La científica del CSIC Patricia Baena mostrant una de les gorgòniques que aquest 13 de juliol de 2018 s'han retornat al mar. (Horitzontal)
La científica del CSIC Patricia Baena mostrant una de les gorgòniques que aquest 13 de juliol de 2018 s'han retornat al mar. (Horitzontal)

Pescadors i científics s'uneixen per recuperar el fons marí del Cap de Creus replantant gorgònies atrapades a les xarxes

ACN El Port de la Selva.-Pescadors, científics i l'administració pública s'han unit en un projecte per recuperar i protegir el fons marí del Cap de Creus. La iniciativa va néixer amb una prova pilot l'any 2015 amb l'objectiu de replantar gorgònies (una espècie similar al corall) que queden atrapades a les xarxes dels pescadors d'arts menors. Més del 90% de les que es van retornar al mar i es van replantar en unes superfícies metàl·liques van sobreviure. Per això, els investigadors van decidir fer un pas més de la mà dels pescadors artesanals del Port de la Selva i Cadaqués (Alt Empordà) i aquests dies n'estan alliberant perquè tornin al seu hàbitat natural. El projecte, liderat per l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, vol fomentar una pesca sostenible i mantenir els hàbitats submarins que promouen aquestes espècies. Els experts calculen que l'efecte erosiu de la pesca, el canvi climàtic i la proliferació d'algues filamentoses han provocat la pèrdua de prop del 30% del teixit viu d'aquests animals que s'alimenten de plàncton i que poden viuen a profunditats d'entre 80 i 120 metres. Els impulsors no descarten ampliar la iniciativa a d'altres confraries

La gorgònia és un animal marí que viu a grans profunditats i que es considera una de les principals espècies "estructurals" del fons marí perquè genera hàbitats i promou la vida de molts peixos. Fins ara, moltes pescadors d'arts menors del Port de la Selva i Cadaqués en trobaven atrapades a les seves xarxes i pensaven que el mar "les havia expulsat", com passa amb d'altres algues. Fruit del projecte ResCap, s'han conscienciat de les importància de preservar el fons marí i que aquestes espècies són indispensables per la pervivència d'altres. "S'ha acollit molt bé entre els pescadors i ICM ens ha permès la connexió entre la base científica i la nostra activitat", assegura el pescador de la confraria del Port de la Selva Salvador Manera. "Crec que ens estem educant i els científics també coneixen com és la nostra activitat", remarca tot afegint que "a la llarga, la pesca sostenible serà l'única manera de subsistir". La iniciativa, liderada pel CSIC, per recuperar-les és fruit d'un projecte pilot que es va dur a terme l'any 2015 quan es van replantar diverses gorgònies a 85 metres de profunditat al Cap de Creus sobre unes superfícies metàl·liques. Els resultats van demostrar un èxit rotund. I és que més del 90% de les que van replantar-se al mar van sobreviure i es van mantenir en línia recta, una proesa difícil tenint en compte les corrents marines. Unes 130 retornades al marDes d'aleshores, pescadors, científics i l'administració treballen per promoure la restauració del fons marí i la recuperació d'aquesta espècie. Des de l'abril fins ara, n'han retornat unes 130 al mar del Cap de Creus. Aquest dilluns, n'han llençat una cinquantena més. El procés de replantació es mantindrà fins al setembre, coincidint amb l'època de pesca artesanal. Peixeres de recuperacióEl procés s'inicia quan els pescadors les localitzen entre les seves xarxes. Per salvar-les, se les col·loca amb aigua de mar durant el trajecte de retorn a la Confraria del Port de la Selva i a Cadaqués (que és on hi ha les peixeres de recuperació que les mantenen a una temperatura de 14 graus). Un cop a les instal·lacions, els animals es dipositen a les peixeres i, després, els científics les enganxen amb una resina en roques. Un cop recuperades, es retornen al mar. El científic de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, Andrea Gori ha explicat que al setembre es realitzarà un robot submarí s'encarregarà de comprovar el nivell de pervivència de les gorgònies replantades, que ara es llancen des d'una embarcació a l'aigua. A hores d'ara, hi participen sis embarcacions d'arts menors del Port de la Selva i tres més de Cadaqués però els seus impulsors no descarten estendre la iniciativa a d'altres confraries de la costa catalana perquè aquesta espècie viu a tota la Mediterrània. En els últims anys, els boscos de gorgònies, igual que altres espècies estructurals, s'han vist afectades pels impactes derivats de l'activitat humana, com l'efecte erosiu de les arts de pesca, el canvi climàtic i la proliferació d'algues filamentosa. El canvi climàtic, perjudicial per l'espècieL'impacte d'aquestes darreres pertorbacions ha provocat, segons un estudi promogut per la Generalitat i coordinat des de la UB, la pèrdua del voltant del 30% del teixit viu de gorgònies del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i el Parc Natural del Cap de Creus. Gori remarca, però, que es tracta d'un problema generalitzat a tota la costa, que afecta especialment als boscos ubicats en punts on pesquen les embarcacions d'arrossegament. Finançat amb fons europeusEl projecte ResCap s'emmarca en el programa Pleamar de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per la Transició Ecològica i cofinançat pel Fons Europeu Marítim i de Pesca (FEMP). El lidera l'Institut de Ciències del Mar del CSIC i deriva d'altres projectes previs com el MERCES (Marine Ecosystem Restoration in Changing European Seas), i ShelfRecover ('Restauració ecològica de las espècies estructurals bentòniques en la plataforma continental'), amb participació del CSIC, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Girona, i diversos agents socials i administracions.

Anar al contingut