Pla Bolonya: un any de mobilitzacions
Pla Bolonya: un any de mobilitzacions

Pla Bolonya: un any de mobilitzacions

Actualitzat
Manifestació multitudinària contra el Pla Bolonya a Barcelona. (Foto: EFE)
Una manifestació de centenars d'estudiants contra el Pla Bolonya a Barcelona. (Foto: EFE)
Des que el 1999 va veure la llum la Declaració de Bolonya, el pla s'ha aplicat amb velocitat desigual als estats firmants. A Catalunya, el procés no s'ha vist plasmat a les universitats fins aquest curs acadèmic. Des que, al febrer, la Generalitat va donar llum verda a les primeres 35 titulacions universitàries homologables al Pla Bolonya, les mobilitzacions d'estudiants no s'han aturat.

Ja abans d'aquest 2008 hi va haver mobilitzacions, però ha estat la imminència de l'aplicació del procés el que ha precipitat les protestes. La primera gran queixa va ser el 6 de març, quan uns cinc mil estudiants van fer vaga i es van manifestar pel centre de Barcelona contra el Pla Bolonya i la llei d'universitats. En les mobilitzacions hi va haver els primer moments de tensió amb els Mossos d'Esquadra. Una constant que s'ha repetit en tota la resta de manifestacions.

En aquella marxa, coneguda com a 6-M entre els estudiants contraris al pla, alguns manifestants van bloquejar l'accés principal de la Universitat Autònoma de Barcelona, el centre on hi ha més bel·ligerància contra la reforma. De fet, la mateixa setmana de la marxa, els Mossos d'Esquadra van desallotjar a la força uns alumnes tancats a la Facultat de Filosofia i Lletres. L'actuació policial va provocar les queixes dels estudiants. Un miler de persones es van manifestar a la Universitat Autònoma de Barcelona contra el desallotjament i van demanar la dimissió del rector, Lluís Ferrer, a qui acusaven d'haver avisat la policia i haver-li permès l'entrada, una decisió que mai cap rectorat havia pres abans.

A partir de llavors el desallotjament es va barrejar amb les protestes contra el pla i va provocar una escalada de tensió. La següent acció dels alumnes de la UAB va ser tallar l'autopista AP-7 i un altre grup d'estudiants va passar la nit a la Facultat de Filosofia i Lletres, aquest cop amb el coneixement del deganat. 

La tensió va arribar al punt màxim al juny, quan el rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona va haver de suspendre una sessió en què havia d'aprovar part dels plans d'estudis de Bolonya. Un grup d'estudiants contrari a la reforma va irrompre a la Facultat de Filosofia i Lletres i, després de pressionar durant mitja hora els guardes de seguretat, va aconseguir el seu objectiu d'impedir que es fes una reunió de la junta de facultat per aprovar alguns dels nous graus. Un dels agents de seguretat que custodiava l'edifici va resultar ferit. Aquesta acció va desembocar en una acusació formal davant de la justícia per entrar a la força al despatx del rector i de la degana.

Les mobilitzacions es van calmar amb l'arribada de l'estiu. La inauguració del curs acadèmic i el tret de sortida a les titulacions adaptades a Bolonya va tornar a posar el cas d'actualitat. Al novembre, els estudiants de la UAB van tornar a ocupar les aules, en aquest cas, la Facultat de Ciències Polítiques. Reclamaven una consulta vinculant entre els alumnes sobre el nou pla d'estudis, però la universitat s'hi va negar.

Fins aquest punt, la majoria de les mobilitzacions importants s'havien centrat a la UAB, però al novembre la Universitat de Barcelona li agafa el relleu. Setanta estudiants passen la nit en una aula de la Facultat de Geografia i Història. És un preludi de la gran tancada a l'edifici del rectorat de la UB. Abans, però, els estudiants es manifesten pels carrers de Barcelona, i també de Lleida i Girona, per protestar un cop més contra el Pla Bolonya. A la capital catalana hi ha greus enfrontaments amb la policia que acaben amb un detingut. Com a resposta, els estudiants es tanquen al rectorat i reclamen que s'obri una negociació amb les autoritats universitàries. Mentrestant, a la UAB encara hi ha tancats alumnes a la Facultat de Ciències Polítiques. Totes les assemblees anuncien que les mobilitzacions continuaran.
Anar al contingut