del volcà Mauna Loa de Hawaii, un dels més grans de la Terra --té una alçada de 5.000 metres des de la base fins al nivell del mar i 4.170 metres més per damunt d'aquesta referència.

Això ha portat a un altre debat: què és el que conserva a l'interior de Plutó aquesta calor que provoca activitat volcànica? Dependent del punt on es trobi de la seva òrbita al voltant del Sol, la seva temperatura a la superfície oscil·la entre uns 223 i uns 233 graus sota zero. I és probable que la superfície estigui coberta de nitrogen congelat, amb petites quantitats de metà i monòxid de carboni, també congelats.

Com que l'activitat volcànica ha de ser relativament recent, això indica, segons els autors, que l'interior del planeta menor conserva calor residual o bé té una temperatura superior a la que se suposava.

Podria provenir, potser, de la desintegració d'elements radioactius, que haurien quedat empresonats en materials aïllants i que periòdicament s'alliberarien i desencadenarien erupcions.

Però això són especulacions, com reconeix Singer:

"Haig d'admetre sense reserves que no tenim gaire informació sobre què passa sota la superfície de Plutó."

Les característiques del criovulcanisme a diferents astres del sistema solar és molt diversa i els autors afirmen a l'article que amb les condicions i materials que hi ha a Plutó, la del planeta menor no es deu assemblar a cap altra:

"L'extrusió de material glaçat a la superfície d'un cos amb temperatures extremadament baixes, baixa pressió atmosfèrica, baixa gravetat i abundància de gels volàtils trobats a la superfície de Plutó la fan única entre els llocs visitats del sistema solar."


La New Horizons continua el viatge

Però potser aviat se'n trobin de semblants. Acabada la missió a Plutó, la New Horizons ha viatjat cap al cinturó de Kuiper, per estudiar els petits cossos de la regió. Ara se'n coneixen vora un miler.

El gener del 2019, la New Horizons va sobrevolar 2014 Arrokoth, que té un diàmetre d'uns 45 quilòmetres --el de Plutó supera els 2.200 quilòmetres-- i que es troba a uns 6.500 milions de quilòmetres del Sol.

A causa d'aquesta distància, les imatges van trigar mesos a arribar de forma completa a la Terra i la seva anàlisi portarà feina durant uns mesos més. Potser quan s'acabin d'estudiar es veurà si en aquella regió hi ha cossos amb activitat semblant a la que s'ha vist a Plutó.

 

ARXIVAT A:
CiènciaRecerca científica
Anar al contingut