Platges que s'ha menjat el mar: la falta de sorra preocupa alguns pobles del Maresme
El Ministeri va proposar instal·lar espigons, dics i esculleres submergides a tot el Baix Maresme, però 9 anys després encara no s'ha fet res
Arriba l'estiu i moltes platges es troben sense sorra. És el cas d'algunes de Cabrera, Montgat o Premià de Mar, on els vidres de l'estació s'han trencat diverses vegades per la força de les onades durant un temporal.
Al passeig, molt estret i constantment reconstruït, en Manel i l'Elena, que hi van sovint, expliquen que ja s'han remullat més d'un cop, i en Jorge, que treballa a Premià, també.
"L'altre dia anava caminant i semblava que l'aigua estava calmada, però em va venir una onada i vaig acabar xop."
Durant dècades, al Maresme s'han fet regeneracions de platges amb sorra extreta del fons marí i de les bocanes dels ports, però els temporals se l'han tornat a endur cada vegada. És per això que l'Estat va aprovar el 2014 un projecte que pretén donar una solució més duradora.
Està previst instal·lar espigons, dics i esculleres submergides a tot el Baix Maresme i reomplir de sorra algunes zones. El projecte, però, no compta amb el consens de tots els municipis.
El Masnou, per exemple, ha mostrat la total oposició, i Premià de Mar, el poble veí i amb una urgència molt més gran de defensar el seu litoral, demana que es tiri endavant immediatament. Nou anys després, encara no s'ha portat a terme, en part per la falta de consens, però també per problemes burocràtics.
Des de la plataforma en defensa del litoral recorden que el projecte del ministeri va en contra del que recomanen els científics. Sergi Galanó Muñoz, portaveu de la Plataforma Salvem el Litoral del Maresme, assegura que "les lleis diuen que s'han d'intentar desrigiditzar la costa", però que "el projecte planteja més rigidesa i més pedres".
"El coneixement científic i les lleis ens diuen que hem d'evitar els dragatges, i aquí ens estem plantejant unes actuacions que són dragatges permanents i constants per traslladar la sorra de sud a nord i revertir la dinàmica litoral."
Des de la UPC també es treballa en projectes més adaptats al canvi climàtic. L'equip del laboratori d'enginyeria marítima fa anys que treballa fent proves amb praderies marines, que minven l'energia de les onades i atrapen més sorra que queda retinguda. Les dunes i les maresmes, petites llacunes salades, també podrien contribuir a frenar el desgast del litoral d'una manera més natural.
Però de moment, són models i no projectes consolidats. Per això els municipis que viuen la falta de sorra com una urgència reclamen actuacions pressupostades i amb data fixada. És el cas de Premià de Mar, on Rafa Navarro, alcalde en funcions, ho té molt clar, i on, si no hi ha novetats, a l'octubre començaran les obres del projecte del ministeri.
"Una cosa és que et vingui un investigador a dir-nos que aquesta és la solució, i una altra és que hi hagi una administració competent que ens posi un pressupost, un pla d'actuació i un calendari per dir 'això és el que farem.' Que digui 'en comptes de fer això altre que us proposa el ministeri, nosaltres que som l'administració competent us proposem fer una altra cosa'."
Una solució que no convenç científics i ecologistes
Al darrere de la falta de sorra, els científics ja fa temps que tenen clar quins són els punts clau que caldria reformar, i no són pocs ni senzills, però marcarien un canvi de rumb. En primer lloc, caldria que els torrents, especialment la Tordera, portessin més sediments.
En segon lloc, s'haurien de deconstruir infraestructures com els ports, que frenen la circulació dels sediments o sorres. I, finalment, s'haurien de fer més naturals els passejos i treure la línia de tren, perquè no permet que el sistema de platja recuperi la seva dinàmica original. Tot un repte que, per ara, ningú s'atreveix a encarar.
Sorra contra la regressió de les platges a Tarragona
Però el Maresme no és l'única zona de la costa catalana que haurà de buscar solucions a la regressió de les platges. A Tarragona han optat per abocar 4.000 metres cúbics de sorra procedents de la platja de la Paella de Torredembarra a la Platja Llarga i 1.000 metres cúbics al nord de la platja del Miracle, la part més afectada pels temporals.
A més, ho han fet amb un sistema de prova: l'han concentrat tota en un sol punt, esperant així que el vent i les onades la reparteixin de forma natural.
