Pla europeu de rescat per la Covid: els 27 esperaran a veure's al juliol per decidir

Reunió per videoconferència aquest divendres al matí dels caps d'estat i de govern dels 27 estats membres de la Unió Europea per parlar del pla per afrontar econòmicament la crisi del coronavirus.

No hi ha hagut acords en ferm, i tampoc se n'esperaven: és una negociació molt complexa que asseguren que no es pot fer com cal si els líders no es poden anar trobant de dos en dos i parlar cara a cara.

A mitjans de juliol

Això malgrat que alguns països, com és el cas d'Espanya, tenen molta pressa per definir el contingut d'aquest pla i que entri en funcionament al més aviat possible.

Però les reticències dels països contraris ho han impedit, i per això la negociació s'ha ajornat fins a mitjans de juliol, que és quan tenen previst trobar-se ja presencialment.

La reunió d'aquest divendres del Consell Europeu, de 4 hores, ha servit perquè perquè els màxims dirigents de cada país es posicionessin davant d'aquest pla proposat per la Comissió Europea, la CE.

"Una resposta comuna ambiciosa"

Segons la presidenta de la CE, Ursula von der Leyen, s'ha constatat que tots estan d'acord que cal crear un gran fons per fer front a la crisi:

"Els líders han acordat unànimement que la gravetat de la crisi justifica una resposta comuna ambiciosa que combini solidaritat, inversions i reformes."

Però a partir d'aquí comencen les diferències: quina mida ha de tenir el fons, com ha de ser el pressupost i el punt més delicat, com es reparteixen els diners.

Crèdits vs. subvencions

Els Països Baixos, Àustria, Dinamarca i Suècia voldrien que totes les ajudes s'oferissin en forma de crèdits condicionats a reformes i control.

Però els països més afectats per la pandèmia, com és el cas d'Espanya i Itàlia, no accepten condicions, i reclamen subvencions directes i sense condicions.

Entre aquestes dues posicions, força allunyades, hi ha Alemanya i França, que són els que s'espera que al final facin d'àrbitres.

És un pla de recuperació sense precedents que preveu moure xifres multimilionàries, amb la intenció d'evitar o almenys pal·liar la crisi, que promet ser també de proporcions extraordinàries.

Els dirigents comunitaris defensen el pla

Per això, els màxims responsables de les institucions europees han aprofitat l'avinentesa per expressar la necessitat d'arribar a un acord que satisfaci a tothom.

Von der Leyen, ha fet una crida a la responsabilitat, a mirar pel bé de tota la Unió i a actuar amb urgència:

"Pel nostre èxit comú, ens hem de concentrar en la visió de conjunt. Hem de fer força junts. No ens podem permetre cap retard."

Per la seva banda, el president del Consell Europeu, Charles Michel, s'ha mostrat moderadament optimista, però ha reclamat "propostes concretes" per arribar a la reunió de juliol amb feina feta:

"Hi ha un consens emergent, i això és positiu. Però tampoc no podem menystenir les dificultats. I en alguns temes veiem que s'ha de continuar parlant."

I el president del Parlament Europeu, David Sassoli, ha elogiat el pla de la CE i també ha demanat celeritat:

"La proposta de la comissió és una bona base de partida. Volem que tot es posi en marxa de pressa."

Prop de 2 bilions d'euros

El pla que ha proposat la CE contempla un fons de recuperació de 750.000 milions d'euros finançat amb emissió de deute comú dels 27.

La CE ha proposat que dels 750.000 milions, 500.000 siguin subvencions directes i els 250.000 restants préstecs a retornar en 30 anys.

Tot plegat dins d'un pressupost comunitari també pendent de negociar per al període 2021-2027, que a més dels 750.000 euros inclou 1.1 bilions més, amb un total que s'apropa als 2 bilions d'euros, unes dimensions pressupostàries inèdites a la UE.

140.000 milions per Espanya

Els països més afectats per la pandèmia són els que haurien de rebre més diners: es calcula que a Espanya li pertoquen 140.000 milions, uns 80.000 dels quals serien a fons perdut.

En el pla proposat per la CE només Itàlia rebria més diners, i els que en rebrien menys serien els països del nord, els que més s'oposen a aquest pla de reconstrucció postcoronavirus.

Els governs dels quatre països més clarament contraris al pla, els Països Baixos, Àustria, Dinamarca i Suècia, han publicat aquesta mateixa setmana un article conjunt per defensar la seva postura.

"Una llarga negociació"

Després de la reunió el primer ministre dels Països Baixos, Mark Rutte, ha assegurat que no serà "devastador" si no hi ha acord el juliol, i ha dubtat que es pugui fer durant l'estiu.

Rutte ha afegit que ja hi ha un fons de 540.000 milions d'euros aprovat com a resposta immediata a la crisi, i s'ha queixat que segueixi "intacte", perquè encara ningú ha demanat participar-hi.

El primer ministre d'Àustria, Sebastian Kurz, per la seva banda, vol que els crèdits condicionats tinguin més pes en el pla, i que hi hagi un calendari clar de retorn dels diners.

Kurz ha dit que s'està només "a l'inici d'una llarga negociació":

"Tenim una responsabilitat cap als nostres contribuents i per això rebutgem que es creï per la porta del darrere una unió de deute."

"Hem d'arribar a un acord aviat"

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, molt al contrari, ha demanat rapidesa, i ha assegurat que "com més temps perdem, més profunda serà la recessió":

Europa debe dar una respuesta a la altura de la crisis del #COVID19 y debe hacerlo rápido. La propuesta de la @EU_Commission, que hoy debatimos en el #EUCO, es un punto de partida, pero debemos alcanzar un acuerdo pronto. Cuanto más tiempo perdamos, más profunda será la recesión.

— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) June 19, 2020