Compte enrere per reconvertir Nissan: la belga Punch vol fer models antics amb hidrogen
El model reconvertit presentat per Punch (ACN/Aina Martí)

Pla de Punch per substituir Nissan Barcelona: models antics amb hidrogen i més plantilla

Vol fabricar els mateixos cotxes que es feien fins ara a la Zona Franca, però encara no té cap acord amb Nissan ni proveïdors per poder-ho fer

Iván Gutiérrez Actualitzat

Nissan tancarà la seva fàbrica de la Zona Franca l'últim dia d'aquest any, i el compte enrere per trobar una empresa que ocupi el seu lloc ja està en marxa.

Ara mateix hi ha dos projectes públics sobre la taula: l'anomenat 'hub' de descarbonització, que agruparia petites empreses que compartirien infraestructura; i el projecte de la belga Punch, que vol fabricar els mateixos models que feia Nissan, però amb variacions de motor i disseny. Hi hauria una tercera opció amb fabricants asiàtics, però ara per ara només hi ha converses preliminars.

El projecte de Punch és el que s'ha presentat aquest matí en societat, on la plana major de directius de la companyia belga ha vingut a Barcelona per donar més detalls de què volen fer a la Zona Franca. Punch és una empresa de components amb experiència en el sector de la indústria auxiliar, però mai ha fabricat cotxes. I aquest és el gran interrogant sobre el seu futur.


De caixes de canvi a fabricació de cotxes

Una de les especialitzacions de Punch és la fabricació de caixes de canvi, un dels components que quedaran obsolets amb el procés d'electrificació del món de l'automoció (un elèctric no necessita caixa de canvi). Per tant, una de les seves opcions per reinventar-se és fabricar cotxes amb una marca pròpia.

Pla curt del motor del prototip de vehicle de combustió d'hidrogen del grup Punch, el 14 de setembre del 2021ACNAinaMartí
Pla curt del motor del prototip de vehicle de combustió d'hidrogen del grup Punch, el 14 de setembre del 2021ACNAinaMartí

I aquí és on entren les instal·lacions de Nissan a la Zona Franca i els seus 1.600 treballadors. La companyia belga vol recuperar els models que fins ara fabricava Nissan a la Zona Franca: la pick-up ‘Navara' -fins ara de combustió- que passaria a tenir motor d'hidrogen; i la furgoneta elèctrica eNV200 que deixaria pràcticament igual.

De fet, abans de passar al motor d'hidrogen, Punch vol seguir amb els motors dièsel per exportar a l'Àfrica, i ho combinaria amb un patinet elèctric de la marca Lynx.

En qualsevol cas, tota l'estratègia es basa a fer aquests dos models de la marca nipona, ara obsolets perquè Nissan ha fet noves versions, però que pel director de reindustrialització de Punch, Andy Palmer, "no és un problema".


L'interrogant de la propietat intel·lectual

El gran interrogant, però, és que fabricar un cotxe d'una altra companyia no és gens fàcil. Nissan hauria de vendre o cedir la seva propietat intel·lectual en molts components i dissenys perquè Punch pugui seguir produint-los. I preguntats per aquesta mateixa qüestió, Palmer assegura que "no tenim cap acord, però sabem que Nissan està predisposada a col·laborar".

El responsable de la reindustrialització de Nissan del grup Punch, Andy Palmer
El responsable de la reindustrialització de Nissan del grup Punch, Andy Palmer (ACN/AinaMarti)

Palmer és exdirectiu de Nissan Europa i antic conseller delegat d'Aston Martin, però fonts del sector consultades per TV3 veuen difícil que Nissan cedeixi la propietat intel·lectual dels seus productes.  

El repte de reeditar els models Nissan no acaba en el disseny o les patents dels components, sinó que continua en el subministrament de les mateixes peces, que depèn de tota una xarxa auxiliar d'empreses que tenen contractes amb la firma japonesa. Les empreses de components haurien de fer un contracte amb Punch, que mai ha fabricat vehicles, i amb les quals Palmer assegura que "no hem pogut contactar encara, tot i que no seria problema garantir la cadena de subministrament".


Més plantilla produint menys cotxes  

Més enllà dels interrogants, la companyia ha detallat com pensa desplegar la inversió. Ja fa dies que Punch va assegurar que no només conserveria els 1.600 treballadors que han quedat fora de prejubilacions, sinó que el 2025 ampliarà la plantilla fins als 2.000 empleats.

