Planten cotó a la Lluna: petit pas per a una planta, gran salt per a la humanitat

L'agricultura va sorgir al nostre planeta fa entre deu mil i dotze mil anys, aproximadament. Quan s'escrigui la història de l'agricultura a la Lluna, es podrà ser molt més concret. Aquest dimarts, el "Diari del Poble" ha anunciat que la nau xinesa Chang'e 4, que va aterrar el 3 de gener a la cara oculta de la Lluna, portava llavors de cotó que han germinat.

De moment, les llavors no han estat sembrades en el sòl lunar, com és obvi. Investigadors de la Universitat de Chongqing van dissenyar un experiment que consistia en una cubeta de divuit centímetres de llarg amb terra i aigua. Contenia llavors de cotó, d'arabidopsis -una planta molt utilitzada en estudis de genètica i, per tant, molt ben coneguda- i de patata, així com ous de mosca de la fruita i fongs.

El "Diari del Poble", òrgan oficial del Partit Comunista xinès, ha donat la notícia a través de Twitter i ha mostrat una fotografia de l'experiment.

First in human history: A cotton seed brought to the moon by China's Chang'e 4 probe has sprouted, the latest test photo has shown, marking the completion of humankind's first biological experiment on the moon pic.twitter.com/CSSbgEoZmC

— People's Daily, China (@PDChina) 15 de gener de 2019

A la imatge es veu que el cotó ha brotat, però no s'observa que cap de les altres dues plantes hagi tirat endavant. Ho ha confirmat també la Universitat de Chongqing. El director de l'experiment, Xie Gengxin, ha destacat la gran novetat:

"És la primera vegada que els humans han fet experiments de creixement biològic a la superfície lunar."

El fred acaba amb la planta

El cotó no ha resistit la nit lunar, en què les temperatures poden baixar fins a 170 graus sota zero. Tal com es preveia, quan la foscor ha caigut sobre la cara oculta de la Lluna, el brot que havia sorgit no ho ha resistit, segons s'ha sabut el dijous 17, dues setmanes justes després de l'allunament de la nau xinesa.

Noves missions planificades

Poder fer conreus a l'espai o a la Lluna es considera un pas imprescindible per crear-hi colònies o fer missions de llarga durada. L'agència espacial xinesa (CNSA) ha explicat que té planificades quatre missions més. La nau Chang'e 5 anirà a l'espai a finals d'any i serà la primera que tornarà amb mostres del nostre satèl·lit des de les últimes missions Apollo, de principis dels anys setanta.

Però, a part d'estudiar la Lluna, les missions tenen com a objectiu planificar la construcció d'una base lunar. La Xina també vol enviar una nau a Mart cap al 2020.

Cotó a l'Estació Espacial Internacional

El cotó és protagonista d'un altre projecte espacial: el Cotton Sustainability Challenge, impulsat pel Centre per l'Avenç de la Ciència a l'Espai (CASIS), entitat sense ànim de lucre que gestiona l'Estació Espacial Internacional des dels Estats Units.

Els impulsors del projecte indiquen que cada any es produeixen uns 25 milions de tones de cotó arreu del món. I que s'estima que produir un quilo de cotó requereix milers de litres d'aigua i l'ús de productes químics que poden generar contaminació i danys a la salut i a l'ecosistema.

A l'abril, van anunciar els tres projectes guanyadors que es desenvoluparan a l'estació, amb l'objectiu d'adquirir coneixements per a una producció de cotó menys impactant. El primer, de l'empresa californiana Upstream, vol assajar una plataforma basada en intel·ligència artificial per monitorar a distància el cultiu de cotó en temps real.

El Laboratori de Genòmica i Biologia Computacional de la Universitat Clemson, a Carolina del Sud, vol estudiar l'expressió dels gens i altres dades sobre el desenvolupament de tres cultius diferents de cotó en microgravetat. Finalment, la Universitat de Wisconsin-Madison estudiarà un gen concret que, segons creuen els investigadors, permetria a la planta produir més fibra en condicions de salinitat i escassedat d'aigua.