Tot plegat, amb l'objectiu de produir 46.144 vehicles el 2025 i superar els 75.600 el 2030 (majoritàriament, la pick up).

Però com s'ho farà Punch perquè li surtin els números mantenint una plantilla de 2.000 persones amb una producció equivalent al 37% de la capacitat total de la fàbrica? És a dir, la planta de la Zona Franca pot fabricar 200.000 vehicles, i era precisament el baix nivell de producció el que va fer que Nissan acabés tancant. Però Punch es veu amb cor de reindustrialitzar la planta i generar ocupació de qualitat.

Davant els diversos interrogants plantejats pels mitjans de comunicació, el màxim mandatari de la companyia, Guido Dumarey, va voler contestar ell mateix:

"A França i Itàlia ja tenim experiència a reindustrialitzar plantes, i el que volem és generar ocupació de qualitat perquè els joves puguin tenir futur. Tenir una primera feina a McDonald's o Amazon -que generen molta feina- està bé, però no és sostenible a futur, nosaltres sí volem donar llocs de feina que siguin sostenibles i donin la possibilitat de formar una família".

Palmer recorda per la seva banda que "els treballadors de Punch tenen de mitjana 15 anys d'antiguitat, i hem fet números i ens quadren. Aquí hi ha molt talent per fabricar cotxes, i ampliarem a 2.000 treballadors perquè tenim un projecte que funciona".


Fabricar cotxes amb una marca desconeguda

I és que Punch té molta experiència al sector de components, però no és gens coneguda pel públic general. I tenir una marca consolidada és molt important per vendre cotxes, per això una de les partides més importants de la indústria és el màrqueting i els anuncis. Palmer accepta que no tenen cap marca, però per això, diu, "volem invertir, crearem una marca com ha fet Isuzu o altres companyies que tampoc eren gaire conegudes i han trobat el seu lloc".

El directiu també accepta la importància de les xarxes de distribució comercial i una bona implantació a molts mercats, un fet que ara Punch no té.

Per això, la companyia belga crearia una marca per competir en el segment d'empreses (no pas de particulars), l'anomenat B2B, que intentaria trobar socis i acords a través de la venda directa de flotes a companyies o administracions públiques.

De fet, en un primer moment, Punch vol fer exactament els mateixos models dièsel de la pick-up pel mercat africà -que encara accepta la normativa Euro5-, per després passar als dièsel Euro6D i finalment acabar amb els de combustió d'hidrogen per vendre a Europa el 2024, quan entri en vigor l'Euro7. La furgoneta elèctrica voldrien enfocar-la, sobretot, a l'exportació per a flotes de taxi a tot el món.


Pla d'inversió amb diners públics

Punch també ha detallat aquest dimarts com vol invertir aquests 650 milions que va anunciar fa unes setmanes. De fet, serien 650 milions d'euros en nou anys (2022-2030), on el primer any seria pràcticament tot de fons públics. La companyia belga compta que les administracions li donaran directament 50 milions d'euros més un crèdit públic de 100 milions amb garantia de l'estat.

Per tant, Punch invertiria uns 120 milions d'euros més (25 a través d'un crèdit, 50 en injecció de liquiditat i 45 més d'inversió). Però aquesta suma només serien uns 270 milions d'euros dels 650 promesos, la resta la companyia preveu que ho generarà amb el negoci que creí aquí i sortiria de la generació de caixa.

En tot cas, l'arrancada del projecte seria, majoritàriament, amb diners públics, com ja s'esperava. Un dels projectes que vol culminar Punch és la de la planta de pintura, que Nissan ja va prometre fer a principis de 2019 per 80 milions d'euros.

I és que l'ombra de Nissan plana sobre la seva reindustrialització, fins i tot quan la companyia nipona ja no hi és. Un esparadrap tapava el símbol ovalat de la firma nipona al volant del nou cotxe que hauria de salvar la fàbrica de la Zona Franca.

I és que en realitat, el prototip que la belga ha presentat avui no és més que un ‘Navara' amb un motor d'hidrogen d'exemple i adhesius de la marca. Una marca de la qual pot dependre el futur de 1.600 treballadors, que encara té molts interrogants, i que sindicats i administració hauran d'escollir a finals de mes en una nova taula de reindustrialització.

Anar al contingut